La foto del revisor de tren de Brussel·les amb el llacet groc que es va fer viral dijous passat mentre milers de catalans omplien la manifestació, té darrere una història divertida de dues veïnes que improvisen la manera de fer un llacet i un revisor gallec, curiós i no independentista, que es va solidaritzar amb els presos polítics i va protagonitzar una de les històries paral·leles de la manifestació multitudinària.
El dimarts 5 de desembre, a les 23 hores, només cinc hores abans d'agafar l'autocar que els portaria cap a la manifestació de Brussel·les, la Montse Xuclà era a casa seva acabant de fer llacets grocs. Experta com és en vestuari teatral i televisiu, va pensar que la goma EVA que tenia per casa de color groc faria servei i que els llacets ho aguantarien tot, pluja i vent, i quedarien ben drets durant tot el dia. "Tiesos com un rave", diu. Va tallar la goma en tires i va preparar els imperdibles per enganxar els llacets als companys d'autocar que no en tinguessin.
Dos dies abans, al replà de casa va trobar la seva veïna. La Mònica Fiblà va trobar que era bona idea fer els llacets que donen suport als presos amb goma EVA i es van partir el material per fer els llaços entre les dues. "Va ser casualitat. Ens vam trobar a l'escala i ens la vam repartir: tu els reparteixes a l'autocar i jo amb els amics", explica la Mònica.
La Montse surt a quarts de cinc del matí d'Arenys amb un autocar de l'ANC. Un dels últims que es van llogar per a la manifestació. I un cop dins comença a repartir els seus llacets. "A l'autocar hi havia molta gent que no portava llacet i quan els van veure van dir: que bé!".
La Mònica va anar amb cotxe fins a França i a Courty va pujar al tren que els duia a Brussel·les. A punt de pujar al tren ja es troben amb el revisor que els veu amb les estelades i els pregunta si van a la manifestació de Brussel·les. Hi parlen en castellà. L'home té família a Galícia i no és independentista. "Ens va picar els bitllets, ens va dir que tenia família a Galícia, ens va dir que ens anés tot molt bé i se'n va anar".
"No vaig tenir temps de fer els llacets. I com que no els havia acabat de fer, em vaig asseure al tren i, a la taula, vaig començar a fer els llacets. Quan va passar el revisor em va veure fent llacets i em va preguntar per a què eren. Jo li vaig explicar que eren en solidaritat amb els presos polítics, li vam explicar que una part del Govern era a Bèlgica".
Llavors va ser quan el revisor va demanar un llaç per a ell. La Mònica l'hi va posar i uns amics li van fer una foto. "La foto no la vam penjar, la vam guardar de record".
Però la imatge del revisor amb el llacet groc es va acabar fent viral. Mentre ell passava pel tren a picar bitllets amb el llacet posat a la solapa, els catalans li anaven fent fotos, que anaven penjant a les xarxes, i els belgues li preguntaven què era.
A quilòmetres de distància, dins l'autocar que va sortir d'Arenys, els passatgers van començar a cridar la Montse. "Em deien: 'aquests llaços són iguals que els nostres!' I quan els vaig dir que eren els nostres van cridar: 'Són els nostres com el del revisor!'", diu la Montse rient recordant el moment.
El tren on va la Mònica arriba a Brussel·les i mentre tots els passatgers catalans estan pendents d'entendre on han de baixar, els sorprèn un missatge en castellà advertint els catalans que aquella és la seva parada. "Era el revisor i tothom es va posar a aplaudir", explica la Mònica.
"I aquesta és la història del llaç groc", diu la Montse. "No té més, però és simpàtica, perquè ha anat corrent fins que la foto ens ha arribat a nosaltres", conclou la Mònica.