La Sindicatura de Greuges i les sindicatures locals, en col·laboració amb el Govern, i a partir del nou protocol presentat aquest dijous, ajudaran a empadronar-se a la seva localitat de residència a qui no ho hagi aconseguit. La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha acollit al departament una nova trobada amb la Sindicatura de Greuges de Catalunya i sindicatures i defensors i defensores locals de tot Catalunya per garantir que es compleix el dret efectiu al padró al conjunt de municipis del país.
Durant la trobada, s'ha presentat el nou protocol de derivació perquè la Sindicatura de Greuges i les sindicatures locals puguin acompanyar les persones que no aconsegueixen fer efectiu el dret al padró. No estar inscrit al padró municipal obstaculitza l'accés a drets bàsics, ja que l'empadronament és un requisit per poder gestionar tràmits i procediments necessaris per a la vida diària.
Les persones que no tenen un pis en propietat o no disposen d'un contracte de lloguer es poden trobar amb dificultats per accedir a l'empadronament, fet que, entre altres coses, els impossibilita la tramitació de determinades prestacions i l'accés a recursos sanitaris i educatius amb plena garantia de drets. Així mateix, també incideix negativament en la tramitació del permís de residència o de feina.
Aliança per combatre l'extrema dreta
La consellera ha defensat que aliances institucionals com la del Govern i les sindicatures locals "són més necessàries que mai davant l'entrada a les institucions de l'extrema dreta". "Davant d'aquells que volen restringir els drets dels nostres veïns i veïnes i convertir-los en un privilegi d'uns quants, Catalunya vol ser refugi, també des dels municipis, per evitar una reculada i per continuar avançant en el reconeixement de nous drets", ha emfatitzat Verge.
Entre d'altres, han assistit a la trobada, l'adjunt del Síndic de Greuges de Catalunya, Jaume Saura, així com els síndics i les síndiques locals de Barcelona, l'Hospitalet, Terrassa, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Rubí, Sant Feliu de Llobregat i Palamós, i els defensors i defensores de Santa Coloma de Gramenet, Girona i Palafrugell.
Dret a l'empadronament
L’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que viuen a un municipi, ja que és la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut.
No estar inscrita al padró municipal obstaculitza l’accés a drets bàsics, ja que l’empadronament és un requisit per poder gestionar tràmits i procediments necessaris per a la vida diària.
De vegades, les persones que no tenen un pis en propietat o no disposen d’un contracte de lloguer poden trobar-se amb dificultats per accedir a l’empadronament. Això, alhora, els impossibilita la tramitació de determinades prestacions i l’accés a recursos sanitaris i educatius amb plena garantia de drets. També incideix negativament en la tramitació i la renovació del permís de residència o de treball.
L’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, estableix que “Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideixi habitualment” i garantir el dret a l'empadronament és una obligació de les administracions públiques.