Dels sis canals de televisió més vistos entre el jovent a Catalunya, només un és en català. Aquesta dada extreta del nou informe "Joves i ús del català: una radiografia del sector audiovisual", elaborat per Mèdia.cat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, exposa la davallada de l'ús social de la llengua catalana entre els joves. Una recessió en l'ús del català atribuïda a la pèrdua de referents audiovisuals en un context on el consum audiovisual se centra en plataformes mòbils i no en els canals tradicionals, com TV3.
Segons l'estudi, la revolució digital ha desdibuixat el model comunicatiu on la televisió era central, i aquesta "pèrdua d'influència" de TV3 ha comportat la desaparició de referents juvenils en català. Per contra, el document destaca una xarxa important de creadors independents en català als principals canals de consum audiovisual per a joves.
L'informe ha estat elaborat a partir d'una quinzena d'entrevistes amb experts del món audiovisual i lingüístic, alguns d'ells de l'entorn de la CCMA: Cristian Trepat, responsable d’Estratègia i Innovació i cap d’Entreteniment i Actualitat de TV3; Laia Servera, directora de l’àrea infantil de TV3; o Geni de Villar, adjunta a Direcció dels Mitjans Digitals de la CCMA. També hi han col·laborat lingüistes com Carme Junyent, el guionista i creador de Merlí Hèctor Lozano, el comunicador i membre de La Sotana Manel Vidal, i Susanna Pérez, creadora d'un canal de Twitch en català especialitzat en videojocs, entre altres.
La manca de referents, una amenaça futura
La "pèrdua d'influència" dels mitjans de la CCMA en el nou model comunicatiu basat en plataformes que assenyala l'informe desemboca en una situació preocupant: el català deixa de ser rellevant per als joves.
Segons el mateix estudi, són els problemes pressupostaris els que "han impedit que la CCMA s’hagi pogut adaptar" al nou model comunicatiu, la qual cosa ha facilitat "una desconnexió" entre la Corporació i una part molt significativa del públic jove, que actualment consumeix continguts audiovisuals fora dels canals tradicionals.
Aquesta situació es dona en un context encara més preocupant: les plataformes d'streaming tenen molt poc contingut en català, si no cap en alguns casos. Per tant, l'accés a material en català en les aplicacions o webs més consultades pel jovent és gairebé nul. Una tempesta perfecta que arracona la llengua catalana.
Apostar per YouTube, Tiktok o Twitch
Per donar un contrapunt positiu, l'informe assenyala l'existència d'una xarxa de creadors de contingut en català joves que són molt actius a YouTube, Instagram, Tiktok i Twitch, espais amb audiències majoritàriament joves. Per tal que aquests comunicadors continuïn fent aquesta feina i mantinguin la seva influència social en aquests espais, l'estudi proposa impulsar ajudes públiques per aquests creadors.
Altres mesures més tradicionals que s'exposen en l'informe són l'augment pressupostari o la creació d'estructures que permetin detectar "noves tendències, nous entorns i nous actors" en un món digital molt canviant i dinàmic, així com "estratègies" a mitjà i llarg termini.