A través de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron de Barcelona, la Direcció General de Memòria Democràtica i la Conselleria de Salut han identificat les restes de quatre soldats republicans desapareguts durant la Guerra Civil, dos dels quals van lluitar a la Batalla de l'Ebre.
En una roda de premsa conjunta, aquest dimecres, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, han explicat que els familiars d'aquests soldats havien sol·licitat la recerca a través del cens de persones desaparegudes, on hi ha tots els desapareguts de la Guerra Civil.
Tal com recull Europa Press, abans de retornar les restes als familiars, estan elaborant unes memòries interdisciplinàries d'identificació de les restes que també han reunit informació sobre la desaparició, el context històric i l'excavació on s'han trobat les restes perquè les famílies "puguin tancar el dol".
60 foses intervingudes
De moment, segons han informat, han intervingut 60 foses a Catalunya, tot i que s'espera que siguin més. Per aquestes intervencions s'han recuperat 556 víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme i "està previst començar la recerca de brigadistes internacionals desapareguts durant la Guerra Civil"
Per altra banda, Ciuró ha explicat que al cens de persones desaparegudes, els familiars dels desapareguts sol·liciten la recerca i faciliten mostres d'ADN. En aquest sentit, han insistit que com més proper sigui el familiar millor.
Ha explicat també que consten inscrites en el cens 6.150 persones, i fins al moment s'ha pogut realitzar la recerca de 3.768 persones: en 3.114 casos no s'ha pogut obtenir documentació i en 654 s'ha localitzat el lloc on van ser enterrats.
Identificació genètica
La mateixa agència destaca que gràcies al programa d'identificació genètica es poden identificar per via genètica les restes que es recullen en les fosses –de moment hi ha unes 635 fosses documentades de la Guerra Civil a Catalunya–, i es creen dues bases de dades: un dels perfils genètics dels familiars dels desapareguts i una altra dels perfils genètics extrets de les restes humanes de persones desaparegudes per posteriorment creuar-los.
Ciuró ha detallat que amb aquests quatre casos nous són 16 les persones identificades des que va entrar en funcionament el Programa d'identificació genètica en 2016, i que a 7 persones van ser identificades abans que funcionés el programa.
El programa ja disposa d'unes 2.500 mostres genètiques de familiars vius, segons han dit i recull Europa Press, però encara es consideren insuficients perquè hi hauria estimacions d'unes 20.000 víctimes de la guerra i la dictadura.
Imatge principal: la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró / Europa Press