Un jutjat de Barcelona investiga dos comandaments de la policia espanyola i dos comandaments dels Mossos d'Esquadra per presumptes irregularitats en una operació contra el tràfic d'armes. El jutjat d'Instrucció 19 de Barcelona els ha citat a declarar el proper 25 de gener. Els investigats són dos Inspectors en Cap de la Policia Nacional i dos Caps d'Unitat dels Mossos d'Esquadra per irregularitats durant la investigació de l'Operació Yakir contra el blanqueig de capitals procedent del tràfic d'armes. Son quatre integrants de l'Equip Conjunt de Recerca (ECI) i els investiguen per delictes contra l'Administració de Justícia i falsedat, segons informa el despatx d'advocats Matilla&Blay. Les imputacions parteixen d'una denúncia que va presentar el 2017 un dels investigats en l'operació Yakir. El denunciant es personava com a víctima d'un delicte d'extorsió per les suposades amenaces que estava rebent de persones que li demanaven sumes milionàries a canvi de no presentar documents falsos a les autoritats que l'incriminaven com a responsable d'un delicte de blanqueig de capitals.
Els investigats per part de la Policia són la Inspectora en cap del Grup 2n de la Secció d'Europa de l'Est de la Unitat Central de Delinqüència especialitzada i Violenta de la Comissaria General de Policia Judicial i l'Inspector en Cap del Grup 3r de la UDEF de la Brigada Provincial de Policia Judicial de Barcelona. Els dels Mossos són el Cap de la Unitat Central d'Organitzacions Criminals Internacionals de l'Àrea Central de Crim Organitzat i el Cap de la Unitat Central de Blanqueig de l'Àrea Central de Delictes Econòmics.
L'operació Yakir
El Jutjat d'Instrucció 19 de Barcelona va iniciar les investigacions i va sol·licitar als Mossos que féssin les comprovacions i informessin del resultat. Però els Mossos mai van presentar cap atestat malgrat els diversos recordatoris del Jutjat, i fins i tot van arribar a demanar el març del 2018 més temps per poder analitzar la multitud de dades que contenia la denúncia. Dos anys després, el 10 de novembre del 2020, diverses persones eren detingudes en l'Operació Yakir per ordre del Jutjat Central d'Instrucció 2 de l'Audiència Nacional. Tres dels arrestats van anar a la presó. Un d'ells era el president de la naviliera Lumar, A.D., autor de la citada denúncia d'extorsió i al que, segons la investigació de l'Audiència Nacional, se li atribueix haver dirigit una trama de tràfic d'armes i blanqueig.
Segons expliquen els seus advocats, mentre el 22 de març del 2018 l'ECI comunicava al Jutjat de Barcelona que necessitava més temps per analitzar totes les dades de la denúncia, el dia 15 havia presentat un atestat de 50 folis davant la Fiscalia Anticorrupció "amb una anàlisi completa de totes les dades de la denúncia". L'atestat assenyalava l'existència d'un vaixell, el Mekong Spirit, detingut a Grècia el 2017, amb 52 contenidors carregats per Maxam a Santander i 29 contenidors a Turquia de TArget Multiactivities, per transportar explosius i armament a grups militars al Sudan. També recollia el pagament d'1,6 milions d'euros a l'empresa Tomex Teams relacionada amb el tràfic d'armes i el pagament de 3,2 milions d'euros pel rescat del vaixell MV Faina amb destinació Kenya amb 33 tancs a bord.
Relatava a més que el delicte de blanqueig de capitals es feia suposadament a través de diverses empreses a l'estranger; tot comès en el si d'una organització criminal liderada per Vadim Alperim, conegut a Ucraïna com “el rei del contraban”. En aquell mateix atestat l'ECI assegurava trobar-se sota la tutela del Jutjat d'Instrucció 19 de Barcelona, "la qual cosa ha estat negat rotundament pel Jutjat en conèixer l'existència de la denúncia", destaca el despatx d'advocats. Recorda a més que el setembre del 2020, amb prou feines dos mesos abans de les detencions, els tribunals Grecs van dictar sentència declarant legal la càrrega i la destinació. També es va descobrir que l'empresa Tomex Teams pertany al govern d'Ucraïna i que mai ha tingut relació amb el tràfic d'armes ni amb Alperim, que no figura com a investigat en la causa.
Pel que fa al pagament del rescat del Faina, el despatx sosté que la Secció quarta penal de l'Audiència Nacional va establir el juny del 2021 que no té cap relació amb els investigats i que solament es coneix la seva existència per publicacions d'internet. Tot el relatiu a l'origen dels diners, s'està resolent en la instrucció de l'Audiència Nacional, "on finalment s'obtindrà una interlocutòria d'arxiu o una sentència absolutòria". "No solament perquè el procediment està replet d'irregularitats, no només les denunciades ara, sinó moltes altres, sinó també perquè els fets no existeixen o no estan provats" i per això els advocats de l'autor de la denúncia contra l'ECI lamenten que l'Audiència Nacional mantingui a la presó "una persona innocent".