Halloween és la millor època de l'any per consumir històries de por. Si aquest 31 d'octubre organitzaràs o aniràs a una festa de Halloween o Castanyada 2023, què et semblaria portar un grapat d'històries de por curtes? T'hem triat mig centenar de microrelats de terror de només 2 frases. Potser t'estàs preguntant si és possible generar por amb unes històries tan breus. Doncs bé: estàs a un pas d'esbrinar-ho… i de passar-lo molt, molt malament. Comencem!
👻 Halloween a parcs temàtics 2023: Tots els esdeveniments, preus i dates
Històries de Halloween 2023: 50 malsons breus, però intensos
Tot va començar com un repte: seria la gent capaç d'invocar el més pur horror en només unes quantes paraules? La tendència evident es va viralitzar per Halloween i, de sobte, aquestes històries breus o microrelats podien trobar-se a tot arreu. Com hi ha centenars i centenars d'elles, t'hem seleccionat les 50 millors. Són ideals per llegir tot sol en la foscor o per compartir en alguna festa de Halloween d'aquest 2023. Quina acabarà sent la teva preferida?
- Vaig néixer cec, però vaig ser prou afortunat per a tenir una mare amorosa que sempre cuidava de mi. Imagina llavors la traïció que vaig sentir quan un dels punts de sutura es va obrir i un raig de llum va impactar per primera vegada al meu ull.
- “Papa, per què la mama sempre és dolenta amb mi?”, em pregunta el meu fill, amb la cara atapeïda de llàgrimes, de pena i de por. Vaig decidir dir-li la veritat i respondre-li que “ella està enfadada perquè tu vas sobreviure al part… i ella no”.
- Ahir li vaig ensenyar al meu fill de cinc anys la primera pel·lícula de Harry Potter. Avui he descobert que algú s'ha emportat l'escombra, i la finestra de la sala d'estar del meu apartament del 10è pis està oberta de bat a bat.
- Li vaig començar a posar bé els llençols perquè dormís a gust quan em va dir “Papa, mira a veure si hi ha monstres sota el llit.” Vaig mirar sota i em va sorprendre trobar-li a ell, al meu fill, sota del llit, mirant-me, tremolant i xiuxiuejant “Papa, hi ha algú que es fa passar per mi al llit”.
- M'he trobat una foto de mi mateix dormint al meu llit. El problema és que visc sol.
- Els que van assistir al funeral mai van sortir de la cripta. Alguna cosa va tancar la porta des de dins.
- L'últim home de la Terra estava assegut tot sol, en la seva habitació. Algú o alguna cosa va trucar a la porta.
- Mai m'adormo. Però no deixo de despertar-me.
- Va anar al pis de dalt a veure com dormia el seu nadó. La finestra estava oberta i el bressol es trobava buit.
- Sempre vaig pensar que el meu gat tenia un problema amb la vista perquè semblava obsessionat amb la meva cara. Fins que, un dia, vaig descobrir que el gat en realitat mirava al que hi havia darrere meu.
- Resulta que pots sentir el teu cos després de morir. Suposo que m'hauria de sentir afalagada que el meu marit em continuï trobant atractiva després de tants anys.
- “La bateria es troba l'1 %”. Vaig mirar a la Terra una última vegada abans que el meu vestit espacial es quedés sense bateria.
- Després de donar a llum, li vaig dir a la jove infermera pèl-roja si em tornava al meu nen. Resulta que cap infermera de les que treballen aquí coincideixen amb aquesta descripció.
- Solia odiar el so dels grills quan estava en la vella i solitària granja. Ara, cada vegada que sento el silenci, sé que significa que aquesta cosa és a prop de la zona i pregària per escoltar de nou els grills.
- “Sembla que has descobert un nou tipus de tèrmit”. Vaig sentir el terror emergir del meu pit mentre el doctor observava la radiografia i deia “i això també explica la picor que senties als teus ossos”.
- El so del meu fill demanant ajuda es va anar fent més i més feble. Tal com les bateries dels meus dispositius auditius morien, vaig saber que aviat seria impossible trobar-lo a temps.
- El meu pare em va dir que la seva llanterna podia matar qualsevol monstre. Quan li vaig dir el que l'oncle Fernando li havia fet a la meva germana, pare es va encarregar de demostrar-m'ho.
- He decidit matar alguns personatges del llibre que estic escrivint. Segur que així em queda una autobiografia interessant.
- Sense poder moure'm, només vaig poder mirar al meu assassí. En un rampell de curiositat infantil, el meu nen de dos anys em va desendollar.
- La meva última xicota sempre deia que li donaven esgarrifança les 14 nines “estranyes” que guardo a la vitrina. Quant a la meva xicota| actual, diu que vol llençar a les escombraries les 15 nines “pertorbadorament reals”.
- “La teva dona va recollir als seus nens fa mitja hora, senyor.” Vaig córrer el més de pressa que vaig poder per no dir a l'escola que no tinc dona i vaig començar a plorar en adonar-me que ja estava lliure d'aquestes maleïdes males bèsties.
- El vaig tornar a recordar al meu petit que anava a conèixer Bob Esponja. Al final va acabar de plorar i fins i tot em va ajudar a lligar els maons als seus peus.
- La nova medicina va funcionar i les veus internes que sempre em deien què fer van emmudir. “Mata'ls tots”, vaig pensar, i en aquesta ocasió ningú em va contradir.
- Despertes. Però ella no.
- La meva filla no deixa de plorar i cridar durant tota la nit. Vaig anar a visitar la seva tomba per demanar que parés, però no ha servit de res.
- No puc moure'm, respirar, parlar o escoltar res en aquesta foscor. Si sabés que anava a sentir-me tan sol, hauria demanat que m'incineressin.
- El rostre somrient m'observava des de la foscor, a l'altre costat de la finestra que dona al meu dormitori. Visc en un 14è pis.
- Els vaig fer a la meva dona i filla els petons de bona nit abans d'anar-me'n a dormir. Quan em vaig despertar, em vaig trobar en un dormitori embuatat i les infermeres em van dir que tot havia estat un somni.
- Vaig sentir el soroll d'algú colpejar el vidre. Primer, vaig pensar que era la finestra, però quan vaig tornar a sentir el soroll vaig descobrir que venia del mirall.
- Ella em va preguntar per què respirava tan fort. Li vaig dir que no era jo el que respirava així.
- Em van lliurar els maniquins embolicats en plàstics de bombolles. Des de l'altra habitació vaig començar a escoltar com les bombolles petaven.
- La meva dona em va despertar l'altra nit dient que hi havia un intrús a casa. Va ser assassinada per un intrús fa dos anys.
- Sents un crit que ve de l'altre costat del passadís. Però no pots obrir els ulls ni et pots moure.
- Vaig sortir per la finestra. Les estrelles havien desaparegut.
- “És el meu cos, és la meva decisió”, va cridar, colpejant el seu cap contra el ciment. Va ser només després que el meu bessó siamès es quedés totalment quiet que vaig sentir que els meus sentits començaven a deteriorar-se i que perdia el control del meu cos.
- Vaig prometre a la meva dona que, quan tornés de la guerra, ens asseuríem a tornar a veure la pel·lícula de la nostra primera cita. Però ara està morint a l'hospital, només perquè ella volia fer crispetes.
- “Bona noia”, vaig murmurar a la meva gossa estimada mentre les primeres llàgrimes recorrien el meu rostre. No vaig pensar que les seves petites dents podrien fer tant mal, però ja han passat tres dies des que vaig caure, i vull que almenys un dels dos no mori de fam.
- Vaig cridar, vaig sortir corrents del dormitori i vaig vociferar “Papa, hi ha una aranya enorme, pots venir a matar-la?”. Vaig esperar que l'home amagat al meu armari no s'adonés que l'havia vist, i que tampoc descobrís que estava sola a casa.
- “Veus com no hi ha motiu per espantar-se?”, em va preguntar la mama mentre sortia de l'armari després de buscar el monstre. “Sí, mama”, vaig mentir, mentre m'adonava que la seva piga ara estava a l'esquerra.
- Vaig apuntar la llanterna a la vitrina de les nines de porcellana. Les seves pupil·les es van contreure.
- Mentre el fum m'envoltava, vaig aconseguir llegir l'avís que deia “Cura: no utilitzar l'ascensor en cas d'incendi”. Vaig sospirar i vaig prémer el botó de totes formes mentre m'aferrava la meva cadira de rodes, esperant que arribés l'ascensor.
- El meu germà bessó i jo vam decidir intercanviar identitats un dia per veure si algú se n'adonava. Tant de bo m'haguessin raptat al mi aquell dia en lloc d'ell.
- Sents la teva mare cridar-te i dir que vagis a la cuina. Mentre vas cap allà, escoltes a algú xiuxiuejar-te dins de l'armari “No vagis, amor, jo també ho he sentit”.
- Em vaig despertar i vaig sentir que tot anava malament; hi havia massa silenci fora. Vaig mirar per la finestra i vaig veure tot el món quiet, mirant a casa meva.
- Quan era petit, vaig créixer amb gats i gossos, així que em vaig acostumar al so d'algú esgarrapant la meva porta quan dormia. Ara que soc adult i dormo sol, aquest so constant ja no m'agrada tant.
- Treball en el torn nocturn, tot sol. He vist un rostre mirant a la càmera de seguretat que es troba al soterrani.
- Van celebrar el primer congelament criogènic amb èxit. Ell, no obstant això, no tenia manera de dir-los que continuava conscient.
- “No puc dormir”, em va xiuxiuejar ella, aferrant-se al meu al llit. Em vaig despertar fred, aferrat a les robes que portava quan la vam enterrar.
- No hi ha res tan alegre com el riure d'un nadó. Tret de quan són l'una de la matinada i vius sol.
- Després de molts anys vivint en aquesta enorme casa, m'he adonat d'una cosa inquietant. Durant tot aquest temps he tancat més portes de les que he obert.