La Guàrdia Civil va copiar correus electrònics enviats des del 2016 pels presidents Carles Puigdemont i Artur Mas i pel vicepresident Oriol Junqueras, a més de la resta del Govern i dels anteriors membres de la Mesa del Parlament, per ordre del jutge del Suprem Pablo Llarena aquest dijous en els escorcolls a les seus de l'ANC, Òmnium i el CTTI.
El magistrat va dictar l'ordre el passat 11 de gener del 2018 i va obrir una peça secreta dins sumari pel procés cap a la declaració unilateral d'independència per a tenir "l'accés, examen i anàlisi de la correspondència electrònica" de diversos imputats. Un cop fets els escorcolls i la clonació dels correus, Llarena ha aixecat el secret de sumari. La vigilància persegueix, segons explica en el seu escrit Llarena, "confirmar o refutar els indicis dels quals es disposa".
Així, la Guàrdia Civil va copiar correus no només dels líders independentistes de les organitzacions ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, sinó també dels nous investigats com la líder d'ERC, Marta Rovira, o l'exportaveu de la CUP Anna Gabriel, o d'imputats des del principi en el cas com l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.
El període vigilat per la interlocutòria de Llarena va del 28 d'abril del 2016 fins al 27 d'octubre del 2017, el dia en què es va proclamar la república.
A més dels membres del Govern i de la Mesa citats, la mesura afecta també el president de Junts pel Sí (JxSí), Lluís María Corominas; candidata al secretariat de la CUP, Mireia Boya; així com la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras. A ells se sumen el secretari d'Economia del Departament de Vicepresidència, Pere Aragonès; el director gerent d'Òmnium, Joan Vidal; el president de l'Institut d'Estudis d'Autogovern, Carles Viver; el responsable de la Secretaria per al desenvolupament de l'Autogovern, Víctor Cullell; i el responsable de l'Oficina per a la Millora de les Institucions de l'Autogovern.
El jutge recorda que els indicis apunten que va existir un concert entre les persones investigades: "el referèndum es va dur a terme després de nombroses trucades a la mobilització ciutadana cursades des de les forces polítiques, així com per representants d'ANC, Òmnium i AMI (Associació de Municipis per la Independència)". Tot això va derivar en una mobilització ciutadana que va comportar incidents "coactius o violents" com els ocorreguts el 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia, resol el magistrat.