El Departament de Justícia ha identificat dos soldats més que estaven enterrats a la fossa del Soleràs (Garrigues), la fossa de la Guerra Civil més gran de Catalunya, ubicada al cementiri vell de la població. Es tracta d'un soldat republicà, Josep Pérez Fajardo, i d'un sergent de l'exèrcit franquista, Herminio Bonilla Javato.
En total, el Programa d'identificació genètica del Pla de fosses de la Generalitat ja ha aconseguit descobrir la identitat de 12 cossos al país, i disposa actualment d'unes 2.500 mostres d'ADN de donants vius i d'uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil i n'hi ha 527 de documentades.
A qui pertanyien els cossos?
Segons les troballes del Programa, un dels dos cossos identificats pertanyia a Josep Pérez, un jove de 21 anys nascut a Barcelona i afiliat a la CNT. Ja que el seu cas figurava al Cost humà de la Guerra Civil, que és la base de dades de la Generalitat amb tota la informació disponible sobre les víctimes mortals del conflicte, sabem que va morir el maig de 1938 a l'hospital de campanya del Soleràs. A partir de les dades disponibles, Memòria Democràtica va poder localitzar la família, que actualment viu a Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), gràcies al fet que una germana del soldat va donar les seves mostres d'ADN.
L'altre cos va pertànyer al sergent franquista Herminio Bonilla, mort el gener de 1939 durant els combats que van tenir lloc als voltants del Soleràs. Bonilla va néixer a Arroyo de la Luz, Càceres. Les seves dades van aparèixer en una llista que l'Ajuntament del Soleràs va entregar al Govern Civil de Lleida l'any 1958. Memòria Democràtica va contactar amb l'Ajuntament d'Arroyo de Luz i va aconseguir localitzar la família gràcies a un nebot que va donar mostres d'ADN.
Les dues persones identificades al Soleràs són dos dels 146 individus morts durant la Guerra Civil que van ser localitzats a la fossa del cementiri vell, excavada l'any 2017 en el marc del Pla de fosses de la Generalitat. És la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya pel que fa al nombre de persones enterrades.
El Programa d'identificació genètica
Les restes dels dos homes van poder ser identificades amb el Programa d'identificació genètica, un sistema que disposa d'una base de dades amb els perfils genètics de familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s'encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.
Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s'han d'inscriure al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron s'encarrega d'extreure la mostra del frotis bucal
El Pla de fosses és el programa del Govern que planifica i programa l'obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla, iniciat el 2017, ha facilitat l'obertura de 34 fosses i la recuperació de les restes mortals de 393 persones.
Foto principal: restes òssies trobades en una fossa / Departament de Justícia