La Generalitat ha detallat la identitat de 722 brigadistes internacionals desapareguts a Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola. A través de dos estudis encarregats per la direcció general de Memòria, s'han recollit dades de combatents d'Alemanya, Àustria, els Països Baixos i d'altres orígens, així com de soldats espanyols; la majoria dels quals va lluitar amb les Brigades Internacionals al front de l'Ebre, batalla decisiva per la caiguda de la República i la victòria franquista, de la qual es compleixen 85 anys aquest estiu. Les recerques han detallat també els llocs on podrien haver desaparegut moltes d'aquestes persones i l'objectiu és poder trobar i contactar les famílies per intervenir les fosses. 

La cerca s'emmarquen en el programa 'Alvah Bessie', dedicat a identificar els brigadistes desapareguts a Catalunya i buscar i localitzar familiars vius. Aquests dos estudis suposen "un gran avenç documental" per poder "resoldre el buit d'informació" que hi ha sobre els brigadistes internacionals que van lluitar a Catalunya, segons destaquen els encarregats de l'estudi. Tot i el nombre elevat d'aquestes persones que figura associat a algunes de les fosses localitzades al país, en molts casos no n'hi ha cap registre per poder establir el lloc on van desaparèixer, lamenten. 

Amb el programa, també es pretén arribar a les famílies dels desapareguts, ja que la majoria —expliquen— no tenen coneixement de la recerca que duu a terme l'administració catalana, ni dels instruments disponibles per localitzar-les i identificar-ne les restes, com són el Cens de persones desaparegudes, el Pla de fosses o el Banc d'ADN. Catalunya va ser un escenari important de la participació dels brigadistes internacionals: com a porta d’entrada, com a porta de sortida i, també, com a escenari de combats, especialment les Terres de l’Ebre. Tanmateix, les dades sobre els voluntaris antifeixistes internacionals desapareguts a Catalunya són encara incompletes, com ho són també el nombre d’estrangers inscrits al Cens de persones desaparegudes en relació amb el nombre de baixes que les Brigades Internacionals van patir. S’estima que, al llarg de la Guerra Civil, entre 35.000 i 40.000 persones d’origen estranger es van unir a la lluita republicana i, a Catalunya, es calcula que al voltant de dos mil voluntaris internacionals del bàndol republicà van desaparèixer, per bé que la recerca continuada en pot fer reduir la xifra o, per contra, la pot fer augmentar durant els anys vinents.

Situar el lloc on van desaparèixer

Dels 722 soldats identificats, la majoria formen part de les Brigades Internacionals, la força militar creada per iniciativa del 'Komintern', la Internacional Comunista, per organitzar l'allistament de voluntaris a l'estranger i de canalitzar-ho en una estructura única. La meitat dels identificats van venir de fora del país (357). N'hi ha 212 procedents d'Alemanya, Àustria i els Països Baixos i en la majoria d'aquests casos, s'ha pogut situar l'escenari on probablement van desaparèixer. "Això és molt important", ha remarcat el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. "L'objectiu era sempre determinar el lloc de desaparició dels brigadistes, la qual cosa ens aporta dades generals, però sobretot una informació molt valuosa que pot permetre contactar amb les famílies i intervenir fosses de la zona", ha afegit.

Dos estudis 

Els dos estudis fets són 'Relació de voluntaris internacionals antifeixistes morts i desapareguts a Catalunya. Alemanya, Àustria i els Països Baixos' i 'La Brigada Thälmann al front de l'Ebre'. El primer estudi és "un punt de partida per buscar i localitzar els familiars" i també per anar ampliant noves dades. De les 212 persones identificades en aquesta recerca, 102 són d'origen alemany, 70 d'origen austríac i 40 d'origen neerlandès. Entre els noms destaquen dues dones, una de les quals va morir fora de Catalunya, però que va ser inhumada en territori català. La relació de brigadistes s'ampliarà pròximament amb noves nacionalitats, per afegir els desapareguts procedents dels Estats Units, del Canadà, del Regne Unit i d'Irlanda.

La Brigada Thälmann

El segon estudi, 'La Brigada Thälmann al front de l'Ebre' se centra en les persones desaparegudes en aquest batalló, que va participar en la Batalla de l'Ebre entre març i setembre de 1938. S'ha pogut documentar la desaparició de brigadistes alemanys, austríacs, neerlandesos, escandinaus i d'altres nacionalitats, així com els combatents espanyols adscrits a aquesta brigada. D'alguns noms no se'n tenia coneixement. També ha servit per tenir "informació detallada" dels moviments i acotar possibles ubicacions d'aquesta brigada al front de l'Ebre, que va tenir 660 persones associades mortes o desaparegudes en el combat o per causa de ferides rebudes. D'aquestes, com a mínim, 295 són d'origen estranger.

Més recerques en el futur

El Departament de Justícia mantindrà aquestes recerques en el futur per recollir noves dades i nous matisos. De fet, ja es treballa en un estudi equivalent sobre una altra de les brigades internacionals al front de l'Ebre. "Això ens permet que el Cens de persones desaparegudes salti les fronteres i continuarem treballant i ampliant la base de dades", ha assenyalat Aragoneses.

El programa 'Alvah Bessie' es va presentar a l'abril de l'any passat, amb la voluntat de fer una crida internacional als familiars dels desapareguts durant la Guerra Civil. El programa no limita la investigació als membres de les Brigades Internacionals, sinó que abasta totes aquelles persones d'origen estranger que van prendre part en la guerra en el bàndol antifeixista com a soldats o com a personal sanitari i es van allistar en unitats com les Milícies Antifeixistes dels primers mesos del conflicte, les Brigades Internacionals o bé en altres unitats de l'exèrcit republicà.

S'estima que, al llarg de la Guerra Civil Espanyola, entre 35.000 i 40.000 persones d'origen estranger es van unir a la lluita republicana, sobretot a Catalunya i la Batalla de l'Ebre, on es calcula que al voltant de dos mil voluntaris internacionals del bàndol republicà van desaparèixer. La xifra pot reduir-se o créixer segons els resultats d'aquestes recerques els pròxims anys. "Es reforça el dret a la veritat amb dades molt importants per la historiografia", ha apuntat el director general de Memòria Democràtica.