Els magistrats dels 12 jutjats del Mercantil de Barcelona conserven la fama de ser jutges pioners, a més de treballar en equip per resoldre conflictes a la ciutadania i empreses. El protocol del servei de guàrdia per a la defensa de patents que els jutges del mercantil activa en cada edició del Mobile World Congress n'és el màxim exponent. Una nova mostra és que seran els primers jutges a l'Estat espanyol que provaran una eina d’intel·ligència artificial (IA), que si funciona serà exportable a altres territoris i jurisdiccions. La iniciativa és possible arran d’un acord entre el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Investigadors de la UPF, encapçalats per Mireia Artigot Golobardes, desenvoluparan aquesta eina IA, en el marc del projecte de recera JuLIA (Justicie, Fundament Rights and Artifical Intelligence), on hi participen uns 50 jutges de 22 estat membres de la UE. Precisament, aquesta setmana la UPF ha acollit una jornada de JuLIA per estudiar l’impacte de la IA en mercats, entorns transaccionals digitals i en els consumidors.
En una entrevista amb ElNacional.cat, Artigot, investigadora Ramón y Cajal del Departament de Dret de la UPF, ja va explicar la importància de saber amb quines bases de dades es construeixen aquests algoritmes per evitar biaixos i garantir drets, així com que els jutges necessitaven aquestes eines. En aquest context europeu, els jutges de Mercantil de Barcelona, en una junta de gener de 2024, ja van acordar que acceptarien provar una eina IA, i el magistrat José María Fernández Seijo, actual vocal en el Poder Judicial renovat, va ser l’impulsor de presentar-ho a les institucions, que finalment han donat el seu vist-i-plau.
En aquesta entrevista, el magistrat Ignasi Fernández de Senespleda, titular del jutjat Mercantil 10 de Barcelona, ens explica en què consisteix aquesta eina i el col·lapse desbordant dels jutjats.
Els 12 jutjats del Mercantil de Barcelona seran els primers en usar una eina d’intel·ligència artificial (IA) arran de l’acord amb investigadors de la Universitat Pompeu Fabra?
Sí. Serem el banc de proves del projecte JuLIA per treballar amb intel·ligència artificial determinades parts d’un procediment. És un acord de les dues institucions que tenen la competència: el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en els mitjans, i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pel contingut de les dades.
I com sorgeix aquesta iniciativa?
Doncs, amb l’entrada en vigor del decret llei 6/2023, els articles 56 i 57, posen negre sobre blanc la legislació que s’anomena la tramitació automatitzada i la tramitació assistida. L’automatitzada no necessitaria d’intel·ligència artificial, d’eines d’IA, ja que seria aquella que el jutge o el Lletrat de l’Administració de Justícia (LAJ) acorda una cosa i automàticament la màquina ho fa, per exemple, que es publiqui en el taulell electrònic judicial una resolució. La tramitació assistida és aquella eina informàtica que pot proposar una resolució que es pot acceptar, rebutjar o modificar. I en això és el que s’està treballant.
I perquè s'ha escollit la prova pilot en els jutjats mercantils?
Comencem en l’àmbit mercantil perquè tenim litigació massa molt important i que preocupa molt, també socialment, que és el concurs de segona oportunitat o el concurs de persona física. En aquest procediment, la primera actuació és la declaració del concurs, que és una resolució molt estereotipa. És a dir, que si donen els factors A, B, i C la resolució és la 1, i si es donen els requisits D,E i F la resolució és la 2. El valor afegit que aporta el jutge en aquesta resolució és petit perquè és la de comprovar que es donin aquests requisits. En aquest cas, si ensenyem a la màquina a identificar aquestes requisits, la màquina ens pots proposar resolucions, i la última decisió és humana.
Ensenyem a la màquina amb el propi patró de conducta del jutge
I com s’ensenya a la màquina?
Amb el propi patró de conducta del jutge. I per això s’han aportat unes 3.000 demandes de concurs de persona.
Quins són els requisits perquè una persona es declari en fallida?
El procés de segona oportunitat necessita una declaració prèvia de concurs. El gran dilema que es produeix és si aquest concurs que presenta la persona ho és tenint alguna cosa de patrimoni o sense tenir-ne cap. I per això, és important saber diferenciar aquests dos blocs perquè si té algun patrimoni és un procediment i si no té res és un altre, molt més àgil. Una persona sobreendeutada, que no té casa i té un sou rondant al salari mínim interprofessional o una mica més, pot anar a una via ràpida d’exoneració dels deutes. La màquina ha d’aprendre a diferenciar i a proposar-nos: aquesta persona és una d’aquelles o de l’altra.
Aquesta eina IA els avançaria molta feina?
I tant. S’han presentat prop d’11.000 concursos de persona física. És una barbaritat tenint en compte que som 12 jutjats mercantils. Ens surt a uns 900 concursos per jutjat a l’any, a banda dels altres temes que portem. En aquest jutjat, a més portem tot el tema del dret a la competència, el càrtel de la llet, de paper, de camions...I també tenim dret a fer vacances (riu).
S’han presentat prop d’11.000 concursos de persona física. És una barbaritat. Ens surt a uns 900 concursos per jutjat a l’any, a banda d'altres temes
Quan esperen poder usar l’eina IA?
El procés és lent perquè cal anonimitzar els expedients. S’ha de ser molt rigorós amb la llei orgànica de protecció de dades, i tant el Consell General del Poder Judicial com la Generalitat són molt curoses en el tractament de les dades personals per ensenyar la màquina. La màquina ha d’aprendre però no amb dades personals de ningú en concret. L’anonimització dels expedients està alentint més el procés. Confiem que abans de l’estiu podrem començar a provar l’eina.
Quin tipus de concurs de persona física domina?
En general, un 80% són concursos sense massa, de persones que arriben sense res per poder respondre dels deutes. I, un 20% però ha de sotmetre’s a una liquidació del seu patrimoni o el que la llei anomena un pla de pagament, on pot mantenir el seu habitatge habitual i no cal vendre’l, i durant un termini de cinc anys ha d’oferir als seus creditors un esforç raonable de pagar una part dels seus deutes. Transcorreguts aquests cinc anys, s’exoneraria la resta del deute que queda.
Dels concursos, vostès, els jutges, han parlat de “picaresca”. A què es refereix?
Quan parlem de possible picaresca és que la persona intenta amagar el patrimoni que té i demana una exoneració directa. En la majoria dels casos, entenem que són deutors de bona fe, i ho reconduïm. La persona ha de fer un pla de pagament i ha de fer un esforç raonable per pagar durant 3 anys, si no té vivenda en propietat, i 5 anys, si la tens en propietat.
La llei de segona oportunitat és positiva?
D’entrada cal aclarir que la llei de segona oportunitat no és ni tan sols una opció de política nacional, ve imposat per una directiva comunitària. I, per tant, la segona oportunitat és una política harmonitzada en tot el territori europeu. Qui diu que està en contra que es perdonin els deutes ha de saber que està en contra d’una política europea. I precisament, arran d’una pregunta que vaig fer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va contestar al novembre, el TJUE va aclarir que la segona oportunitat no és només per als empresaris o autònoms, sinó que també ho és per als consumidors. És una bona eina per tornar a començar. El perill? El perill és l’abús o la picaresca, tot i que existeixen mecanismes per evitar-ho.
Quins mecanismes hi ha per evitar l’abús?
Una educació financera raonable imposaria que una persona ha de poder alliberar-se dels seus deutes després d’haver fet un esforç raonable per pagar els seus creditors i per no veure’s condemnat a l’economia submergida. Ara, seria contraproduent inventar un mecanisme amb el qual jo em sobre endeuto de manera recurrent i després busco l’exoneració dels meus deutes. Hi ha mecanismes per evitar-ho com ara que no es pot demanar l’exoneració dues vegades en menys de cinc anys. També s’ha de vigilar les plataformes que es lucren amb la litigació, aquestes que diuen Repara tu deuda.
S’ha de vigilar també amb les plataformes que es lucren amb la litigació i que vénen una cosa que no és. Això és enganyar
Per què?
Perquè aquestes plataformes poden arribar a vendre una cosa que no és, una institució que no és la real, i dir-li a la gent: vostè no es preocupi, endeuti’s i gasti, que després ve aquí i nosaltres fem que li perdonin els seus deutes. Això és enganyar i cobren entre 4.000 i 5.000 euros a cada persona. Molts cops passa que l’últim préstec és per pagar els advocats. Amb tot, la segona oportunitat és bona socialment i econòmicament, com s’ha demostrat i ha d’existir. I per preservar-la s’ha d’expulsar les males pràctiques, els abusos i el frau, que és residual, sí. Però hem de ser curosos per no passar-ne ni una perquè l’excepció no sigui norma.
La segona oportunitat és perfecte, per exemple, per a tot el col·lectiu de persones provinent de la crisi immobiliària. Persones que se li van subhastar el seu habitatge i tot i així li va quedar un remanent de deute, les cues hipotecàries, que diem. La segona oportunitat és automàtica i, per altra banda, l’entitat financera ja ho té venut o cobert des de fa anys, amb les dotacions de sanejament del 2012 i 2013. I aquesta persona podrà seguir pagant impostos i sostenint l’estat del benestar. Els deutes d’Hisenda i de la Seguretat Social són exonerables fins a 10.000 euros, que és el petit contribuent.
L’eina IA es podrà usar en altres àmbits?
Si el concepte funciona, és traslladable a moltes altres jurisdiccions a l’àmbit civil, laboral, contenciós administratiu. Cada jurisdicció haurà de fer una anàlisi de quin tipus de resolució pot trobar molt estereotipada. És a dir, que tingui una decisió molt binària a partir d’unes mateixes dades. Nosaltres ho vam veure així, i per això el Poder Judicial, la Generalitat i la Pompeu Fabra ho van veure clar.
Les reclamacions a les aerolínies pels retards podria ser un altre àmbit? Han desbordats els jutjats del Prat i de Gavà i les demandes són calcaldes.
Bé, els civils i ara els mercantils. En la llei orgànica 1/2025, el legislador, en una decisió poc coherent, ens ha retornat als jutjats mercantils totes les reclamacions per maletes i tots els vols amb origen no europeu. I la zona europea, és competència dels jutjats de primera instància. No té sentit. Tot el que deia el Conveni de Montreal ha caigut. Entenc que cal posar reforços als jutjats, però no moure els àmbits. Si els jutjats de mercantil han de veure el dret de Transport que sigui de tot. El que cal és posar més mitjans.
El legislador, en una decisió poc coherent, ha retornat als jutjats mercantils les reclamacions en els vols amb origen no europeu. No s'ha de dividir àmbits, sinó posar mitjans
Tornant a la intel·ligència artificial, arribarà un moment que l’eina IA substituirà al jutge?
Mai. Perquè la complexitat de la casuística ja fa que fins i tot en resolucions que anomenem estereotipades tenen un camí binari, i hem de donar l’opció d’acceptar, rebutjar o editar. La casuística és infinita. La condició humana altera tant la realitat que, igual que no hi ha dues persones iguals, no hi ha dos fets iguals. I per tant, no es poden donar dues resolucions iguals. Per tant, sempre en última instància té que haver-hi un raciocini humà que digui: ho valido. Un exemple molt clar és la radiologia o diagnòstic per la imatge, en aquest àmbit s’ha desenvolupat molt la intel·ligència artificial. És evident que la màquina detecta les diferències d’imatge millor que l’ull humà i pot fer una predicció més exacte, aprenent d’altres imatges que ja han estat diagnosticades. Pot haver-hi variants i mutacions i sempre cal que un especialista validi aquell diagnòstic. La màquina aprèn del supòsits però els supòsits no poden ser estàtics al llarg de la vida, i poden donar-se casos nous i diagnòstics nous perquè la ciència avança. Aquí és el mateix, sempre caldrà la revisió d’un jutge humà, diguem-ho així.
La màquina aprèn dels supòsits, però aquests no són estàtics. Sempre caldrà la supervisió d'un jutge humà
Els jutges veuen o saben que ja reben demandes de despatxos d'advocats fetes amb intel·ligència artificial?
Jo no sé identificar-ho, però els despatxos d’advocats no se n’amaguen que ja utilitzen eines d’intel·ligència artificial per a preparar les seves demandes. Això els hi genera molta agilitat en la presentació de demandes. I si nosaltres, els jutges, si no tenim eines del mateix nivell no podem donar-hi resposta. Saturaríem la justícia en determinades matèries de litigació massa. Si els advocats són capaços de treure la matèria massa, i els jutges no podem donar una resposta a la mateixa velocitat, moriríem en l’intent. Si no usem IA, com els advocats, no podrem donar una resposta justa en dret i en un temps raonable, que és el que significa la tutela judicial efectiva. Hem de donar resposta al teu conflicte en un termini raonable. Terminis que ara ja no s’estan complint.
Quan triguen ara en resoldre un concurs de persona física?
Procurem que no trigui més de sis mesos. L’ideal seria resoldre-ho en tres mesos, si es compta també el temps que cal donar als creditors.
I fins que no tinguin eines IA per resoldre bona part del col·lapse que tenen, quants jutges falten als jutjats mercantils de Barcelona?
Ens farien falta uns vint jutges més.
Vint?
Sí. Amb les dades a la mà, els jutjats mercantils de Barcelona són l’òrgan judicial que està més sobrepassat de mòdul teòric de tota Espanya, que marca el Poder Judicial. Estem treballant amb un 420% per sobre del mòdul d’entrada que hauria de tenir cada jutjat mercantil. És a dir, cada jutjat mercantil està rebent quatre vegades la feina que hauria de rebre. Quatre per dotze jutjats, 48. Doncs, 48 jutges farien falta.
