L’alarma per l’augment dels suïcidis a les presons catalanes des de la pandèmia de la Covid-19 continua encesa, ja que es manté superior a la mitjana de la població en general, que també registra un increment preocupant entre els joves, així com de les malalties relacionades amb la salut mental. Fins al setembre d’aquest any, 8 persones es van llevar la vida dins dels centres penitenciaris catalans, mentre el 2021 i el 2020 es van registrar fins a 11 casos cada any, superant la mitjana anual. Segons les dades estadístiques dels Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia, un total de 96 persones s'han suïcidat als penals catalans des del 2010 a l’actualitat. Ara, un nou estudi, realitzat a 123 reclusos de la presó de Puig de les Basses (Figueres), precisa que gairebé la meitat de la mostra (41,8%) verbalitza ideació de suïcidi en algun moment de la seva vida i un 25,8% dels enquestats han realitzat alguna temptativa autolítica. Tot i admetre que és una mostra petita, els autors precisen que els resultats evidencien els factors de risc i els protectors que cal tenir en compte per fer front a aquest fenomen.
Actualment, a les presons catalanes hi ha 7.717 persones recluses (561 dones), i d’aquestes 198 estan en règim d'aïllament, en els Departaments Especials de Règim Tancat (DERT), i on es van produir els darrers suïcidis l’any passat. Precisament, un grup d’entitats catalanes pels drets humans va demanar el tancament d’aquests espais davant els greus efectes a la salut dels interns. Per fer front a l’increment de suïcidis, els departaments de Justícia i de Salut van informar, que reforçaven els programes en salut mental a les presons, i que els professionals realitzen sessions informatives periòdiques amb els interns sobre els mites del suïcidi i fomentar així un espai de comunicació oberta.
Paral·lelament, l’ús de contencions mecàniques als centres penitenciaris també ha estat denunciat per entitats de drets humans, i la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va informar el Parlament que aviat es farà balanç de la prova pilot d’una cel·la encoixinada per evitar les contencions, impulsada per les dues conselleres predecessores, de Junts i ERC, per si es pot implantar a tots els centres.
La salut mental, un factor clau
En l’estudi Factors de risc i protectors de suïcidi s’ha entrevistat a 123 persones: 113 homes, 9 dones i 1 persona que es defineix en altres categories de gènere. S’hi afirma que la població penitenciària és una de les més vulnerables respecte al suïcidi, ja que aquest és la causa de mort més freqüent a la presó i “una de les principals causes de mort després d’aconseguir la llibertat”. S’hi afegeix que un factor de risc reconegut i estudiat és la salut mental perquè la prevalença de tots els trastorns mentals investigats és més alta en la població penitenciària que en la població general. “Investigacions prèvies han posat en relleu que les dones, les persones internes de més de 55 anys i els joves presenten taxes de trastorns mentals més altes que els altres”, s’hi afirma. En aquest sentit, la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària, gestionada per professionals de Sant Joan de Déu, que hi ha al centre Brians 1, on van els reclusos preventius, és clau.
En l’estudi, es detalla que gairebé la meitat de la mostra (46,8%) refereix haver patit algun problema psicològic o psiquiàtric en algun moment de la seva vida, destacant: un 15,4% de trastorns de l’espectre psicòtic; un 13,5% algun trastorn adaptatiu o problemes en el dol, i un 11,5% en trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). En aquest sentit, el 59,2% de la mostra indica estar prenent psicofàrmacs prescrits per l’especialista. Més de la meitat dels enquestats (66%) exposen haver tingut problemes amb el consum de substàncies en el passat. Destaquen: la cocaïna com a la droga amb major freqüència (54,9%), seguida de l’alcohol (46,7%), el cànnabis (40,5%), i l’heroïna (21,3%). Per altra part, un 57,4% de la mostra presenta una desesperança entre moderada i severa, segons l’estudi.
Factors positius
Pel que fa a factors protectors, l’estudi detalla que la majoria dels interns i internes que han participat en l’enquesta han respost a la percepció del suport familiar com a “Molt bo”. A més, un 46% dels participants considera que té una bona relació amb els seus companys; un 34,1%, que té una molt bona relació amb el seu company de cel·la i un 36,5% dels participants han contestat que la seva relació amb els professionals del centre penitenciari és bona.
A la foto principal, professionals de la Unitat de Psiquiatria Penitenciària a Brians 1. / Foto: D. Justícia