La Gran Barrera de Corall és l’estructura viva més gran de la Terra. Aquest ecosistema marí és un conjunt d’esculls coral·lins situat al mar del Corall, davant de la costa de Queensland, al nord-est d'Austràlia i s'estén al llarg d'uns 2.600 quilòmetres, que es pot apreciar des de l'espai, i està patint un blanqueig massiu de corall que els experts consideren que és el més greu enregistrat mai. La Gran Barrera de Corall, que alimenta més de 1.500 espècies de peixos i 4.000 varietats de mol·luscos, ofereix un espectacle de bellesa extraordinària, i atresora un gran interès científic, però actualment es troba en greu perill a causa del canvi climàtic, i cada cop disminueix l’oportunitat de poder preservar la seva supervivència. L’augment de la temperatura del mar que provoquen també les emissions de gasos d’efecte hivernacle causen aquest emblanquiment, que es produeix quan el corall s’estressa per la calor i expulsa les minúscules algues marines, conegudes com a zooxantel·les, dels seus teixits, i es tornen de color blanc. Les zooxantel·les són les que donen el color i la vida als esculls i, sense elles, el corall perd tota l’energia i es mor de fam.
Tres quartes parts, emblanquinades
La preocupació és extrema entre els biòlegs marins. Tres quartes parts de la Gran Barrera de Coral estan emblanquinades a causa de l’actual esdeveniment massiu de corals que s’està produint, segons les darreres dades publicades per l’Autoritat del Parc Marí de la Gran Barrera de Corall. Les temperatures del mar aquest estiu a Austràlia han estat fins a 2,5 °C per sobre de la mitjana a llarg termini a tot el parc marí de la Gran Barrera de Corall, catalogat com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO, com il·lustra aquest mapa de la NASA.
Parts de l'escull del sud han experimentat temperatures de l'aigua elevades de forma prolongada, la qual cosa ha provocat aquest blanqueig de la barrera coral·lina, que la directora d’aquest organisme, Lissa Schindler, considera "tant alarmant com extens i greu: és el cinquè blanqueig massiu en només vuit anys. Tres quartes parts de la Gran Barrera de Corall s'han blanquejat, amb un 60% dels esculls analitzats mostrant nivells de blanqueig alts o extrems. "Aquest és un esdeveniment de blanqueig greu, probablement el pitjor que hem vist des del 2016”. La Societat Australiana de Conservació Marina va publicar dijous un vídeo i fotos que, segons va dir, mostraven un blanqueig a la part sud de l'escull estès a profunditats més grans del que s'havia informat anteriorment aquest any.
Molts coralls comencen a morir
La doctora Selina Ward, biòloga marina i antiga directora acadèmica de l'Estació d'Investigació de Heron Island de la Universitat de Queensland, també ha reconegut que és “el pitjor blanqueig que havia vist en 30 anys treballant a l'escull” i que alguns coralls començaven a morir. En declaracions al diari The Guardian, Ward sosté que l'impacte del blanqueig havia estat extens en 16 llocs que va visitar a la secció sud de l'escull, afectant espècies de corall que normalment havien estat resistents al blanqueig. Alguns coralls havien començat a morir, un procés que sol trigar setmanes o mesos després que es produeixi el blanqueig. "Em sento devastada", va dir. "He estat treballant a l'escull des de 1992, però amb aquest esdeveniment estic lluitant molt".
El que Ward considera preocupant és que les temperatures del mar en dos dels llocs que va visitar eren les mateixes a la superfície i a 20 metres sota la superfície. Això és "molt inusual" i va reforçar la necessitat d'una acció ràpida per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle "Què estem fent per evitar que es perdi l'escull?", pregunta Ward. "No podem esperar salvar la Gran Barrera de Corall i estar obrint nous desenvolupaments de combustibles fòssils. És hora d'actuar i no hi ha més excuses".