La consellera de Feminismes i Igualtat, Tània Verge, ha anunciat que el Govern ha posat en marxa la creació de la llei trans catalana. La consellera ha assegurat que "la revolució feminista" només és possible "si és transinclusiva". Per això, el Govern ha iniciat els tràmits perquè la llei trans catalana comenci a caminar amb l'aprovació de la memòria preliminar.

Per la construcció d'aquesta nova llei, s'obrirà un període de consulta pública a principis de 2020 on els protagonistes del procés participatiu seran les persones trans i les entitats que defensen els seus drets. Així volen recollir les demandes i corregir els dèficits de reconeixement, de representació i d'injustícia distributiva que paeixen.

Erradicar la transfòbia

La proposta de llei catalana també vol definir normativament els serveis i recursos necessaris per donar cobertura a les necessitats de les persones trans en àmbits com la justícia, l’educació, l’ocupació o la sanitat pública. En aquest sentit, la norma contempla la consolidació del model de salut trans dins del sistema de salut pública català, que facilita l’accés a l’atenció mèdica i als tractaments quirúrgics, hormonals i de reproducció assistida de manera no patologitzant, respectant el dret a decidir sobre la mateixa vida i el mateix cos i vetllant per l’equitat territorial.  També té previst promoure la inserció laboral de les persones trans, com ja s’ha començat a fer amb un programa específic del SOC dotat amb més de 4 milions d’euros.

La conselleria de Feminismes i Igualtat ha manifestat que es vol erradicar qualsevol forma de violència envers les persones trans per raó de la seva identitat o expressió de gènere, sigui institucional o social. És per això que la memòria preliminar de la normativa preveu establir mecanismes de protecció trans que pateixen violència en l'àmbit familiar. La llei vol prohibir les teràpies de conversió, així com la sanció de cirurgies genitals de les persones intersexuals no autoritzades o plenament justificades per motius de salut.

La consulta pública

Les vies de participació seran tant el portal Participa Gencat, com trobades i reunions. Segons el Govern, l’objectiu del procés de participació és identificar conjuntament amb la ciutadania els principals estigmes i discriminacions que pateixen les persones trans en diferents àmbits de la societat, per fixar les respostes legals necessàries per revertir aquestes situacions.

La llei trans espanyola

El Consell de Ministres va donar llum verda a l’avantprojecte de Llei Trans i LGBTI. A banda de sancions pels casos de discriminació, la nova norma també contemplarà la lliure autodeterminació de gènere, el principal obstacle en les negociacions entre el PSOE i Unidas Podemos. D’aquesta manera, es podrà acudir al registre civil per canviar de gènere en quatre mesos només amb una declaració. Ja no seran necessaris informes mèdics ni intervenció de cap testimoni, com passava fins ara.

En roda de premsa després del Consell de Ministres, Irene Montero es va felicitar perquè “estem en un dia històric” quinze anys després de l’aprovació del matrimoni igualitari. Va assegurar que aquesta norma “garantirà la igualtat real i efectiva de les persones trans i una bateria de drets per a les persones LGBTI”. Va defensar que aquesta llei col·locarà Espanya “a l’avantguarda d’Europa”. Va tenir un agraïment “sincer i honest” cap a tot el govern i sobretot cap al Ministeri de Justícia, amb el qual s’ha negociat. I va rebatre algunes crítiques del moviment feminista: “És una llei feminista. O hi arribem totes, o no hi arriba cap”.

 

Imatge principal: Persona amb la bandera trans pintada a les galtes. - EFE