ETA iniciava la seva activitat armada el 1968, quan assassinava per primer cop a José Pardines, un jove Guàrdia Civil que moria d’un tret al cap. A partir d’aquí i fins a l’octubre del 2011, la banda terrorista va causar més de 850 assassinats i 3.500 atemptats.
La seva activitat es va centrar especialment al País Basc, causant un total de 586 morts. Però, qui eren les víctimes? Si analitzem en el conjunt de l'estat, el grup va assassinar a 500 membres de les forces armades o dels cossos de seguretat. La resta, civils que es trobaven al lloc dels fets.
ETA va deixar més de 7.000 víctimes i 86 segrestos
Si ho desglossem per territoris, a banda de les 586 persones assassinades al País Basc, trobem 123 morts a Madrid; 55 a Catalunya i 40 a Navarra. El terrorisme de la banda, també ha causat 16 víctimes mortals a Aragó; 13 a Andalusia; 9 al País Valencià; 4 a Cantàbria i La Rioja; 2 a Castella i Lleó i Balears i 1 a Múrcia.
Graffiti a Alsasua (Navarra) que reproduïa l'anagrama d'ETA, creat per Félix Likiniano, amb la imatge d'una serp enrotllada a una destral sobre el lema Bietan jarrai, que significa "seguir en les dues" o "perseverar en les dues" (en referència a perseverar amb la lluita política i amb la lluita armada).
El dolor d’ETA a Catalunya
A Catalunya, la banda armada també va ser molt present, arribant a crear el que ja era conegut com el “Comando Barcelona”, un dels més actius del grup terrorista. En total, des del 1975 fins el 2001, ETA va cometre desenes d’atemptats a casa nostra, on hi van morir un total de 55 persones.
El que més va marcar, va ser el cotxe bomba que va estrellar al pàrquing de l’Hipercor de la Meridiana de Barcelona, el 19 de juny de 1987. En l’atemptat hi van morir 21 persones i va deixar ferits a 45 persones més. Per primer cop, l’objectiu de la banda es convertia en atacar a civils, causant la mort de ciutadans que en aquell moment es trobaven fent les compres al centre on van col·locar els 20 kg d’amonal que van fer estellar.
Atemptat a l'Hipercor de Meridiana, moments després de l'explosió al pàrquing, on es pot veure com surt fum
4 anys més tard, tenia lloc un altre atemptat que colpejaria amb força al cor de la societat catalana. ETA alliberava un cotxe carregat d’explosius per la rampa de la caserna de la Guàrdia Civil de Vic. Eren les 19h de la tarda del 29 de maig de 1991 -enguany ha fet 30 anys-, quan ETA assassinava a 9 persones -més un guàrdia civil que va atropellar una ambulància en arribar el lloc dels fets-, entre els quals hi havia 4 nens petits.
L’any 2000, la banda criminal assassinava al pàrquing de casa seva, a Barcelona, Ernest Lluch, exministre de Sanitat. Un crim que va commocionar especialment també a tota la població catalana, pels forts vincles que el polític tenia amb el poble basc, sent un dels personatges que més apostava pel diàleg i la fi de la violència de la banda armada.
La fi d’ETA
El darrer atemptat de la banda va ser el 16 març de 2010, quan va assassinar a un policia francès en un tiroteig. Actualment, 187 presos etarres es troben complint condemna, dels quals 71 es troben a presons basques. El 20 d’octubre de 2011, la banda terrorista comunicava la fi de la seva activitat armada i, 6 anys i mig després, el 4 maig del 2018 ETA anunciava la seva desaparició com a organització.
Moment en què la banda comunica la fi de la seva activitat
En una entrevista a 'El Matí de Catalunya Ràdio', David Pla, últim dirigent d’ETA i un dels protagonistes que s’amagava rere la caputxa de la imatge anterior d’ara fa 10 anys, explicava que ell no se sent un terrorista. Pla, després de complir condemna, és avui un home lliure que milita al partit d’esquerra abertzale de Sortu.
Enguany, coincidint amb el desè aniversari de la fi d’ETA, els actes van anar destinats al record de totes les víctimes que van perdre la vida per la banda armada. El coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, senyalava com el dolor de les víctimes d’ETA “no s’hauria d’haver produït mai”. Unes paraules que van aixecar polseguera, trencant amb el passat i a favor de les vies pacífiques i democràtiques.
Imatge principal: Atemptat a l'hipercor de Barcelona, 1987.