Francesc Homs, exconseller de la Presidència, només respondrà les preguntes del jutge dilluns quan vagi a declarar al Tribunal Suprem, segons ha pogut saber El Nacional. És el que té més clar en aquests moments i està valorant encara si respondrà al fiscal, tot i que pesa més el "no" que el "sí". Homs està imputat en el cas de la consulta del 9-N per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics.
La prova principal contra ell és un correu electrònic que va enviar als responsables dels programes informàtics per fer possible la consulta quan li van preguntar si el 9-N tirava endavant tot i la prohibició del Tribunal Constitucional. La resposta de l'exconseller de la Presidència va ser clara. Els va dir que el 9-N tirava endavant i els va alertar que si incomplien el contracte la Generalitat tiraria endavant accions judicials. El correu és dels pocs documents que existeixen escrits d'un membre del Govern sobre els preparatius de la consulta del 9 de novembre del 2014.
Homs ja va declarar voluntàriament per aquest cas el 7 de març al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan investigava la causa el jutge Josep Manel Abril. El fet que sigui aforat va fer que Abril remetés tot el cas al Suprem, però aquest va decidir quedar-se només la peça d'Homs i tornar a enviar a Barcelona la part que afecta l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau.
En la seva declaració a Barcelona, Homs va fer un al·legat polític i no va respondre les preguntes de ningú. D'aquella intervenció és la frase "com més altes siguin les penes que ens demanen, més alta serà la victòria". Una frase que Homs té previst repetir aquest dilluns davant el jutge del Tribunal Suprem. Insistirà en aquesta frase "i en altres perles" que té preparades, segons fonts de la defensa.
L'exconseller de la Presidència, ara diputat al Congrés, va fer un al·legat durant la declaració voluntària del mes de març i no va voler entrar a explicar res del que se l'acusa per justificar la imputació, perquè el tribunal competent és el Suprem. Homs va fer una explicació genèrica amb frases èpiques i va deixar molt clar a totes les parts que el país s'està enfrontant a "un judici polític".
Homs té moltes ganes d'anar a declarar dilluns, segons fonts de la defensa. El diputat al Congrés per Convergència fa dies que està preparant la declaració. Té previst començar amb una intervenció defensant el dret a decidir de Catalunya, com ja va fer a l'Audiència de Barcelona. No respondrà les preguntes del Fiscal, menystenint l'acusació que va presentar la querella del 9-N que ha acabat portant als tribunals Artur Mas, l'expresident de la Generalitat, màxima autoritat del país en el moment de la consulta.
En la declaració voluntària al TSJC, Homs va acusar el Ministeri Públic d'estar al servei del govern espanyol. I va citar el president del TSJC, Jesús Barrientos, que en la seva presa de possessió va dir que el debat polític no havia de traslladar-se als tribunals. L'exconseller de la Presidència va girar el discurs al voltant de la idea que la seva imputació no és gratuïta en uns moments que s'estava negociant la primera investidura del president espanyol.
Ara mateix, Homs encara no té clar si respondrà les preguntes del seu advocat. S'ho està pensant. Tot i que la seva defensa la porta l'advocat Xavier Melero, que és qui marca l'estratègia a seguir, Homs, que també és advocat, té molt pes en totes les decisions que afecten el seu cas.
El diputat té pensat fer un al·legat inicial. Però en el cas que no sigui possible, si el magistrat decideix que només pot respondre preguntes de les parts, Homs aprofitarà les preguntes per anar exposant tot allò que té al pap.
L'opinió d'Homs, coneguda i exposada repetides vegades, és que el Tribunal Suprem no pot interferir en la voluntat dels catalans i en el mandat que les institucions catalanes tenen encomanat. I per tant, tot fa preveure que no tindrà pèls a la llengua.
El 9-N d'Homs
El 7 de març Homs va anar al TSJC a declarar voluntàriament. Va entrar per la porta principal del Palau de Justícia com mesos abans ho havien fet Mas, Ortega i Rigau, acompanyat de diversos diputats i consellers i amb una petita concentració popular amb estelades. En el moment de conèixer la imputació, Homs va declarar que portaria ell mateix l'estelada quan anés a declarar.
El jutge del TSJC Joan Manel Abril considerava inseparable la instrucció i creia que havia de ser el Tribunal Suprem qui havia d'investigar Mas, Ortega, Rigau i Homs pel 9-N. Dins la seva instrucció, va donar la possibilitat a Francesc Homs a declarar voluntàriament.
El 21 de març el TSJC va enviar al Tribunal Suprem la seva exposició raonada on defensava que tot el sumari se n'havia d'anar a Madrid. El cas va caure llavors en mans del president de la sala penal, Manuel Marchena. Marchena va retornar les diligències immediatament al TSJC fins que decidís si imputava Homs i si es quedava tot el cas. En l'escrit on retornava la documentació, recordava al jutge que instruïa la causa des de Catalunya, que en el cas que s'acabés quedant tot el cas, el sumari hauria d'arribar a Madrid íntegrament en castellà. Però finalment Marchena va decidir quedar-se només la part d'Homs i tornar al TSJC la resta. Com va fer també el Suprem pel cas dels ERE's d'Andalusia.
L'alt tribunal s'agafa als mateixos arguments que la fiscalia per imputar Homs i partir la causa en dos, enviant la peça principal a Barcelona: "La sala es fa seu el criteri del fiscal i considera que existeixen indicis per investigar la conducta de l'aforat en els actes de preparació de la votació convocada pel 9-N", indica.
La Fiscalia del Tribunal Suprem coincideix amb l'acusació que ha fet contra Homs la Fiscalia catalana sobre el "comportament conscient i intencionat d'indubtable transcendència" per garantir la celebració de la consulta sobre la independència tot i la suspensió del Tribunal Constitucional.
Desembarcament independentista a Madrid
Francesc Homs anirà a Madrid acompanyat de l'expresident Artur Mas i l'exconsellera Irene Rigau, imputats també en el 9-N, i de representants de les entitats independentistes i municipalistes. A més del president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez; el d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; el de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, i la presidenta de l'Associació de Municipis Independentistes (AMI), Neus Lloveras, hi haurà les conselleres Neus Munté i Meritxell Borràs i el conseller Santi Vila.
Per part dels partits, hi acudiran el president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull, a més de tots els diputats del PDC a Madrid i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, mentre que el diputat d'ERC Joan Tardà i el senador Santi Vidal, encapçalaran la delegació de parlamentaris republicans.
Homs haurà de declarar sobre la seva participació en el 9-N davant del Suprem arran la seva condició d'aforat com a diputat del Congrés. Això no obstant, el Tribunal li va enviar la notificació sense demanar el suplicatori previ i amb l'avís que en cas de no presentar-se dilluns la citació es podria convertir en ordre de presó.
Homs ha rebut el suport del president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras. Tots tres van protagonitzar un acte conjunt a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat després de celebrar una reunió al despatx del cap de l'executiu català.