Els preus dels lloguers d’habitatges s’ha convertit en els últims anys en un dels principals mal de cap de la societat catalana. I és que en els últims sis anys, el cost de llogar un habitatge s’ha disparat un 50%, segons un estudi del Banc d’Espanya. En canvi, els salaris només han incrementat un 4%. I segons aquest mateix estudi, Barcelona és la segona ciutat de l’Estat on els preus han pujat més.
És per aquest motiu que el Sindicat de Llogaters ha impulsat durant els darrers mesos una nova proposta de llei, pactada amb la Conselleria de Justícia, que el passat mes de juliol van registrar els grups de JxCat, ERC, Catalunya en Comú Podem i la CUP, i que té com a objectiu regular els preus dels lloguers.
Què regularà la llei exactament?
L’objectiu de la llei “és regular la contenció i moderació de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge”. Els habitatges que serien regulats per aquestes mesures són els que constin com a “residència permanent de l’arrendatari” i que formin part d’una “àrea declarada amb mercat d’habitatge tens”.
La regulació d’aquesta nova llei passaria per limitar els preus de lloguers a partir de dues directrius: no podran superar els índexs de referència de la Generalitat i tampoc podran ser més alts que els dels contractes anteriors. Ara bé, aquest índex de referència es podria incrementar o minorar en un 5% si les parts ho acorden i l’habitatge compta amb tres de les següents característiques específiques: ascensor, aparcament, mobles, calefacció o aparell d'aire condicionat, zones comunitàries d’ús compartit com ara jardí o terrat, piscina comunitària, serveis de consergeria i vistes especials.
Els índexs de referència es poden trobar en un cercador habilitat a la pàgina web de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, on es pot calcular l’import introduint l'adreça del pis que es vol llogar, la planta, la superfície de l'habitatge, l'any aproximat de construcció i l'estat de manteniment. També hi ha altres variables, com per exemple si l'habitatge disposa d'ascensor o està moblat.
Quins casos queden exclosos?
Quedarien fora d’aquesta regulació els habitatges arrendats amb anterioritat a l’1 de gener de 1995, els pisos subjectes a un règim de protecció oficial i els integrats en xarxes públiques d’habitatges d’inserció o de mediació per al lloguer social, o en els fons d’habitatge destinat a polítiques socials. També els relatius a habitatges arrendats d’acord amb les disposicions legals aplicables al lloguer social obligatori.
Els contractes que es trobin vigents actualment es continuaran regint pel que estableix la legislació anterior. Però en cas de novació o ampliació de la durada del contracte, aquest s’hauria de regir pel que diu la nova llei de contenció.
Què es considera una zona d’habitatge “tens”?
La proposta de llei estableix tot un seguit de supòsits pels quals una àrea de mercat es considera “tensa” i, per tant, provoca un “risc en el proveïment suficient d’habitatge de lloguer a la població en condicions que el facin assequible”.
Es consideren àrees amb mercat d’habitatge tens els municipis o parts de municipis en els quals es donen unes condicions que dificulten “el proveïment suficient d’habitatge de lloguer a la població en condicions que el facin assequible”.
Així doncs, la llei contempla diversos escenaris: “que el preu dels lloguers d’habitatge experimenti un creixement sostingut clarament superior al de la mitjana del territori de Catalunya”, “que la càrrega mitjana del cost del lloguer en el pressupost personal o familiar superi el 30% dels ingressos habituals de les llars o de la renda mitjana de les persones menors de 35 anys”, o que “el preu dels lloguers d’habitatge hagi experimentat un creixement interanual acumulat almenys tres punts percentuals superior a la taxa interanual de l’índex de preus al consum de Catalunya”.
Què passa amb els pisos reformats o de nova construcció?
Precisament aquests dos casos són excepcions en les limitacions de preus que contempla la proposició de llei. Els propietaris de pisos nous o reformats podran establir com a topall l'estimació a l'alça de l'índex de preus durant els primers cinc anys.
Ara bé, la llei aclareix que “no tenen la consideració d’obres de millora les que siguin necessàries per al manteniment i la conservació de l’habitatge o de l’edifici en què es trobi integrat, així com les que siguin exigibles per al funcionament, la reparació o la seguretat dels elements que l’integren”. La llei també obliga a “identificar i detreure les despeses” de reformes per manteniment en “la notificació de l’increment de renda”.
A quins municipis s’aplicaria la llei?
Aquesta és la llista de 60 municipis on s'aplicarà inicialment la regulació de preus: Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Blanes, Calafell, Castellar del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Figueres, Gavà, Girona, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Igualada, Lleida, Manlleu, Manresa, Martorell, El Masnou, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Olesa de Montserrat, Olot, Palafrugell, Pallejà, Pineda, El Prat de Llobregat, Premià de Mar, Reus, Ripollet, Rubí, Sabadell, Salou, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de la Mogoda, Sitges, Tarragona, Terrassa, Tortosa, El Vendrell, Vic, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vilassar de Mar.