La justícia ha donat la raó a una dona que reclamava danys i perjudicis a un centre d’estètica per una micropigmentació deficient per dissimular les ulleres de la cara i evitar de maquillar-se, que li ha provocat un perjudici estètic. Li van injectar el color beix i li han quedat taques grogues als contorns dels ulls. La titular del jutjat de primera instància 9 de Barcelona ha estimat la reclamació exigida de 27.760 euros, més 9.300 euros d'interessos, a l’asseguradora del centre, Allianz. La magistrada afirma que aquesta actuació és considerada una “medicina voluntària no curativa”, on cal el consentiment informat i s’ha de considerar com un arrendament de serveis on es garantia un resultat. I, conclou: “S’ha acreditat un resultat lesiu i no s’ha presentat cap prova que exoneri la responsabilitat de la doctora.” L'asseguradora ha acceptat ara de pagar les costes, que inclou els honoraris de l'advocada de l'afectada, del procurador, i els informes de dues pèrites, que en total superen els 10.000 euros.
En la micropigmentació es fa servir la mateixa tècnica que en el tatuatge, és a dir, la introducció de pigments colorants a la pell per mitjà de puncions, a fi d'embellir llavis, celles, ulls i arèola mamària o de dissimular cicatrius i cremades. En aquest cas, la dona va anar al centre d'estètica per fer unes sessions de micropigmentació al contorn d’ulls i no haver-se de maquillar més. L’actuació va ser el 2015 i el centre va posar-li un color beix i li van quedar unes taques.
El color beix no marxa
Es detalla que com el resultat de la pigmentació no va ser satisfactori, se li van repetir les sessions, sense millorar-ho i li han quedat unes taques groguenques en les ulleres, de les quals es veu obligada a seguir maquillant. La seva advocada, Irene Palomo Amat, de Fontanilla Advocats, va aportar una pericial clau que evidencia la mala praxi de la intervenció. A més de les proves al·lèrgiques, li havien de fer una prova a la pell per a veure el resultat -com ara darrere de l’orella-, que no se li va realitzar. I se li va repetir en excés el tractament. A més, la professional va detallar que tots els colors poden ser eliminats, menys el beix. I ni amb làser. Hi precisa que el color beix té una composició d’òxid de titani i òxid de cinc, i que les partícules són de gran proporció (superior a 15 micres) i, per això, es dificulta la seva eliminació. I en el cas de la dona li va provocar “un resultat antiestètic, permanent i irreversible”, va concloure l’experta.
Professionals i asseguradores
La Generalitat exigeix una formació concreta als professionals que exerceixen els centres d’estètica per fer aquests tractaments (pels quals no es requereix que sigui metge) i també facilita recomanacions als usuaris per evitar riscos. Precisament, recentment, la secció de Metges d’Estètica del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), en el marc de la campanya contra l’intrusisme, ha elaborat un decàleg sobre els 10 tractaments estètics que han de ser realitzats per metges col·legiats.
Des de Fontanilla Advocats també s’insisteix que convé acudir a professionals titulats, preferentment que actuïn sota els auspicis d'un metge, i que disposin d'una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil professional. Hi precisa que els col·legis professionals o associacions, com l'Associació Espanyola de Micropigmentació, solen contractar una pòlissa col·lectiva, a la qual els seus col·legiats o associats poden o fins i tot han d'adscriure's. “L'assegurança del professional possibilitarà que en el seu moment l'usuari, arribat el cas, pugui reclamar amb unes certes garanties les responsabilitats que dimanin d'una actuació incorrecta, una cosa molt recomanable perquè la solvència patrimonial personal del professional en qüestió pot ser insuficient”, manifesten.
Hi afegeix que suplementàriament, a l'asseguradora (i no al professional) se li poden arribar a imposar els interessos de l'article 20 de la Llei de Contracte d'assegurança, la qual cosa, si és el cas, suposaria un increment rellevant de la indemnització (interès legal dels diners incrementats en el 50% en cadascun dels dos primers anys; i el 20% d'interès anual a partir dels dos anys del sinistre). Aquest ha estat el cas de la dona indemnitzada.