La pressió de la Guàrdia Civil al sud de la Península, a tot el Camp de Gibraltar, ha fet que els narcotraficants hagin de trobar altres zones per on entrar l’haixix que importen, de manera il·legal, des del Marroc. Un dels punts d’entrada d’aquesta droga a l’Estat és les Terres de l’Ebre, un fet detectat últimament i que cada cop va a més, tot i les diverses operacions policials a la zona.
La guerra contra el narcotràfic, per mantenir-lo a ratlla abans que sigui massa tard, com ja va passar al sud d’Espanya, es basa en quatre potes: la investigació que fan les brigades de policia judicial de la Guàrdia Civil, les patrulles de Fiscal i Fronteres per terra, el Servei Marítim i el servei de vigilància de la costa de Tarragona, el Sistema Integrado de Vigilancia Exterior (SIVE), instal·lat a la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona.
Les quatre potes permeten afrontar aquesta amenaça, sobretot, després d’haver-se detectat que la zona de les Terres de l’Ebre sembla l’escollida pels narcotraficants per entrar la droga, haixix, des del Marroc a Europa. Des de l’Ebre, després de passar per magatzems, inicia el viatge cap a Europa. Vist el negoci, des de les mateixes comarques de la zona, el sector delinqüencial hi va veure potencial i va decidir apostar en aquest creixent negoci.
“Empresa” de suport logístic als narcotraficants a l’Ebre
Diversos coneguts de la policia, amb diversos antecedents per delictes de salut pública, van crear una organització criminal dedicada a oferir serveis logístics a les bandes de narcotraficants per aconseguir llanxes, magatzems i seguretat a la zona per entrar, per les bones condicions de la desembocadura del riu Ebre, la droga a terra. Coneixedors del terreny, van organitzar-se per oferir la venda i control de narcollanxes, dotant també, entre els seus serveis, la vigilància de la zona per afavorir l’entrada de les llanxes a l’aigua, sobretot per la zona de Deltebre, i també, després, la recollida de la droga que arriba a diverses cales i zones amb poca afluència.
En l’operació batejada com a Maius, la Guàrdia Civil va poder intervenir cinc llanxes noves de trinca que l’organització havia venut a bandes de narcotraficants per valor de 900.000 euros i també es van poder intervenir més de 2.275 quilos d’haixix, valorats en més de quatre milions i mig d’euros. A més de la gairebé vintena de detinguts, a l’Ebre i a Algesires, la Guàrdia Civil assegura que amb aquest cop es va poder desmuntar la xarxa que dona suport, des de terra, a les organitzacions criminals que volien instal·lar-se a la zona sud de Catalunya, un fet, però, que no permet abaixar la guàrdia. Els investigadors de la Guàrdia Civil tenen clar que altres voldran ocupar aquest espai, tenint en compte com és de lucratiu el negoci, i com el terreny ho permet.
Les quatre potes de la guerra contra el narcotràfic
L’objectiu de la guerra contra el narcotràfic que lliura la Guàrdia Civil és, doncs, posar-ho més difícil. Per atacar-lo, la feina policial es basa en quatre potes. La intel·ligència i informació policial és la que estira i valida la policia judicial, que investiguen els fets, per pròpia observació o per l’anàlisi d’informació recollida o obtinguda per tercers. Tres identificacions d’una persona amb antecedents policials per la zona del port de Deltebre, de manera paral·lela amb una identificació policial del mateix subjecte a la zona d’Andalusia, poden ser un bon inici d’una investigació. Molts cops, però, la informació arriba també d’informadors que confien les seves sospites a la Guàrdia Civil.
La feina dels investigadors, amb dos grups antidroga molt potents a la zona del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre —sota la direcció de la comandància de Tarragona—, és confirmar i aconseguir tenir prou indicis per fer que els jutges autoritzin escoltes telefòniques i, en la fase final, també entrades i escorcolls a cases. Les investigacions són claus per posar noms, cares i rols als integrants d’aquestes bandes, que molts cops, costa d’enxampar amb les mans a la massa.
Per fer-ho, en el marc d’investigacions en marxa o per obrir-ne de noves, la Guàrdia Civil té desplegades diverses unitats sobre el terreny, digitalment, per terra i per mar. Des de la comandància de Tarragona, des de la sala de comandament, agents activats 24 hores al dia, observen les càmeres de seguretat que donen imatges de tot el litoral de l’Ebre i de Tarragona i permet detectar intromissions a la costa. El servei de càmeres, amb la perícia dels agents que les treballen, permet detectar entrades en calent i també el fondeig d’embarcacions sospitoses a distància, esperant el moment idoni per entrar. D’una manera o altra, des de Tarragona es poden activar en minuts patrulles de terra per interceptar la llanxa dels narcotraficants o evitar que arribin a tocar la platja.
Controls de carretera per enxampar les narcollanxes
A més de la investigació i de les càmeres, els controls de terra també són claus per lluitar contra el narcotràfic. Hi ha punts molt calents, com el Port de Deltebre. Queda amagat, tens accés directe al tram final del riu Ebre, tocant ja al mar, i no té vigilància. És el lloc ideal des d’on els narcotraficants —i els que hi donen suport logístic— avaren les llanxes, que carregades de garrafes de gasoil, serveixen per recollir a alta mar carregaments de droga. Per la capacitat de les embarcacions detectades, la Guàrdia Civil també té la certesa que no només, des d’aquest punt de l’Ebre, es recull la droga d’altres embarcacions mar endins.
També s’ha pogut comprovar que les llanxes, d’alta potència, baixen fins al sud, a la zona marroquina, i tornen a pujar carregades. A cada avenç que fan els investigadors, els narcotraficants, molt més hàbils i amb capacitat econòmica molt més elevada, fruit dels ingressos que dona aquest il·lícit negoci, en fan dos.
També es nota en les narcollanxes. La Guàrdia Civil ha pogut interceptar, durant la investigació del cas Maius, cinc embarcacions llestes per ser llençades a l’aigua. Són màquines que valen milers d’euros i d’alta potència. Dues d’aquestes es van interceptar per atzar, en aquesta zona, al Port de Deltebre, al Club Nàutic Riumar. Una va ser detectada, en un tràiler, en un control de carretera d’una patrulla de Fiscal i Fronteres. Quan van inspeccionar el carregament del camió van trobar-hi una llanxa carregada de bidons de gasolina. En una altra ocasió, l’atzar va fer que el conductor, que no sabia on anava, va embarrancar el tràiler. Quan els agents s’hi van acostar per ajudar-lo, van confirmar que la càrrega era una nova narcollanxa que l’entramat de suport logístic estava a punt de llançar a l’aigua per començar a treballar.
Les vigilàncies, part clau de la guerra contra el narcotràfic, s’han de fer amb molt de compte en aquesta zona del país. És un terreny extremadament pla. A quilòmetres de distància es veu un llum de color blau, un fet que, als dolents, que tenen gent pendent de tots els moviments policials, els facilita la “feina”. La Guàrdia Civil coneix quins són els punts calents i, fins i tot, els camins per on els narcotraficants llancen les llanxes a l’aigua, a tocar de la desembocadura del riu Ebre.
Des del mar
La quarta pota de la guerra és el Servei Marítim. Activats les 24 hores, en diferents torns, i amb dues embarcacions per donar servei al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, aquesta unitat especialitzada de la Guàrdia Civil s’encarrega de la vigilància als ports i a alta mar. Conscients que la potència de les patrulleres Río Francoli i Río Martín poca cosa tenen a fer amb les potents narcollanxes, la vigilància se centra en la prevenció i no en la reacció.
El Servei Marítim compagina les seves competències en la vigilància del Medi Ambient i el control pesquer, amb la lluita contra el narcotràfic. Un dels objectius és la detecció d’embarcacions que poden ser el punt zero de l’inici del desembarcament de la droga a la costa. De manera coordinada amb els investigadors, els agents del Servei Marítim s’activen segons la localització, a punt per reaccionar i donar suport a les patrulles de terra des de l’aigua.
Evitar el descontrol del Camp de Gibraltar
Les investigacions en marxa, les operacions específiques per evitar entrades de droga i els patrullatges per la zona de les Terres de l’Ebre formen part de l’objectiu de la Guàrdia Civil per evitar perdre el control, com havia passat amb el Camp de Gilbratar. La proximitat amb la zona del Marroc facilita el tràfic, però la pressió policial a l’Estret, preocupa la policia, que sap que el narcotràfic no s’acabarà i, si tapen un forat, en buscaran un altre.
Els especialistes en la lluita contra el tràfic de drogues fins i tot tenen nom per a aquest fenomen: “l’efecte panerola”. Necessiten buscar altres espais, altres amagatalls, per seguir amb el seu rendible negoci. Els beneficis surten més a compte que els esforços que han de fer per adaptar-se. De moment, sembla que a l’Ebre han trobat un espai, la feina de la Guàrdia Civil, que s’hi dedica gairebé al 100%, i la feina dels Mossos d’Esquadra, en investigacions també en marxa, sobretot, de l’estructura en terra, i que han de combinar amb totes les altres competències que tenen, i la creixent i preocupant producció de marihuana, ha de servir per evitar que les Terres de l’Ebre s’acabin convertint en el nou Camp de Gibraltar.
Fonts de la lluita antidroga accepten que les entrades d’haixix pel sud de Catalunya han crescut, però que encara està lluny del tràfic del nord d’Àfrica. Aquí a casa nostra els desembarcaments es fan de matinada, amb mesures de contravigilància, i encara no s’han detectat entrades a plena llum del dia, en platges de gent amb tovalloles, com a Andalusia, ni tampoc la narcoestructura que impera en aquella zona, amb molta més violència contra la policia i amb molts dels mecanismes de control, corromputs pels diners de la droga. Sabent que acabar amb la droga és impossible, ara l’objectiu és evitar perdre’n el control.