Catalunya, de moment, ha tancat el capítol de la sequera després de més de dos anys en situació crítica. De la sequera extrema del gener del 2024 a l'abundància de reserves a la qual s'ha arribat a aquesta primavera, que ha portat el Govern a aixecar les restriccions per la sequera a tots els municipis afectats. El pantà de Sau ha estat testimoni i icona de l’evolució de la sequera, amb unes reserves que van arribar a situar-se per sota del 5% a principis de l’any passat i, després de remuntar parcialment, van tornar a tocar fons el mes de febrer d’enguany. Des de l'aleshores, i gràcies a les setmanes de pluges durant el mes de març la remuntada de reserves ha estat espectacular, fins a arribar a situar-se per sobre del 72% de les reserves aquesta setmana. L'església de Sant Romà que es veia completament en els mesos més durs de la sequera, ara està completament coberta per l'aigua, una imatge que no es veia des de fa quatre anys. Un canvi que encara és més espectacular a vista de dron.
El pantà de Sau a vista de dron
El pitjor moment de la sequera al pantà de Sau va ser el març del 2024. Les imatges aèries captades per l'ACN mostren com les reserves no arribaven al 5%, tot i que encara es va complicar més el març del mateix any, quan van arribar al 3%. Aquesta dada va marcar el punt més extrem de la sequera que s'ha viscut a Catalunya i quan el Govern va decidir decretar l’entrada en fase d’emergència a tot el sistema Ter-Llobregat (que es trobava al 16%), que abasteix l’àrea metropolitana i part de Girona, on viuen més de 6 milions de persones. Un any i dos mesos després, aquest àmbit acaba de desescalar fins a la fase de “prealerta”, l’anterior a la situació de normalitat, amb unes reserves superiors al 64% de la capacitat total. La imatge mostra l’embarcador de la zona recreativa del pantà, sense ni una gota d’aigua i amb quatre patinets aquàtics varats a la sorra, que contrasta amb la imatge de normalitat que ofereix avui el mateix indret, una mica més d’un any després.
Una imatge molt semblant deixa la cua de l'embassament on en aquell moment no entrava gairebé l'aigua del Ter i actualment es veu absolutament plena, amb les aportacions de les pluges abundants de març. Es preveu que en reculli més pròximament, amb l’inici del desgel.
El nivell de reserves de Sau ha oscil·lat més que el d’altres embassaments de les conques internes al llarg de la sequera, per la seva interrelació amb el pantà veí de Susqueda. Ambdós estan connectats, i en moments d’escassetat l’ACA va optar per transferir les poques reserves de Sau cap al segon, per preservar la qualitat de l’aigua per al consum humà, fet que va extremar la imatge de sequera que transmeten les fotografies aèries. En qualsevol cas, l’embassament de Sau ha passat d’estar al 4,5% a gairebé el 73%, ara mateix. Els embassaments del Ter-Llobregat, en conjunt, també han viscut una escalada molt important: del 16% (quan es va decretar l’estat d’emergència), al 64,4%, a primers d’abril de 2025.
Una altra de les imatges que ha marcat l'evolució de la sequera ha estat la presa de l'embassament, que connecta Sau amb Susqueda. En la primera imatge de gener del 2024 s'observa tan poca aigua com tenia el pantà en aquell moment, en canvi, l'escena actual es mostra com el nivell de l'aigua està fregant el límit de la capacitat de l'embassament.
Crescuda dels pantans de Catalunya
A banda de Sau, la resta de pantans catalans també han experimentat una gran crescuda gràcies a les últimes pluges. L'embassament més gran de les conques internes, Susqueda, també ha remuntat ostensiblement i ha més que duplicat reserves: del 20,8% al 43%. La Baells (Cercs) és un altre pantà que ha viscut un creixement excepcional i ha passat del 21% el gener de 2024 a superar ara el 95%, fet que ha comportat que hagi de desembassar aigua. A més, la Llosa del Cavall (Navès) està avui al 58% de la seva capacitat, quan fa poc més d’un any lluïa al 16,6%. Sant Ponç (del 30% al 74,3%). A l’Alt Empordà, Darnius Boadella ha respirat finalment aquesta primavera, amb un salt des del 16% fins al 65%.
Riudecanyes ha crescut també espectacularment, ja que si a l’octubre no acumulava ni un 2% de l’aigua que pot emmagatzemar, ara ha escalat fins per sobre del 50% de la seva capacitat. Pel que fa al de Siurana, no presenta un balanç tan positiu, i està ara al 24,6%, si bé és cert que la tardor passada va arribar a estar pràcticament sec.