Hi ha vida a la lluna de Júpiter? La qüestió és que en les profunditats de la lluna Europa hi ha un enorme oceà que pot albergar vida i, ara, la NASA hi ha enviat la missió Clipper per saber-ho. Es tracta de la nau més gran de l'agència espacial dels Estats Units, que s'ha enlairat aquest dilluns des de Florida —concretament, mitjançant un coet Falcon Heavy de SpaceX des del Centre Espacial Kennedy, a les 16.06 GMT (les 18.06 hores a Barcelona).
Aquesta històrica missió per desxifrar si hi ha algú més a l'univers farà una cinquantena de sobrevols a 25 quilòmetres per sobre de la misteriosa lluna gelada, per determinar si presenta condicions favorables de vida. Durant uns quatre anys, la nau enviarà pistes als científics sobre el potencial astrobiològic dels mons habitables més enllà de la Terra. Tanmateix, Clipper es podria allargar, com ja va fer Galileu (que va explorar la superfície gelada d'Europa fa més de 20 anys).
Recorrerà 2.900 milions de quilòmetres per arribar a Júpiter, de manera que trigarà prop de sis anys a fer-ho, a més d'un any més per ajustar la seva òrbita i iniciar els seus estudis l'any 2030. L'objectiu és comprendre la naturalesa de la capa de gel, l'oceà interior i tant la composició com la geologia d'aquesta lluna, segons ha explicat la NASA. La cosa és que es creu que Europa posseeix "aigua líquida, la química necessària i una font d'energia", elements indispensables per a l'existència de la vida.
Amb 5 metres d'alçada, 30,5 metres d'ample, uns enormes panells solars i antenes de radar, Clipper és la nau més gran mai desenvolupada per la NASA per a una missió planetària. En aquest sentit, el disseny dels panells és crucial per a l'abastiment energètic, ja que Júpiter està més de cinc vegades més lluny del Sol que la Terra. També està equipada amb nou instruments científics potents, tancats en una volta de parets gruixudes, davant la radiació del camp magnètic de Júpiter.
Què porta Clipper cap a la lluna de Júpiter?
La volta va ser desenvolupada i feta servir amb èxit per primera vegada en la missió Juno, que també va visitar Júpiter. Les seves parets estan fetes de titani i d'alumini per actuar com un escut contra la majoria de partícules atòmiques d'alta energia, que desaccelera dràsticament la degradació dels components electrònics de la nau. Entre la càrrega útil que protegirà hi ha càmeres i espectròmetres per produir imatges d'alta resolució, així com mapes de la composició de la superfície i la fina atmosfera de la lluna.
També inclou un radar de penetració de gel per buscar aigua subterrània i un magnetòmetre per revelar les pistes sobre el seu oceà i el seu interior profund, a més d'un instrument tèrmic per identificar les diferents ubicacions de gel més càlid i potser erupcions recents d'aigua, així com d'altres per mesurar la composició de les petites partícules de la fina atmosfera de la lluna i el seu entorn espacial.