Com arribem als joves? És la primera pregunta que es va plantejar el Servei d’Educatiu del Memorial Democràtic, institució pública de la Generalitat de Catalunya creada el 2007 per conservar i difondre la memòria democràtica a Catalunya del 1931 al 1980, des de la Segona República a la transició. Passada més d’una dècada d’aquells inicis, Gemma Simon Muntané, tècnica del Servei Educatiu del Memorial Democràtic des del 2010, i Eloi Torrents, tècnic de gestió del servei educatiu del Memorial Democràtic, ens descobreixen la tasca i els reptes actuals de les 18 persones que formen l’equip de l’àrea educativa del Memorial, que treballen coordinadament amb tècnics del Departament d’Educació, amb la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya i sobretot amb els professors dels centres educatius, als quals defineixen com els seus “ambaixadors”, a qui faciliten material, formació i suport per transmetre "una reflexió científica" de la Història a les noves generacions.
Les activitats que han recollit en el programa educatiu 2023-2024 del Memorial Democràtic són tallers, testimonis a l’aula i rutes que a través del passat fan reflexionar sobre problemes ben actuals com és l’augment de l’extrema dreta que es viu amb preocupació a tota Europa o la consolidació del feminisme, que alhora ha provocat un fort rebuig o atacs a persones homosexuals. Precisament, aquest curs, com a novetat el Memorial Democràtic estrena la ruta Barcelona LGTBIQ+: de la Segona República a la postguerra (que inclou des d’explicar que significa cada lletra dels col·lectius, perquè el seu refugi era la nit, o la primera manifestació de l’Orgull a l'Estat, el 1977 a la Rambla).
Un nou llibre de la immigració
També per primera vegada integrants de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics donaran el seu testimoni a l’aula, en concret Isabel Alonso i Carles Vallejo. I, també s'ofereix un taller ben provocador i reflexiu com el de La dona durant la Segona República i el franquisme. De la llar a la militància política. És només una pinzellada d’un programa original, on fins i tot hi ha tallers de còmics o un joc de l’exili, i amb històries de vida que glacen el cor.
A més, tot i que la majoria de propostes es dirigeixen a estudiants de secundària i de la ESO, Simon recorda que tenen llibres editats per a educació primària, com ara sobre la maternitat d'Elna, que va salvar 600 nens, però -precisa- no s'han d'oblidar les dones jueves que van anar als camps o van ser exterminades. I un llibre que s'editarà aviat sobre la immigració dels anys 50 i 60, sota el títol Tot allò que vindrà, i que és un homenatge a Paco Candel . Els il·lustradors han donat identitat pròpia a cada llibre.
També col·laboren amb el projecte educatiu en memòria de víctimes de l’Holocaust que organitza el Parlament, on cada centre escolar treballa un col·lectiu perseguit, des dels jueus als homosexuals, i on en una reunió algun alumne s’havia identificat en públic amb el col·lectiu gai i va evidenciar “que s’havia de parlar amb els alumnes i desmuntar perjudicis”, confessa Simon.
Els joves estan interessats a conèixer la memòria democràtica?
“Hi ha de tot. En general quan expliques una història de vida als joves els canvia la cara. Quan parles en primera persona, o pot venir la persona a l’aula, tot canvia. Fer-los participar en un projecte, engrescar-los, donar-los opcions, és vital”, declara Simon i hi afegeix: “El problema que tenim? És el temps.Treballem sobretot amb alumnes de finals de l’ESO i de Batxillerat, i tenen un temari inabastable i van a buscar nota. I el projecte que faríem en una setmana acaba sent en una activitat de 2 hores, on fas tota la temàtica.”
Quan parles en primera persona, o pot venir la persona a l’aula, tot canvia.
L’Eloi hi afegeix: “Hi ha un problema, que no és dels professors ni dels alumnes; el currículum en història està massa farcit, hi ha força temps llunyans i tot el que és la història contemporània, que és la més important, s’arriba traient la llengua. I com a societat hauríem de fer una reflexió de donar-li un pes més important a la història contemporània. Intentem explicar la Història en majúscula a través d’històries de vida de persones individuals. El que intentem és donar unes claus per comprendre l’evolució de la societat. I a l’Estat espanyol durant més de la meitat de tot el segle XX ha viscut sota dictadures d’extrema dreta. I a més d’honorar a les víctimes, el que volem fer és donar exemple d’aquelles persones que van arriscar la seva vida, i en molts casos van donar-la, per als valors democràtics. Estem en un règim democràtic i la seva legitimitat és per les persones que han lluitat per la democràcia."
Destaquem les persones que han lluitat per la democràcia
Front a una història maniquea
Abans del Memorial Democràtic, l’Eloi des del 2017 estava en el servei educatiu del Memorial del Camp de Rivesaltes, a França, prop de Perpinyà, i feia visites i la coordinació d’activitats. Allà abans de la pandèmia rebien uns 12.500 escolars, dels quals més de 2.000 eren catalans. Per la seva part, el servei educatiu del Memorial Democràtic va dur a terme 140 activitats i en van participar uns 8. 500 alumnes l'any passat. “Hem d’anar a més”, sosté Muntané.
En l’actualitat, grups ultres qüestionen la Història i fins i tot Vox ha criticat la Generalitat per no voler exhumar cossos de persones mortes per grups republicans, acusació desmuntada recentment per la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. Sobre aquest discurs, Eloi Torrents és clar: “No fem una història maniquea de bons i dolents. A través de les activitats plantegem tota l’escala de grisos que hi ha a la història. Per exemple, el nostre director va anar a inaugurar una placa en record de les 23 persones que van ser afusellades pel Cojo de Málaga (Antonio Martín Escudero) a la Cerdanya durant la 2a República. És una història complexa amb matisos. I no hem d’oblidar que som una institució democràtica i hem de destacar les persones que han defensat els drets humans”.
Gemma Simon hi insisteix: “Sovint ens pregunten: Història o memòria? Tenim la història de base, però la memòria de cadascuna de les persones que ens han deixat. I també hem anat creixent i evolucionant, com per exemple com expliquem la Guerra Civil, i el seu vocabulari.”
Han vist discursos d’extrema dreta a les aules?
“En les nostres activitats, com a organisme autònom de la Generalitat, intentem tractar de forma transversal els valors democràtics, la igualtat, els drets humans... Sí que és veritat, que personalment he notat que en els últims temps, en visites com ara a la presó Model, s’ensenyava un cartell de la repressió amb el lema ‘Arriba España’ i deien: ‘Que guapo’, o que les persones gais eren enviades a la presó i responen:’: pues muy bien’. Mentre una part de persones ha assumit de forma molt natural els col·lectius LGTBIQ+, hi ha una altra part que es mostra molt reacia. També amb la banalització del feixisme. Potser fa cinc anys hi havia persones que ho pesaven però no ho deien en veu alta”, explica l’Eloi.
Torrents hi precisa que “la barrera contra el feixisme funcionava molt bé quan portaves a l’aula un testimoni d’un camp de concentració. Un familiar que ensenya l'única foto de la mare, i explica que la van enviar a Auschwitz i a un forn...D’aquests testimonis vius ja no en queden i ara seran clau el testimoni de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics. El testimoni directe és una connexió molt més forta”. A més,tenim dos testimonis nous com ara La massacre d’Orador de Glana: famílies republicanes a l’infern nazi, explicada per David Ferrer Revull. Torrents comparteix que la desigualtat social, malauradament creixent, fomenta aquests discursos feixistes, com l'actual centrada contra els migrants.
Els dos professionals esperen que testimonis LGTBIQ+ es puguin incorporar al programa educatiu, i també el poble gitano “força oblidat i marginats històricament”. “A més de les activitats consolidades, aquest any volem treballar el tema de la fragilitat de la llibertat. A partir dels estudis del professor Stanton que ha treballat sobre els 10 estadis que hi ha fins a arribar al genocidi, com ara persecució, classificació... fins al genocidi”, explica l’Eloi. “Amb les activitats volem que els alumnes preguntin, que siguin curiosos, que s’identifiquin amb uns referents... I això l’extrema dreta ho està utilitzant perquè posen un contingut que no és. Els joves han de preguntar i dubtar, per això és important treballar en totes les matèries, i anem evolucionant”, manifesta la Gemma.
Una xarxa de professors
Per arrelar el projecte educatiu són clau els grups de treball del Departament d’Educació i el Memorial Democràtic (DEMD), una xarxa àmplia de grups de professorat de Catalunya que treballen la memòria i la història del seu passat pròxim i ho fan des de diferents disciplines, com ara la Filosofia, Història, Literatura, Arts plàstiques, i la Música. Inicialment, eren professors que s’engrescaven a fer formació que els oferia el Memorial Democràtic. Va ser en una estada a Berlín, quan en tornar-hi van veure la necessitat de crear un grup de treball estable -recorda la Gemma-, i a poc a poc es va aconseguir la complicitat dels centres educatius. Amb orgull s’indica que enguany hi ha grups que treballen a l’Alt Empordà (es treballa l’exili), Girona, la Garrotxa (treballen força els maquis), la Vall d’Aro, Pirineus, Lleida, Bages, Vallès, Tarragona, Barcelona i l’Ebre.
Un altra iniciativa engrescadora del Memorial Democràtic és el projecte europeu Dones amb resistència, conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, amb els socis d'Itàlia, Polònia i Grècia, on es recuperen biografies de dones resistents, en un sentit molt ampli. Han triat 15 dones, amb dolor de descartar d'altres molt potents.
I el futur del Memorial Democràtic?
“El Memorial Democràtic es coneix, però ens ha faltat tenir un lloc. Hi ha diferents espais de memòria, on queda clar que allà va passar un fet i es treballa aquest fet determinat. El positiu és que podem treballar la memòria en totes les temàtiques, en negatiu és que és un abast enorme”, afirma Gemma Simon. “Quan anem a la plaça Sant Jaume ja serà un lloc històric i ens donarà més visibilitat a la ciutadania”, hi afegeix Eloi Torrents, fent referència a la nova seu que tindrà la institució el 2025. En aquest futur pròxim els tècnics demanen “més recursos per fer més feina”.