Els metges catalans o formats a Catalunya han de passar per un estricte control de qualitat abans d’exercir la seva professió, que passa per l’exigència d’un alt nivell acadèmic, amb una nota de tall molt alta (pel curs 2024-2025 a la UAB la nota de tall va ser de 12,586) per accedir a la facultat de medicina i uns filtres molt estrictes, a causa del nombre limitat de places i a l’alta demanda. Però precisament la necessitat que té el sistema de salut de tenir metges, fa que els facultatius que arriben de fora puguin exercir sense haver passat per aquest altíssim nivell de preparació que s’exigeix als metges formats a casa, o si més no, sense tenir les garanties que aquesta preparació sigui la mateixa. Aquest greuge comparatiu que penalitza als metges formats aquí és el que ha denunciat el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, que ha culpat d’aquesta situació a la manca de planificació de les administracions. Una manca de planificació que fa que s’hagi d’anar a buscar metges d’altres països i “importar-los per la porta del darrere”.
Més nous col·legiats formats fora
Padrós, que aquest estiu deixarà la presidència del COMB després d’una dècada en el càrrec, en esgotar la limitació de tres mandats, ha estat entrevistat pel programa Via Lliure de RAC1, arran de les dades ha fet públiques per El Periódico, en les que es constata que cada cop és major la presència de metges formats fora de la Unió Europea, la majoria procedents de l’Amèrica Llatina (Veneçuela, Colòmbia, Argentina, Cuba i el Perú), alguns dels quals poden treballar sense haver fet el MIR. Segons aquestes dades, els nous col·legiats extracomunitaris ja representen el 56% (més de la meitat) dels nous col·legiats del COMB en 2024, quan fa una dècada eren el 40%. El COMB es queixa que falten places per estudiar la carrera de Medecina i que molts alumnes catalans es queden fora per unes notes de tall molt altes que aquesta manca de places provoca.
El president dels metges de Barcelona ha recordat que fa anys que adverteixen que es donaria aquesta situació, i responsabilitza a la manca de planificació de les administracions. "Tenim un dels millors MIR, però no formem els especialistes que necessitem. No tenim el nombre de metges que el país necessita", assenyala. El MIR (Metge Intern Resident) és l’examen d’àmbit estatal que permet als metges accedir a una plaça de formació especialitzada en el sistema de salut públic. Un examen que avalua els coneixements teòrics i pràctics dels aspirants, classificant-los segons la seva puntuació per assignar-los places en programes de residència hospitalària. El MIR no només inclou l’examen, sinó també un període de formació especialitzada que dura entre 3 i cinc anys depenent de l’especialitat.
“Els hem posat un embut”
Però la manca de places a les universitats contrasta amb la necessitat de metges que té el sistema de salut català, el que fa que s’hagin d’importar metges de fora, sense que hagin passat pel sistema de grau i postgrau que se’ls exigeix als estudiants formats a les universitats catalanes per exercir la medicina. “Hi ha centenars de bons estudiants que voldrien fer Medicina i els hem posat un embut", assegura Padrós. El problema s'agreuja perquè no es formen tants metges a Catalunya com se’n necessiten, i considera una anomalia que tan sols un de cada tres metges que es col·legien siguin catalans.
Els nous metges extracomunitaris que exerceixen a Catalunya són especialistes en els seus països, i passen per un sistema d’homologació, però el COMB reconeix que alguns “tenen una formació dispar” i no han passat els mateixos filtres exigents que els estudiants formats aquí, a més de patir algunes disfuncions com el poc coneixement del mateix sistema o de l’idioma. Pedrós matisa que “no diem que la qualitat sigui inferior, venen metges preparats, però a vegades no sabem quina és la seva preparació”. El president del col·legi no vol estigmatitzar l’origen d’aquests metges, sinó que el que cal tenir en compte és la seva formació i ha insistit que “si venen els millors metges del món són benvinguts”. Aquests metges han de passar per un procés d’homologació dels seus títols acadèmics, que depèn del govern espanyol, i que implica una burocràcia que en alguns casos s’allarga durant anys. Mentrestant, però, els metges exerceixen perquè a Catalunya “els necessitem”, afirma Padrós, que també ha negat que els metges catalans marxin fora a treballar buscant millors condicions laborals, i ha assegurat que el nombre que ho fa és irrisori.