La sentència d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau no es pronunciarà fins que el Tribunal Suprem no hagi jutjat i decidit sobre la possible inhabilitació de Francesc Homs. Es dóna per fet que serà una decisió de culpabilitat i que, en funció del que decideixi el Suprem, farà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. No és cap secret, és un fet que corre pels passadissos judicials i que argumenten diverses fonts consultades per El Nacional.

Aquest dilluns comença el judici a Francesc Homs pel 9-N. S'enfronta a 9 anys d'inhabilitació. És la seqüela de la primera part de la pel·lícula viscuda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau asseguts al banc dels acusats. Homs forma part del mateix procés, però la causa es va dividir en dues, de manera poc habitual en dret. 

La llei és molt clara i diu que no s'han de separar les causes perquè no es produeixin situacions com les del 9-N. En aquest cas hi ha quatre imputats pels mateixos fets i un d'ells és aforat, per tant, pertocava al Tribunal Suprem jutjar-los a tots quatre, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. Però "el Suprem no volia jutjar tothom", afirmen fonts judicials, i per aquest motiu s'ha trencat la continència de la causa, la unitat de tot el procés. Ara "han d'intentar evitar com sigui una sentència diferent", afirmen les mateixes fonts.

Per aquest motiu, tot fa pensar, i és més que probable, que la sentència d'Homs es pronunciï abans que la de Mas, Ortega i Rigau i que totes dues siguin iguals: una condemna. El Suprem marcarà el camí a seguir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Això també explicaria la celeritat amb què ha anat tot el procés contra Homs. No és gens habitual que els processos vagin tan ràpids.

Seria d'una "enorme ingenuïtat", diu l'advocada de Francesc Homs, Eva Labarta, pensar que les sentències seran diferents. I remarca que només quinze dies després de presentar els escrits de defensa es va ja obrir el judici oral, que tancava el procés i encarrilava Homs cap al banc dels acusats, amb una celeritat poc vista en el món dels tribunals: "No és rar, és raríssim", diu Labarta.

L'estratègia de la defensa

Francesc Homs decidirà ell mateix si respon o no a totes les parts. La seva advocada li ha deixat via lliure. I tot i que durant el judici de Barcelona, on va comperèixer com a testimoni, va voler que el fiscal li fes preguntes, i a més li va retreure que no l'interrogués, podria ser que, en el seu propi judici, Homs es negués a respondre al Ministeri Públic.

"La Fiscalia vol anar a uns detalls que no interessen", diu l'advocada d'Homs, Eva Labarta, a El Nacional. Assegura que Homs "no té res a amagar, ni li importa" el que pugui buscar i voler demostrar el Fiscal, però la defensa intueix que el Ministeri Públic "no anirà a preguntar com s'ha arribat fins aquí", sinó que voldrà provar que Homs va ordenar a empreses seguir amb el 9-N. Però Labarta destaca que "ell té ganes de respondre a totes les parts". Davant el Suprem, al setembre, Homs va declarar que havia actuat seguint el mandat del Parlament. 

Homs va ser el quart imputat en el cas, un cop la investigació ja estava avançada. Entre la documentació es va trobar un correu electrònic en què Homs responia a una de les empreses que preguntava si, malgrat la suspensió de la consulta, havien d'acabar l'encàrrec. Francesc Homs, conseller de la Presidència en aquell moment, va dir que calia seguir, i a més, va alertar l'empresa que si no complien el contracte posaria en mans dels serveis jurídics de la Generalitat l'incompliment.

Bona part dels "múltiples arguments" de la defensa estan centrats en el fet que en cap moment el Tribunal Constitucional va ordenar explícitament aturar res, ni prohibir res. La línia és continua, en aquest sentit, amb l'estratègia de les defenses d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. "No va dir ni piu", afirma Labarta.

Mas, testimoni d'excepció

L'últim dels testimonis a declarar en el judici serà l'expresident Artur Mas. Està citat dimarts a la tarda. Mas declararà amb condicions especials, perquè està acusat pel mateix cas i, de fet, pendent de sentència.

Tot i que el Suprem no ha dit específicament que Mas pot comparèixer amb advocat, com sí que va passar amb Homs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Artur Mas no està obligat a respondre allò que no vulgui. En el judici a Barcelona, l'expresident es va fer responsable de tot.

Tres dies de judici

El judici comença aquest dilluns, 27 de febrer, i acabarà dimecres, 1 de març. Hi ha previstes sessions de matí i de tarda.

La primera sessió del matí està reservada exclusivament a Francesc Homs. L'acusat declararà després de les qüestions prèvies. 

A les quatre de la tarda del mateix dilluns començaran a comparèixer els testimonis, entre ells, Felip Puig. Alguns dels testimons fan doblet. Són càrrecs de confiança de l'anterior Govern, tant dels gabinets de Presidència com de Governació, com Jordi Escalé, responsable de la consulta del 9-N.

Dimarts està destinat als testimonis de la Presidència. Entre ells, l'expresident, Artur Mas, que serà l'últim a comparèixer del torn de la tarda. Abans, per la sala de vistes de la Sala II del Tribunal Suprem, hi passaran els testimonis de perfil polític com Miquel Buch, president de l'ACM; Carles Viver i Pi-Sunyer, president del Consell Assessor per a la Transició Nacional; Josep Martí, secretari de Comunicació del Govern de Catalunya; i Albert Lamarca, president de la Comissió Jurídica Assessora del Govern de la Generalitat.

Dimarts, també declaren, entre d'altres, Jordi Vilajoana, exsecretari general de la Presidència, Ignasi Genovès, director general de Difusió de la Generalitat de Catalunya; Federico Undina, director de l'Institut d'Estadística de Catalunya; i Carles Fabró, cap de protocol de la Generalitat.

Dimecres el Suprem ha reservat l'última sessió als perits i declararan els dos guàrdies civils que ja ho van fer a Barcelona i que van redactar l'informe tècnic sobre els treballs informàtics a la web Participa 2014, per mirar de demostrar que el Govern, tot i la prohibició del TC, va seguir endavant amb el 9-N.

Homs tancarà el judici en l'últim torn de paraula després que totes les parts presentin els informes finals.