La Setmana Santa, que s’obre avui amb la celebració del Diumenge de Rams és un cicle de festivitats religioses que narren la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Amb tot, en una societat laica com l’actual i amb la perspectiva de quatre dies festius seguits, la Setmana Santa acaba generant molts dubtes sobre què se celebra en cada moment, en un període festiu en què es barregen celebracions religioses, tradicions populars, operacions sortida i tornada i creences més o menys infundades que generen més d’un equívoc.
Un calendari lunar
El fet que crea més confusió sobre la Setmana Santa és el calendari, ja que es tracta d’un cicle de festes mòbils, és a dir, que no tenen un dia fix que es repeteix any rere any. I això és així perquè, a diferència d’altres festes, incloses algunes de religioses com ara Nadal, la Setmana Santa es fixa d’acord amb els moviments de la lluna. Concretament, el diumenge de Resurrecció és el següent a la primera lluna plena de primavera. Això vol dir -malgrat que la precisió astronòmica hi trobaria alguna pega-, que el diumenge de Setmana Santa no pot ser mai abans del 22 de març ni més tard del 25 d’abril. Enguany, la primera lluna de primavera cau el dimarts 11 d’abril, per tant, el diumenge de Resurrecció cau el 16 d’abril i a partir d’aquí es fixa tot el calendari, inclosos l’inici de la Quaresma i la celebració del carnaval, pel davant, i els dies de Pentecostès (50 dies després del diumenge de Resurrecció) i Corpus Christi (10 dies després de Pentecostés), pel darrere.
Fer Pasqua abans de Rams
Una frase feta indica dels perills de fer Pasqua abans de Rams, és a dir, que els coses s’han de fer per ordre, i per això s’aplica als que prefereixen tenir fills i després casar-se i no a l’inrevés. El fet és que, amb el calendari a la mà, el diumenge de Rams sempre va abans de la Pasqua. De fet, se celebra avui, 9 d’abril, i és el dia en què es recorda l’entrada de Jesús a Jerusalem; i això es fa portant palmes i palmons els més petits i branques de llorer els més grans. És el primer dia important de la Setmana Santa.
Palmons i mones, padrins i padrines
Un altra qüestió que no tothom té clar: a qui li toca regalar el palmó i a qui la mona? Aquí la tradició mana que és la padrina la qui regala el palmó al fillol o la palma a la fillola, mentre que és el padrí el que s’encarrega de regalar la mona. A l’hora de la veritat, però, cada família fa una mica el que vol, sense mantenir l’escrupolós ordre tradicional. Normalment en surten afavorits els nens i nenes, que poden optar a més d’una mona, tot i que rarament reben més d’un palmó o d'una palma.
Dijous és festa o no?
Dijous Sant, enguany el 13 d’abril, no és festiu a Catalunya. Aquest dia es commemora el Sant Sopar, l’última trobada de Jesús amb els deixebles, que acaba amb la traïció de Judes i la posterior detenció de Jesús, que comportarà que l’endemà, Divendres Sant, es recordi el judici i crucifixió, i Diumenge de Pasqua, al tercer dia, la Resurrecció. La de dijous és una festivitat celebrada arreu del món catòlic i és festa a bona part d’Espanya, però no a Catalunya, que en aquest sentit té un calendari diferent al d’altres territoris, amb el dilluns festiu per comptes del dijous. Ara bé, el fet que sigui festiu a altres llocs i en altres temps també ho fos a Catalunya continua generant debat any rere any.
Quan és el dia de la Mona?
El dia de la Mona és dilluns de Pasqua, últim dia del cicle de la Setmana Santa i la jornada en què els padrins regalen aquestes postres als fillols. Ara bé, com en el cas de les palmes i qui les regala, la celebració de la Mona va per famílies, i n’hi ha que, per tradició familiar, sempre ho han celebrat el diumenge. En tot cas, la Mona és l’explicació popular del fet que dilluns de Pasqua sigui festiu a Catalunya, com també ho és a les Illes Balears, País Valencià, Navarra, País Basc i la Rioja. També és festiu a la Catalunya Nord, ja que tot França, com bona part del món catòlic, estira un dia més la Setmana Santa i no la dona per acabada el diumenge.