Gran notícia per al corall vermell de les illes Medes, deu anys després. Segons ha informat aquest dimarts la Universitat de Barcelona (UB), les colònies de corall vermell que es van trasplantar fa una dècada als fons marins d'aquest arxipèlag del Baix Empordà han sobreviscut amb èxit. I no només això, sinó que han resultat ser molt semblants a les comunitats originals i han contribuït a recuperar el funcionament del coral·ligen, un hàbitat on les espècies en general creixen molt lentament.
Les colònies en qüestió van ser confiscades de la pesca il·legal fa anys i van trobar una segona oportunitat per sobreviure, gràcies a les accions de restauració dels equips tant de la UB com de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) per trasplantar coralls decomissats i mitigar l'impacte del furtivisme. Els resultats han estat presentats ara en un article a la revista Science Advances, amb tres autors principals: Cristina Linares i Yanis Zentner, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB; i Joaquim Garrabou, de l’ICM. És una de les poques recerques que han avaluat l'èxit d'una restauració a llarg termini a l'ecosistema marí.
Trasplantaments eficaços a llarg termini
Les conclusions són clares: les accions per reimplantar els coralls requisats pels Agents Rurals a pescadors furtius són eficaces tant a curt termini com a llarg termini, és a dir, deu anys després d'haver-les iniciat. La pesca furtiva del corall vermell (Corallium rubrum) ha estat una amenaça fins i tot en les àrees marines protegides i ha provocat que les poblacions encara estiguin lluny de condicions primigènies, a causa del creixement lent d'aquesta espècie. Les accions de restauració dels equips es van dur a terme al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, "a uns divuit metres de fondària, en un lloc poc visitat en què no s’ha observat pesca furtiva els darrers anys i que, de moment, no sembla afectat pel canvi climàtic", ha detallat Linares.
Els resultats revelen l'elevada supervivència de les colònies de corall vermell trasplantades al cap de tants anys, fins al punt que l'experta ha afegit que "la comunitat restaurada —el conjunt d'organismes a l'entorn on es troba el corall trasplantat— s'ha transformat completament en només deu anys". Això és important en un context que l'augment de la temperatura i les onades de calor causades per la crisi climàtica provoquen un increment de la mortalitat en poblacions de corall vermell i altres espècies del Mediterrani, que ja estaven amenaçades per la tradició pesquera de corall per al món de la joieria. Així, les colònies han reduït la presència i el rol ecològic decisiu en zones de difícil accés i elevades profunditats.
"Si no hi ha cap impacte addicional —com la crisi climàtica—, esperem poder arribar a una comunitat ben desenvolupada i en una escala temporal molt més ràpida del que esperàvem en un principi", ha detallat Zentner, que ha afegit: "Es tracta d'una comunitat biològica amb una dinàmica molt lenta i, per això, el fet de poder trasplantar colònies de corall de certa mida implica guanyar molt temps en restauració ecològica. Ara bé, tot i que la ràpida transformació observada en aquest estudi és esperançadora, encara cal veure si aquest sistema és capaç de recuperar en la totalitat la funcionalitat d'un coral·ligen pristí". En el cas del corall vermell, només té sentit aplicar aquesta metodologia en el coral·ligen o en les coves, que és l'hàbitat natural de l'espècie. Segons l'expert, "és recomanable evitar l'impacte potencial del canvi climàtic i fer aquestes accions a partir dels trenta metres de fondària, on l'efecte del canvi global és menor".
Si bé sovint s'avalua l'èxit de les accions de restauració marina a partir de la supervivència a curt termini dels organismes trasplantats, Linares i Zenter han assegurat que es tracta d'un enfocament "limitat" per a espècies tan longeves com el corall (que pot arribar a viure de cinquanta a cent anys). "Moltes espècies objectiu necessiten més temps per recuperar-se que el que dura el període de seguiment, que majoritàriament se centra en els primers anys després de la restauració. De la mateixa manera, tampoc permet valorar els canvis a escala ecosistèmica, com la recuperació de funcions i serveis", han afegit. Aquest nou estudi és un primer pas per treballar escales temporals i ecològiques rellevants, fent un seguiment a llarg termini mitjançant anàlisis a escala de comunitat, que permeten inferir canvis en les funcions i serveis que ofereixen les espècies presents.
"Més concretament, la dominància i diversitat funcional són indicadors que ens permeten quantificar canvis en l'estructura funcional del coral·ligen: en aquest cas, hem pogut detectar un augment en la complexitat estructural i resiliència de la comunitat restaurada", ha comentat els experts. Els sistemes tropicals són els hàbitats marins on s'han fet més restauracions de coralls, però sovint no s'ha valorat l'èxit a llarg termini, fet important si tenim en compte l'impacte creixent de la crisi climàtica. A la Mediterrània, l'equip investigador ha participat en estudis anteriors sobre restauració de coralls i gorgònies rescatades de les xarxes de pesca i trasplantades als fons profunds protegits.
A escala global, les accions de restauració en el medi marí estan encara en una fase inicial: s'estan testant les primeres metodologies científiques, principalment dirigides a mitigar un impacte que a recuperar un ecosistema. Paral·lelament, encara hi ha una marca important de protocols de bones pràctiques per a aquestes actuacions. "Perquè una actuació de restauració sigui eficaç, s’ha d’eliminar la font d’estrès que ha degradat el sistema que es vol recuperar. En el cas del medi marí, a causa al canvi global, pràcticament no hi ha cap racó del món que estigui protegit dels impactes humans. Per tant, abans de restaurar, ens hem de plantejar com es pot aconseguir protegir el mar de manera efectiva. D’altra banda, hem d’aconseguir augmentar l’escala a què es treballa, ja que, a causa dels impediments que té treballar en l’ambient marí, moltes actuacions de restauració (inclòs aquest estudi) es fan a petita escala local, i tenen un baix retorn a escala ecosistèmica", han conclòs els experts.