“El va matar que anés cada dia a curar-se al CAP d’Igualada Nord. Teníem una falsa sensació de control”. Així ho declara Antònia Puiggròs, germana de Josep, de 52 anys, que va morir el 26 de setembre de 2023 d’una fascitis necrotizant (denominada malaltia devoradora de carn), originada per una greu infecció per un abscés cutani mal guarit al centre mèdic, tot i anar-hi tretze dies seguits a fer-se les cures. La seva germana, a través del despatx Fontanilla Advocats, va presentar una demanda per danys i perjudicis contra l’asseguradora de l’ICS (Institut Català de la Salut) i del Servei Català de Salut (SCS) davant la "desproporció" de la patologia a tractar amb el resultat de mort.
Al final, sense arribar a judici, Salut ha admès “una deficient atenció mèdica” a Josep Puiggròs i ara ha abonat uns 30.000 euros a la seva germana com a indemnització. Puiggròs ha volgut explicar el cas del seu únic i estimat germà a ElNacional.cat per denunciar aquesta negligent actuació d’infermeres del CAP d’Igualada Nord perquè “era una mort evitable”.
Diabetis sense valorar
Josep Puiggròs treballava en una fàbrica de paper reciclat, era fort i actiu, i tenia una mica de sobrepès. Va anar al CAP d’Igualada Nord perquè li havia sortit un gra infectat per un pèl a l’engonal, que li feia mal. Va anar al centre sanitari el 12 de setembre de 2023 i cada dia, fins al dia 25, "disciplinàriament", perquè li fessin les cures. En la demanda, s’explica que responsables sanitaris del centre no van tenir en compte que tenia diagnosticat diabetis mellitus II, potenciadora de la infecció. Tampoc se li va fer una anàlisi del patogen que provocava la infecció, malgrat que els informes es deia que la ferida supurava molt, feia pudor, i ell es queixava de dolor. I malgrat el seu empitjorament i dolor, cap metge el va visitar.
Tretze dies després, Josep va caure a terra a casa seva, on se’l va trobar la seva germana encara amb vida, tot i que dèbil i desorientat. A l’hospital no van poder fer res per salvar-li la vida i va morir d’un xoc sèptic. La infecció greu se li havia estès per tota una banda del cos.
Negligències en cadena
Antònia Puiggròs explica que el seu germà no tenia una malaltia greu. “El bacteri del mal de coll, que tenim tots, se li va posar a la ferida. Ningú va veure res. Li van donar dos antibiòtics que no li van fer res, i al final van fer-li un cultiu perquè ell es queixava, tot i que no va servir-li de res. Ni es van mirar el resultat. El van deixar per dilluns, i va morir abans”, declara afectada. “Va ser una negligència darrere l’altra”, manifesta.
Els seus advocats, Irene Palomo Amat i José Antonio Fontanilla Parra, van encarregar una pericial mèdica clau, que detalla tots els errors sanitaris comesos amb el seu germà, que van incloure a la demanda. No es va valorar que era diabètic, ni es va buscar l’origen de la infecció. “Com no s'havia dut a terme una recerca per a conèixer l'antibiòtic específic que li convenia per a eliminar el patogen, al pacient se li va prescriure un antibiòtic genèric enfront del qual en realitat era resistent el patogen, és a dir, un antibiòtic que era inadequat per a la seva erradicació”, s’hi detalla.
Mitjans disponibles
Els dos advocats conclouen: “La falta de proves fonamentals i el retard en el diagnòstic i adequació del tractament al concret patogen va ser injustificable. El CAP d'Igualada tenia a la seva disposició els mitjans per a haver evitat i controlat la progressió de la infecció, i el dolor amb els quals senyor Josep va viure els seus últims dies; i també la seva defunció, provocada per una gangrena que es va estendre cap a una banda molt considerable del seu cos a causa de la falta de control i d'atenció sanitària que precisava.”
Inicialment, l'asseguradora de l’ICS no volia admetre la deficient atenció i la germana del difunt va haver de presentar la reclamació als jutjats, finalment tancada per l'acord. L'advocat Antonio Fontanilla lamenta que Salut no acceptés un acord de bell antuvi perquè “hagués permès evitar la despesa econòmica, el temps i desgast emocional del procediment judicial”.
S’hi precisa que l'import transaccionat, de 30.000 euros, és baix pel fet que es pren com a referència el Barem de Trànsit, tot i no que no és obligat. Sobre això, Antònia Puiggròs declara que per a ella “més important que la indemnització era que Salut admetés la negligència”, que l'asseguradora l'ha anomenada deficient atenció medica per acceptar l’acord.
“Va ser una desgràcia evitable”, conclouen Puiggròs i els seus advocats.