La Guàrdia Civil aguanta l'acusació de terrorisme contra els detinguts el 23 de setembre de l'any 2018 i presenta ara dos informes on assegura que es pretenia "materialitzar" la independència amb explosius.

La investigació no va trobar mai cap explosiu, però la policia insisteix, segons informa avui la Cadena SER, que el material que es va requisar es fa servir per fabricar Amonal, amosal o Anfo. I d'aquí treu la conclusió que l'objectiu dels CDR era "materialitzar la independència" de Catalunya per qualsevol mètode, fins i tot, també el violent.

"Haurem de verificar els informes", diuen en declaracions a El Nacional fonts de la defensa, que encara no ha tingut accés als documents.

Operació Judes

El 23 de setembre del 2019, una setmana abans del segon aniversari de l'1-O i a les portes de fer-se pública la sentència del judici al procés, la Guàrdia Civil va desplegar l'operació Judes al Vallès. Va fer 13 detinguts i els va acusar de terrorisme per intentar aconseguir la independència de Catalunya per la via violenta. La investigació dirigida per l'Audiència Nacional va posar el país i els governs en tensió a les portes del primer aniversari d'un referèndum que va acabar als tribunals i amb la major part del Govern de la Generalitat jutjat i a la presó.

La branca ciutadana prenia forma amb aquesta Operació Judes que va fer el seguiment de converses i trobades de diverses persones i que va acabar escorcollant fins i tot un dels locals on es feien preparatius de festa major. 

La policia va trobar precursors, però cap explosiu, i tot i que en les declaracions els detinguts admeten tenir substàncies, neguen que pretenguessin fer cap mal. 

El cas té 17 acusats. 4 d'ells es van arrestar mesos després de les primeres detencions. I entre els informes policials que consten en el sumari hi ha l'intent d'implicar el president de la Generalitat Quim Torra en l'operació. La investigació apunta a un suposat assalt al Parlament de Catalunya, on el president Quim Torra s'hi hauria de quedar tancat, encarregat pel mateix departament de presidència, tot i que després també diu que l'ideòleg seria un suposat CNI català. L'objectiu era atrinxerar-s'hi una setmana amb el president de la Generalitat. La finalitat era "subvertir l'ordre constitucional".

La Guàrdia Civil seguia els detinguts des del 15 de novembre del 2018. La policia instal·la mitjans tècnics de seguiment i localització dels vehicles. Els punxen els telèfons i els segueixen allà on van.

D'aquests seguiments acaben determinant les primeres accions de l'ERT i els acaben atribuint la mobilització i protestes de l'1 d'octubre del 2018, en motiu del primer aniversari del referèndum; les mobilitzacions del 21-D en motiu del Consell de Ministres a Barcelona; i les accions de l'1 de febrer del 2019 quan es traslladen els presos a Madrid per a l'inici del judici. De fet, és aquell dia que la Guàrdia Civil acaba incloent en la investigació els identificats a Lledoners que estaven a tocar de l'abocament d'oli a la carretera i que encara estan, també, investigats per això.