La història de Salvador Puig Antich, l’anarquista català executat amb garrot vil el 1974 a la presó Model de Barcelona, acusat d’haver matat un policia en un tiroteig amb foc creuat, serà explicat a les aules a Catalunya. És una de les novetats que s’inclourà en el programa educatiu del Memorial Democràtic 2024-2025, que s’ha avançat aquest dimarts, en una jornada formativa amb docents, en el Born Centre de Cultura i Memòria. En concret, el periodista Jordi Panyella, autor del llibre Salvador Puig Antich, cas obert. La revisió definitiva del procés (Angle Editorial), explicarà als alumnes d'escoles i instituts que ho demanin la vida d’aquest activista, considerat un símbol de l’antifeixisme.
Precisament, amb motiu del 50è aniversari de la mort de Puig Antich, la Generalitat promou diferents actes culturals i activitats obertes per recordar a aquest activista, un dels darrers executats per ordre del dictador Franco, després d’una instrucció plena d’irregularitats. Panyella també comparteix l’impuls d’una obra de teatre a la Model sobre Puig Antich, amb dramatúrgia de Mercè Sarrias, direcció de Jordi Pérez Solé i la interpretació de Marc Pujol, Carme Sansa i Bàrbara Roig. El seu objectiu? "Restituir una injustícia que la democràcia no ha sabut fer", segons sostenen. Per veure-la, cal inscriure's primer i col·laborar en el seu finançament.
Més de 80 professionals intercanvien experiències
En la jornada, més d’una vuitantena de professionals procedents de tot el país i de diferents perfils acadèmics ‒mestres de secundària i batxillerat, instructors de cicles formatius, professors d’escoles d’adults o representants d’entitats memorialistes‒ han participat aquest dimarts a la X Jornada d’Experiències Didàctiques de Memòria i Història, segons ha informat el Departament de Justícia. Es tracta d’una trobada que coordina anualment el Memorial Democràtic amb el Departament d’Educació per tal que el professorat pugui compartir experiències i investigacions relacionades amb el tema de la memòria al final de cada curs escolar.
“El sistema educatiu no només ha d’ensenyar matemàtiques, història o llengua; sinó que també té la missió de formar ciutadans crítics, lliures i demòcrates”, ha afirmat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, que ha presidit la jornada. Ubasart ha destacat la importància de traslladar als joves els fets que no han viscut i que abraça la Memòria Democràtica, de 1931 al 1980.
Per la seva banda, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, ha destacat que s’ha d’explicar a les aules de forma oberta i dialogada “la memòria del moviment obrer, feminista, veïnal, republicà, i de les lluites polítiques i socials que permeten avançar en drets i llibertats”.
El testimoni de dones a la resistència
A més d’experiències enriquidores, a la jornada s’han donat a conèixer noves propostes educatives. Una és el Projecte WIRE, que vol divulgar el paper de la dona en els moviments de resistència a Europa i la promoció de la consciència històrica entre la ciutadania. S'hi explica el cas de 12 dones nascudes arreu de l’Estat, per endinsar l’estudiant en la realitat de la dura postguerra espanyola i el context de la Segona Guerra Mundial a través de les seves accions individuals. I continua la iniciativa Testimonis a l’Aula, el valor de la qual rau en el fet que els alumnes escoltin en primera persona i a través de relats personals alguns dels fets més rellevants de la història contemporània, com l’ex-pres polític Carles Vallejo o la militant feminista Isabel Alonso. I en el curs vinent, hi haurà la veu de Panyella sobre el frau policial i judicial contra Puig Antich.