Saber quan una persona es morirà és un dels grans secrets de la humanitat, com també ho és que hi ha després de la mort. La intel·ligència artificial pot ajudar a resoldre moltes de les qüestions que tenen en vil a la raça humana i, segons ha descobert un equip d’investigadors de la Universitat Tècnica de Dinamarca (DTU), pot arribar a predir si una persona es morirà en els pròxims quatre anys amb una taxa d’èxit del 78%. Aquest avenç que explica la revista Nature Computacional Science representa un salt significatiu en l'anàlisi de dades complexes i ofereix potencials aplicacions en camps com la salut pública, la planificació social i la comprensió de patrons sociodemogràfics. Els investigadors danesos han trobat un model d’IA anomenat life2vec que prediu la mortalitat d'individus a partir d'una gegantina base de dades personals i sociodemogràfiques. I ho fa amb una taxa d'encert del 78%, un 11% millor que els millors models que s'utilitzen actualment, basats també en xarxes neuronals.
Arquitectura ChatGPT i 'deep learnint'
Aquest avenç que publica Nature Computational Science representa un salt significatiu en l'anàlisi de dades complexes i ofereix potencials aplicacions en camps com la salut pública, la planificació social i la comprensió de patrons sociodemogràfics. Aquesta nova tecnologia, amb una arquitectura similar a ChatGPT, utilitza una base de dades de més de sis milions de persones que analitza criteris d'educació, salut, ingressos i ocupació, entre d'altres. És a dir, que el sistema utilitza l'aprenentatge profund (deep learning), basat en un model de llenguatge de grans dimensions, perquè es pugui "expressar" de manera similar a la que ho fa el cèlebre ChatGPT. "Els nostres models ens permeten predir diversos resultats que van des de la mortalitat primerenca fins als matisos de la personalitat, superant els models més moderns per un ampli marge", expliquen els investigadors a l'informe publicat.
Base de dades de sis milions de persones
El govern de Dinamarca va cedir les dades de sis milions de persones, entre els anys 2008 i 2016, per provar la màquina, i va preguntar al sistema si determinades persones d'entre 35 i 65 anys moririen aviat. Després, ho van contrastar amb les dades reals de morts, i van comprovar que havia encertat en gairebé vuit de cada deu casos. Aquests registres inclouen informació sobre els esdeveniments de la vida relacionats amb la salut, l'educació, l'ocupació, els ingressos, l'adreça i les hores de treball, registrades amb el dia a dia. Aquest interval va ser escollit de forma intencionada, per fins i tot "desafiar" el model d'IA i que hagués de predir les circumstàncies futures del subjecte en un lapse de quatre anys, incloent-hi la probabilitat de mort de les persones. “Els nostres models ens permeten predir diversos resultats que van des de la mortalitat primerenca fins a matisos de personalitat, superant amb un ampli marge els models d'última generació. Utilitzant mètodes per interpretar models d'aprenentatge profund, sondem l'algoritme per entendre els factors que permeten les nostres prediccions. El nostre marc permet als investigadors descobrir mecanismes potencials que afecten els resultats de la vida, així com les possibilitats associades per a intervencions personalitzades”, diuen els investigadors danesos.