El govern balear no podrà retirar la condició de funcionari als interins que superin les oposicions d'estabilització, però que al cap de dos anys no acreditin el seu domini del català. Així, el govern espanyol ha obligat l'executiu de Francina Armengol a eliminar aquesta clàusula inclosa al decret regulador del procés d'estabilització d'interins. Ara, el nou acord entre el ministeri de Política Territori i el govern balear recull que la no acreditació del català "suposarà l'adscripció del funcionari de carrera amb caràcter provisional". Un nou estatus de provisionalitat que, per al govern balear, suposa la possibilitat de destinar el funcionari no coneixedor de la llengua catalana a un altre lloc.

Inicialment, el decret 6/2022 tancat per l'executiu d'Armengol establia que "si transcorreguts els dos anys no s'acreditava el coneixement de la llengua catalana, aquests treballadors serien remoguts del lloc de treball per manca d'adequació a les funcions". Ara, però, aquesta possibilitat s'ha esvaït. Així doncs, els funcionaris del Pla d'Estabilització que obtinguin una plaça fixa a l'administració pública balear i que no acreditin el coneixement de català no perdran la condició de funcionari, tal com marcava el decret inicial.

Fonts del govern balear han explicat al diari ABC que amb l'estatus de "provisional" el Govern central només ha fet un "apunt jurídic" sobre la conseqüència de no acreditar el nivell de català exigit. Un "apunt jurídic" que, segons l'executiu balear, manté la possibilitat de moure de lloc de feina el funcionari desconeixedor de la llengua catalana. És a dir, el treballador perdria el lloc de feina, tot passant a un altre del mateix rang, però no perdria la plaça de funcionari.

Obliguen els consells insulars a fer servir el castellà per optar a una subvenció 

Plataforma per la Llengua denuncia que el ministeri de Política Territorial obliga els consells insulars de les Illes Balears a presentar la documentació en castellà per demanar una subvenció per a la transformació digital i la modernització de l'administració. De moment, l'ONG del català ha anunciat que enviarà una carta a la ministra, Isabel Rodríguez García, per a expressar-li el seu malestar amb la discriminació que pateix el català i reclamar-li un canvi normatiu. 

"És un exemple més d'una discriminació sistemàtica dels catalanoparlants per part de l'Estat espanyol i és fruit d'una visió supremacista dels drets lingüístics: cal tenir en compte que els ciutadans castellanoparlants i les institucions situades en un territori de llengua pròpia castellana tenen sempre el dret de fer servir la seva llengua arreu de l'Estat i amb totes les administracions", conclou l'entitat en el comunicat penjat al seu web.