Travessera de Collblanc, a les 16h d'un divendres. Com cada dia a aquesta hora, centenars d'alumnes abandonen l'escola amb més il·lusió que pena. Amb la perspectiva d'un cap de setmana per davant, els petits corren al parc despreocupats. Motxilles del Barça per aquí, samarretes de Fortnite per allà... com a qualsevol altra escola del país. "Adiós, Mohammed", s'acomiada un, abans de canviar d'idioma per interpel·lar el seu pare en una llengua indesxifrable per a l'oïda blanca. Al cap i a la fi, som a l'Hospitalet de Llobregat.

I, malgrat l'aparença de normalitat, és aquí on aquesta mateixa setmana s'ha denunciat una situació d'"emergència educacional". El ple municipal de la ciutat va donar suport unànime a una moció que pretenia denunciar la precària i alarmant situació que viuen les escoles de l'Hospitalet, en el que ha estat un autèntic crit d'alerta al Govern. Una iniciativa, promoguda des de la mateixa comunitat educativa de la mà de Comissions Obreres —principal sindicat del sector a la ciutat— que ha volgut posar la lupa sobre la greu massificació que viuen les aules. Una realitat que s'explica, en part, per la inacció de les administracions davant la massiva arribada de població nouvinguda a l'Hospitalet durant els darrers anys.

La segona ciutat més poblada de Catalunya té actualment 293.000 habitants, dels quals prop del 28,5% són estrangers i un 40% són nascuts fora de l'estat espanyol. Ara bé, en l'última dècada la població migrada ha crescut un 70%, passant de menys de 50.000 a prop de 83.000, segons les dades que maneja l'Ajuntament. Que el recent creixement de la ciutat s'explica precisament per l'arribada de gent de l'exterior ho evidencia el fet que, mentre que el saldo natural és negatiu —hi ha més morts que naixements—, el saldo migratori ha estat generosament positiu any rere any —excepte el 2020, quan la pandèmia va reduir l'influx migratori—.

Cinc barris amb una densitat pels núvols

Si bé l'emergència educacional s'ha declarat en el marc de tot l'Hospitalet, és al nord de la ciutat on es concentra aquesta problemàtica. "Aquesta zona està tensada", alerta la Belén Tascón, presidenta de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC). "La situació ja es desborda, els centres estan col·lapsats", afegeix. Hi coincideix el Carles Nadal, delegat d'educació de CCOO a l'Hospitalet, qui alerta sobre "el problema greu i profund" que es viu en aquesta regió de la ciutat.

Parlem de La Torrassa, Collblanc, Les Planes, La Florida i Pubilla Cases, cinc barris que s'han convertit en un nucli d'atracció per als nouvinguts. Aquí, la proporció d'estrangers és molt superior a la mitjana, i ja representen el 40% de la població total. I quan arriben nous migrants, també acaben concentrant-se en la mateixa zona perquè és on tenen referents que poden ajudar-los a arrelar, sovint amb més d'un nucli familiar per habitatge. Una opció obligada en uns barris amb una densitat de població de 60.000 hab./km² de mitjana —de fet, és aquí on es troba el quilòmetre quadrat més poblat de tot Europa—. En comparació, la ciutat més poblada del món, Manila (Filipines), té una densitat de població de 43.000 hab./km².

Ràtios altes i grups 'bolet'

Els nouvinguts arriben a l'Hospitalet tot l'any, i amb ells sovint porten menors d'edat que han de ser escolaritzats. Aquests nous alumnes entren al sistema educatiu català, però com que no poden esperar-se fins al setembre —quan comença el curs—, té lloc el que es coneix amb el nom de 'matrícula viva', és a dir, s'incorporen a les escoles i als instituts a mig curs. Tot plegat, en uns centres educatius que ja estan carregats de per si, de manera que quan arriba aquest important gruix d'alumnat estranger, el sistema arriba a "saturar-se". "Potser de natalitat no n'hi ha tanta, però arriben molts infants, especialment a 4t i 5è de primària", explica l'Anna Martín, delegada d'escola pública d'UGT a l'Hospitalet.

I què comporta això? Una sobremassificació a les aules. Molts grups ja comencen el curs amb les ràtios al límit, i la incorporació d'alumnat estranger acaba de fer vessar el got. Segons dades de CCOO, les classes d'infantil tenen 22 alumnes de mitjana, les de primària pugen fins als 25 alumnes, i les de secundària compten amb més de 30 alumnes per aula al nord de la ciutat, unes xifres que superen la mitjana de Catalunya —que, d'entrada, ja és la comunitat amb les ràtios més elevades de l'estat—. Per donar-hi resposta, si els nous alumnes no es poden incorporar en grups ja existents, els centres no tenen alternativa a crear el que anomenen 'bolets', és a dir, grups extraordinaris per a alguns cursos en concrets. De fet, aquest curs ja s'han creat 24 grups nous de primària i cinc de secundària a la ciutat.

Tot plegat acaba repercutint negativament en la qualitat de l'educació, en uns districtes de l'Hospitalet que ja acumulen una xifra elevada de centres de màxima complexitat —la meitat del total a la ciutat es troben en aquests cinc barris—. "Hi ha una ràtio més elevada de professors per alumnes i una atenció menys individualitzada", lamenta l'Anna. A més, allà on es creen aquests 'bolets', la direcció dels centres es veu obligada a reorganitzar els horaris dels docents per a cobrir els nous grups extraordinaris, la qual cosa comporta "una sobrecàrrega per als professors especialistes". En aquests casos, també s'ha de crear una aula per acollir el nou grup, i per fer-ho es destrueixen espais comuns com ara la classe de laboratori, la de música, la d'informàtica o la biblioteca. I tot això sense ni entrar a discutir el fet que l'alumnat nouvingut generalment ha de passar per l'aula d'acollida abans d'incorporar-se amb el seu grup per aprendre la llengua. "Així no es pot ensenyar", conclou el Carles.

Inacció de l'administració

La comunitat educativa argumenta que aquesta situació no és nova. "Fa molt de temps que avisem que s'ha de fer alguna cosa", assegura la Belén. Hi coincideix l'Anna, qui remarca que "és un tema que fa anys que està passant". Ara bé, l'administració ha optat per descuidar el problema i confiar que es resoldria sol. Però no ha estat així. "Hi ha una inacció que s'ha anat denunciant, s'ha pensat que el temps ho solucionaria tot i que baixaria la demografia", indica el Carles. Ho argumenta amb claredat la presidenta d'aFFaC, qui assenyala en dues direccions: d'una banda, l'Ajuntament de l'Hospitalet, que "no ha fet polítiques d'habitatge protegit" per tal d'atreure població d'aquests barris tan saturats cap a altres zones de la ciutat, i deixant que s'hi acumulessin milers de persones; d'altra banda, la Generalitat, que "no ha creat noves places d'educació pública" en aquests barris.

Davant d'aquesta manca de planificació, la comunitat educativa se situa una prioritat: treure escoles i instituts de sota les pedres. La moció del ple municipal de l'Hospitalet va demanar al Govern i al Parlament engegar les mesures pertinents per flexibilitzar els criteris mínims que han de complir els solars destinats a la construcció de nous centres educatius a la ciutat. Veient que en els cinc barris més densament poblats no hi ha espai possible per a noves construccions, prioritzen aquesta opció per "adaptar-se" a la realitat de la ciutat. "La normativa actual diu que un centre ha de tenir 4.500 o 5.000 m², i l'Ajuntament té espais de 3.000 o 3.500 m². Nosaltres diem que es pot fer un soterrani, o posar el pati en alçada", indica el Carles. "Però s'ha de poder modificar l'ordenança".