Torna l’angoixa i el desconcert a víctimes dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost de 2017. La sentència dels atemptats, dictada per l’Audiència Nacional, el maig de 2021, ha passat a ser ferma des que el Tribunal Suprem la va confirmar, el 27 de novembre passat, fent modificacions, però manté el reconeixement de les víctimes, a les quals el magistrat Alfonso Guevara va assegurar en la primera resolució que “han estat les grans oblidades en aquesta instrucció”. La fermesa de la sentència implica que el govern espanyol haurà d’indemnitzar unes 300 víctimes reconegudes en la via penal, segons les dades a les quals ha tingut accés ElNacional.cat. Hi ha víctimes que ja van ser indemnitzades per la Direcció General de Suport a Víctimes del Terrorisme del Ministeri d'Interior, com ara els familiars de les 16 persones assassinades, a les quals es va indemnitzar amb 125.000 euros a cada un dels seus progenitors o familiars directes. Hi ha d’altres víctimes, que sis anys després dels fets, no han estat localitzades ni contactades per les administracions.
Robert Manrique, víctima dels atemptats d’Hipercor i assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) -tancada el maig passat per manca de suport institucional, tot i que manté un espai cedit per l’Ajuntament de Barcelona a la Torre Jussana- ha tornat a atendre aquesta setmana víctimes del 17-A que no saben què fer perquè el govern espanyol els indemnitzi. Manrique afirma que Interior hauria de contactar amb totes les víctimes per saber com estan i saber si les persones indemnitzades han requerit noves operacions o han estat de baixa, fet que implicaria nova indemnització, a banda de les que mai va indemnitzar. Un total de 74 víctimes van ser reconegudes per l’Audiència Nacional amb els informes de la UAVAT i representats per l’Associació 11-M “l'única que s’ha preocupat per les víctimes del 17-A”, sosté Manrique, que espera que ara Interior obri un termini perquè es pugui aportar la documentació.
Partida de 9,8 milions
Un any després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el Ministeri de l’Interior va indicar que hi havia 16 persones mortes i 137 de ferides. I, que de forma provisional havia tramitat 130 expedients dels 407 generats i que l’Estat ha destinat 9.800.000 euros a indemnitzacions i ajudes a les víctimes. No hi ha hagut més actualitzacions. Les resolucions judicials indiquen que la direcció general de suport a les víctimes es va quedar curta pel que fa a persones ferides. En concret, l’Audiència Nacional ha reconegut unes 176 persones ferides la Rambla per la furgoneta assassinada conduïda per Younes Abouyaaqoub, a banda d’altres 86 persones amb seqüeles físiques i psíquiques, després de ser evacuades de la zona de l’atemptat, algunes de les quals rebutjades pel govern espanyol, que ara haurà de rectificar. A més, hi ha 21 persones ferides en els atacs dels joves radicalitzats de Ripoll al passeig marítim de Cambrils, i finalment, 33 persones ferides a les dues explosions del xalet d’Alcanar, la majoria dels quals agents dels Mossos i dels Bombers, indemnitzats per l’Estat espanyol.
“L'Estat serà responsable civil directe amb els límits quantitatius de l'article 20 de la Llei 29/2011, deduint-se de les indemnitzacions aquí establertes el que ja hagués abonat, així com el satisfet per danys pel Consorci de Compensació d'Assegurances, subrogant-se si és el cas en l'exercici de les accions civils contra els referits acusats. Totes les indemnitzacions civils s'incrementaran amb l'interès legal dels diners incrementats en dos punts des de la data de la present sentència”, manifesta la resolució de l’Audiència Nacional.
El tribunal, fins i tot, fixa la quantitat de 60 euros per dia impeditiu, elevant-se a 80 euros si és d'hospitalització i a 120 euros si ho és en UCI i reduint-se 40 euros el dia de curació o estabilització no impeditius. A més, fa responsables dels afectats per les explosions d’Alcanar als condemnats Driss Oukabir, germà gran d’un dels terroristes, i Mohamed Houli Chemal, que va sobreviure a l’explosió de la casa d’Alcanar, on van morir l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satti, i Joussef Aalla, i on concentraven grans quantitats de peròxid d'acetona per fer els explosius.
En la primera sentència, l’Audiència Nacional afirma que el jutge instructor va obrir una peça separada de persones mortes i una altra de lesionats, però que “lamentablement la seva tramitació ha mancat de sistemàtica, impedint conèixer el veritable nombre de persones lesionades en els diferents escenaris, així com determinar l'abast dels perjudicis soferts des del moment en què falten informes pericials forenses, tant de lesionats estrangers, com de residents a Espanya. Els trenta toms de la peça de lesionats s'han tramitat de forma merament acumulativa de denúncies, comunicats mèdics, barrejant-se els de les diferents víctimes, la qual cosa s'ha tractat de pal·liar per les acusacions en formular les seves conclusions provisionals sol·licitants, moltes d'elles, proves pericials anticipades”. Hi afegeix que “quant als danys materials, l'oblit del jutjat ha estat absolut, cap oferiment d'accions fos del qual es va realitzar per Mossos d'Esquadra en l'atestat unit a la peça de danys, ni es va practicar cap taxació”.
Associacions de víctimes
Consultada per ElNacional.cat quan iniciarà i actualitzarà les indemnitzacions del 17-A, la Direcció General de Suport a les Víctimes de Terrorisme ha contestat que “quan se li notifiqui la fermesa de la sentència, començarà a treballar en la seva aplicació”, sense donar cap detall més, i afegeix: "Les associacions de víctimes ja han estat informades d’aquest procés”. Una resposta que ha fet empipar Manrique perquè assegura que “a banda de l’Associació 11-M cap ha donat suport a les víctimes del 17-A” i pregunta: “De què serveixen les subvencions a les entitats, que asseguren que treballen per les víctimes, si no han donat cap partida econòmica ni les han buscat?”, i precisa que actualment “no hi ha cap associació que vetlli per les víctimes a Catalunya”. La majoria d’associacions ha vist com la seva feina o direcció ha estat polititzada.
L'Associació 11-M Afectats del Terrorisme ha rebut 175.128 euros de subvenció aquest any i amb Pilar Manjón al capdavant és l'única -segons la UAVAT-que ha ajudat directament a víctimes del 17-A en assumir la seva representació legal (una forma de tornar el suport rebut del Govern per l’atemptat de 2004, amb 192 morts i milers de ferits a Madrid), mentre que l’Associación Victimas del Terrorismo (AVT), amb una subvenció de 268.947 euros, i Covite, 81.587 euros, entre d’altres, no consta cap ajuda directa a víctimes ni catalanes, ni espanyoles i estrangeres del 17-A, com una desena més d’entitats que reben subvencions oficials.
Reclams
Davant aquesta realitat, Robert Manrique expressa les tres prioritats de la UAVAT (tot i que ara només té una seu) per a les víctimes del 17-A i també les anteriors a Catalunya. La primera és que “cal una Llei autonòmica de víctimes del terrorisme, que cobreixi les mancances que la llei estatal no aporta” i declara: “És una vergonya que volguem i hem de ser un país, i estiguem a l'altura de comunitats autònomes, amb tot els meus respectes, com ara Astúries, Balears, Canàries o Ceuta i Melilla, quan a Catalunya hem tingut atemptats des de 1960.”
La segona reclamació és que es torni a obrir l’oficina d’atenció a víctimes de terrorisme, que l'exconsellera d’Interior, Montserrat Tura, va obrir i el Govern va tancar per la crisi econòmica, per acompanyar a les víctimes i assessorar-les. I finalment, que “s’actualitzi els protocols per no repetir errades, com ara en la filiació de víctimes o de no contactar amb elles en atemptats terroristes, o de confiar en l’administració competent que ho farà, com va passar a l’11-M a Madrid i aquí”. “No volem que altres persones pateixin per mala praxi de les administracions”, conclou Manrique.
A la foto principal, familiars de víctimes en el segon aniversari del 17-A a la Rambla. / Foto: Carles Palacio