No hi havia manera d'entendre el que demanava al Govern de la Generalitat el Tribunal Constitucional. Així s'ha defensat al Tribunal Suprem l'exconseller de Presidència i diputat al Congrés pel PDECat Francesc Homs en la primera jornada del judici que ha portat a Madrid el procés participatiu o consulta alternativa del 9-N.

Homs ha arribat mitja hora abans al Tribunal Suprem, on set magistrats el jutgen pels delictes de desobediència i prevaricació, acusat de tirar endavant la consulta del 9-N. Homs, que s'enfronta a 9 anys d'inhabilitació per desenvolupar qualsevol tipus de càrrec públic, ha estat acompanyat a Madrid per l'expresident Artur Mas i destacats càrrecs del PDECat i ERC, així com els màxims dirigents de les entitats sobiranistes, l'ANC, Òmnium i l'AMI. 

El fiscal ha estat una hora i mitja interrogant Homs. La seva advocada, 30 minuts. El diputat al Congrés seguirà a partir d'ara tot el judici des de l'estrada, al costat de la seva advocada, i amb la toga d'advocat, per la seva condició de lletrat tot i que ara no exerceix. La proposta ha vingut del mateix president del Tribunal que ha ofert a Homs aquesta possibilitat.

Homs ha respost al fiscal Javier Moreno amb to segur i altiu, en alguns moments s'hi ha enganxat i no ha negat en cap moment la seva responsabilitat per tirar endavant el 9-N. Fins al punt que ha dit al ministeri públic que fins i tot s'han oblidat en el sumari d'accions que com a conseller de la Presidència va fer perquè era la seva obligació: "S'han oblidat de coses. Vaig fer més coses. Només faltaria, era la meva obligació".

L'única cosa que incrimina Francesc Homs és un correu electrònic de resposta a T-System dient que havia de continuar amb el contracte i els advertia que si no el complien, el Govern actuaria jurídicament. Homs ha exposat que la mateixa pregunta de l'empresa "il·lustra fins a quin punt la providència era inconcreta". I sobre l'advertència, es basa en l'obligació del compliment dels contractes signats.

Homs ha centrat bona part de la seva defensa a exposar que la providència del Tribunal Constitucional no detallava què podia fer el Govern i què no. "No hi havia forma humana de conèixer l'abast de la providència. No hi havia forma humana de saber quin era el raonament", ha dit Homs i ha justificat que davant la inconcreció el Govern va prendre "la decisió de mantenir-ho", "és que no podíem fer una altra cosa", ha justificat l'exconseller de la Presidència. "Ningú no pot discutir que l’abast de la providència és inconcret", ha conclòs.

El fiscal ha posat entre les cordes Homs, quan li ha preguntat si tan clar estava tot, per què es va presentar un recurs. Després de fer algunes voltes, Homs ha respost que calia que el TC aclarís la prohibició.

Homs es fa seu un dels arguments de Mas

Francesc Homs ha fet servir un dels arguments d'Artur Mas en el judici del 9-N a Barcelona: "Sent tot tant públic i notori, per què ningú va fer res. Ni la Fiscalia". Ha retret així a la Fiscalia que si el TC havia prohibit clarament la consulta, per què el 9-N no es va actuar per evitar la votació i ha defensat que la decisió de la Generalitat era l'única que es podia prendre: "No em sembla proporcional. Hauríem estat fora de la llei si haguéssim fet les coses d'una altra manera". 

La roda de premsa organitzada pel Departament de Comunicació de la Generalitat per donar i valorar els resultats del 9-N és un dels arguments contra Homs. I aquí l'exconseller de la Presidència s'hi ha tornat: "El Govern no podia fer una roda de premsa el 9 de novembre. La va fer el govern d'Espanya? Això seria un judici de valor. On començava i on acaba aquella providència?".

"La Generalitat de Catalunya ha complert sempre les resolucions del TC, el govern d’Espanya no. I és públic i notori", així ha apel·lat Homs a la jurisprudència i al fet que mai ni es va voler ni es va tenir la consciència d'estar vulnerant la llei. "En tot moment el que vam fer va ser públic. Em sorprèn que hi hagi l’interès de presentar tot allò com una conspiració", ha dit Homs. 

I ha fet constar que per part del govern espanyol hi havia una "reacció de menyspreu absolut, de ridiculització, de considerar que allò era un acte voluntari sense conseqüències jurídiques ni polítiques". I ha acusat l'executiu de Rajoy d'utilitzar la Fiscalia contra els adversaris polítics. "Hi ha fiscals que estan manifestant pressions del Govern d'Espanya".

"Això no és casa seva"

“Acabo la resposta, si vostè m'ho permet. Si a vostè no li interessa...”. Així ha reaccionat Homs davant una de les interrupcions del fiscal, obrint un "teva-meva" on ha acabat intervenint el president del Tribunal, Manuel Marchena.

Fiscal: “Esclar que m'interessa”.

President: “No tingui cap dubte que podrà explicar tot allò que consideri útil per a la seva defensa".

Homs: És que a casa meva em van ensenyar una educació de quan un parla, l'altre escolta i respon després".

President: "Això no és casa seva. La pertinència o impertinència correspon a la sala. No intenti vostè fer una glossa de la pertinència. La sala té el màxim interès, no dubti d'això, a conèixer les consideracions que vostè consideri".

El tribunal debat si incorporar l'opinió dels fiscals catalans contraris a la querella

L'advocada d'Homs ha tornat a demanar, en les qüestions prèvies, que s'inclogui com a prova en el judici les conclusions dels fiscals catalans que es van negar a presentar la querella perquè no hi veien fonament legal ni delicte en el 9-N. El fiscal, però, ha demanat que no s'accepti. Ha argumentat que es pretén presentar com una "photo finish" un informe que formava part d'un procés intern i provisional.

Eva Labarta ha demanat també per què el Tribunal del Constitucional no va atendre les peticions de l'advocat de l'Estat que demanava advertir el Govern català i ha reclamat el testimoni de l'ex fiscal general, Eduardo Torres Dulce. "Hauria estat d'interès conèixer si la dimissió de Torres Dulce va ser conseqüència de les discrepàncies a la Fiscalia", ha dit l'advocada d'Homs.

El fiscal ha dit que ni Torres Dulce ni l'expresident del TC tenen cap interès per aquesta causa i ha demanat que no se'ls inclogui com a testimonis.

El tribunal ha desestimat els testimonis, però no tenir en compte l'informe dels fiscals catalans que ja figura en el sumari.