Sovint les definicions que es fan de les coses no són literals. Una bota de vi està feta de fusta i una torre de llum és de construcció metàl·lica. Per això sobta que quan s’esmenta que al Pallars hi ha un hospital de cartró, la referència sigui textual, però ho és: es tracta d’un hospital que té les parets de cartró. Això, que ja és sorprenent per si mateix, s’eleva a la categoria de miracle un cop es coneix que va ser construïda -de fet, acoblada- l’any 1912 i que, malgrat la fragilitat dels seus elements constructius, ha sobreviscut fins a l’actualitat. És l’Hospital de Cartró de Capdella, tota una icona de l’arquitectura prefabricada i que ja compta amb un llibre que ho explica tot.
La sala de cures és la que està més ben conservada / MNACTEC
El municipi de la Torre de Capdella -normativament i en contra de l’opinió dels seus habitants, escrit amb ‘b’, Cabdella-, està ubicat a la Vall Fosca, una vall pirinenca del Pallars Jussà històricament aïllada per les males comunicacions i la llunyania dels centres urbans, però que a principis del segle XX va entrar de cop en la modernitat quan l’enginyeria va trobar la manera de treure profit dels recursos naturals de la zona amb l’explotació hidroelèctrica. Aprofitar l’aigua per produir electricitat va ser, de cop, la via per la qual la Vall Fosca va aconseguir millors comunicacions, una industrialització incipient -malgrat que els seus habitants no se’n van beneficiar directament- i l’arribada de mà d’obra que va suposar la necessitat de comptar amb millors serveis.
Una obra provisional-centenària
Un d’aquests serveis va ser l’aixecament d’un hospital destinat a curar els previsibles accidents laborals generats per la construcció de la central elèctrica de Capdella. La singularitat del centre sanitari va ser que en comptes de construir-lo d’obra es va optar per un tipus d’arquitectura que en aquells moments començava a tenir un cert impuls internacional, la construcció prefabricada amb materials efímers. La intenció és que es tractés d’una obra provisional que donés servei durant un curt espai de temps, vint anys a tot estirar, però la realitat és que ha sobreviscut fins a l’actualitat gràcies a que ha tingut diversos usos i acumula ja 110 anys de vida.
L'ala de cirurgia és la que està més deteriorada / MNACTEC
Aquesta història centenària és explicada al detall al llibre ‘L’hospital de cartró de Capdella. Una icona de l’arquitectura prefabricada’ (Eumo Editorial, 2021), escrit per l’arquitecta tècnica especialitzada en museologia i gestió del patrimoni Sígrid Remacha Acebrón i publicat conjuntament pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), el Museu Molí Paperer de Capellades i Eumo Editorial. A la venda des del passat 15 de febrer, suposa un recorregut per la vida centenària de la instal·lació, però també un viatge a una època en que el progrés i la modernització arribaven tan bé com podien a tots els racons de Catalunya.
L’inici d’aquesta història arriba el 1911, quan es funda la companyia Energía Eléctrica de Cataluña (EEC) i la seva principal competidora, Riegos y Fuerza del Ebro (RFE), més coneguda pel nom genèric donat popularment a l’empresa mare, ‘La Canadenca’. La competència entre les dues empreses va comportar una cursa per buscar llocs on construir centrals hidroelèctriques de la manera més ràpida possible i EEC es fixa en la Vall Fosca. Com tot corre pressa, quan es pot s’opta per l’arquitectura prefabricada. L’hospital es munta el 1912 i la central de Capdella entra en funcionament el 1914. Tot un rècord de celeritat.
Barracons prefabricats per a usos militars
El model de l’hospital de Capdella és un ‘Doecker-Barracken’ comercialitzat per l’empresa daneso-alemanya Critstoph & Unmack, fundada el 1869, i pioners de l’arquitectura prefabricada, que es van especialitzar en models de barracons per a usos militars i d’emergències, però també obres civils com habitatges. Amb un mètode industrial que permetia construir els panells per separat per acoblar-los, amb el conegut com a sistema Doecker, al lloc definitiu, l’empresa ràpidament va tenir força èxit. Tot i que la fàbrica principal estava situada a Niesky (Alemanya), la previsió d’obrir fàbriques a França, Polònia i Bohèmia -en aquell moment, imperi Austrohongarès-, els va permetre fabricar per a diversos bàndols durant la Primera Guerra Mundial.
La sala de cures segons un prospecte de l'empresa constructora / Christoph & Unmack
La mateixa empresa també va comercialitzar els seus models durant la Segona Guerra Mundial, amb el sinistre afegit que models dels seus barracons van ser utilitzats als camps de concentració nazis de Buchenwald, Mauthausen, Gross-Rosen i Auschwitz-Birkenau, entre d’altres. Finalitzada la guerra, l’empresa va ser nacionalitzada per la Unió Soviètica i va desaparèixer el 1949. Amb tot, un dels principals socis, el jueu Konrad Wachsmann, va fugir d’Alemanya abans de la guerra i als Estats Units es va retrobar amb Walter Gropius, el gran cervell de la Bauhaus, amb qui va seguir treballant en la indústria de les cases prefabricades.
Com és l’hospital de Capdella?
Pel que fa a l’hospital de Capdella, es tracta d’una construcció en dues parts en forma de lletra -L-, una de les parts és la zona de cirurgia i les estances humides -cuina, banys i dutxes-, i l’altra la sala de cures. Situada a 1.310 metres sobre el nivell del mar, està construïda a base de panells estructurals de fusta, que conformen l’esquelet, i panells de cartró doble d’aproximadament dos centímetres de gruix que conformen les parets. Sobta que amb aquests materials hagi resistit més de cent anys en un clima fred com el del Pirineu, però una de les claus de la resistència, ha estat que gairebé sempre ha tingut algun tipus d’ús.
L'autora del llibre, Sigrid Remacha Acebrón, durant una visita explicativa a l'hospital / MNACTEC
De fet, l’hospital va començar a funcionar el 1912 i hi ha indicis que el 1933 ja no tenia cap ús sanitari. Amb tot, posteriorment va ser utilitzat com a caserna de la Guàrdia Civil i encara més tard com a magatzem. Als anys vuitanta va servir de cuina i menjador pels treballadors de la nova central hidroelèctrica de Sallente-Estany Gento i finalment com a magatzem municipal. De fet, només ha estat abandonat recentment, fins que han començat els treballs de recuperació i conservació. En l’actualitat, l’ala de cirurgia està força deteriorada, però malgrat tot s’aguanta dempeus.
Una conservació “desconcertant”
“Resulta desconcertant que un edifici prefabricat, fet tan sols amb un entramat de fusta i plafons de cartró, hagi pogut resistir les adversitats climàtiques d’alta muntanya en un estat d’abandonament i deteriorament propi del pas dels anys”, relata Sigrid Remacha al llibre, però la bona notícia és que actualment es duen a terme tasques per preservar la construcció, pràcticament l'única mostra d’arquitectura prefabricada en cartró que queda a Europa i un secret que ha estat molt ben guardat durant més d’un segle a la Vall Fosca.
Imatge principal: L'ala de cirurgia, amb un cobert per protegir-la / MNACTEC