Les dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·len els projectes educatius de dues escoles públiques per tenir el català com a llengua vehicular han fet saltar les alertes al departament d'Educació i el Govern. Segons anuncien des de la conselleria en un comunicat, els serveis jurídics del departament i del Govern "estudiaran amb deteniment" el recorregut judicial d'aquestes sentències que condemnen al departament a fixar un mínim del 25% de l’ensenyament en castellà i anul·len el projecte lingüístic de dos centres.
"El TSJC està actuant basant-se en la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l’Estatut i d’uns recursos de l'època del PP, quan era vigent la Llei Wert", denuncien, qualificant aquesta llei d'ensenyament com "la norma educativa més regressiva que s’ha fet mai a l’Estat en matèria educativa".
Educació defensa les competències educatives de la Generalitat
Des del departament recorden que "correspon a la Generalitat la competència sobre el tractament de les llengües i la immersió lingüística a l'escola". "Així ho estableix la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) en el Títol II, que va estar validat constitucionalment", asseguren.
El departament d'Educació defensa que "el TSJC està actuant basant-se en la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l’Estatut". / Pau de la Calle.
Afegeixen que la nova llei d’educació estatal, la LOMLOE, popularment coneguda com a llei Celaá "ho ratifica i, per tant, estableix que correspon a la Generalitat les decisions en matèria lingüística". En aquest sentit, dubten que els jutges del TSJC "vagin molt més enllà de les funcions legislatives que els són atribuïdes i que entrin en un debat que és 100% pedagògic i educatiu".
"El català ha estat i seguirà sent una llengua d’oportunitats"
Pel Departament d’Educació, "el català ha estat i seguirà sent una llengua d’oportunitats" per a tothom. "Ningú mereix ser exclòs del seu correcte aprenentatge", defensen en el comunicat.
Les sentències del TSJC conegudes ahir parteixen arran d'unes querelles les van interposar uns pares d'un centre educatiu de la ciutat de Barcelona i un altre d'Abrera (Barcelona) assessorats jurídicament per l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). En els dos casos, la sala contenciosa-administrativa (secció cinquena) ha resolt per unanimitat.
Les sentències, que no són fermes i es poden recórrer davant del Tribunal Suprem, resolen els recursos dels demandants contra la resolució del conseller d'Ensenyament del 25 de juliol del 2018 que desestimava la sol·licitud de modificació del règim lingüístic del sistema educatiu públic català.