Només una hora després de l'atemptat a Barcelona, El Periódico assegurava que tenia una informació "exclusiva" que apuntava que la CIA hauria avisat els Mossos de la possibilitat d'un atac a la Rambla. Una informació que va ser desmentida pel propi president Carles Puigdemont, el conseller d'Interior, Joaquim Forn i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que aquest dilluns ho tornava a desmentir a El Matí de Catalunya Ràdio.

Avui, el mateix rotatiu publica aquesta suposada nota, una notícia que signa, directament, el seu director, Enric Hernàndez, i que assegura que no la va treure a la llum al juny per "no generar un alarmisme injustificat".

Segons aquest document, els serveis d'intel·ligència dels Estats Units haurien contactat directament amb els Mossos d'Esquadra per advertir-los que tenien indicis que Daesh tenia previst atemptar a Barcelona durant aquest estiu, concretament a la Rambla.

Ara bé, diferents personalitats han sortit a desmentir la informació publicada pel rotatiu citat i, fins i tot, Wikileaks i el seu fundador, Julian Assange, han posat en dubte que aquesta nota sigui real.

Incongruències

Els primers tuits que ha fet Wikileaks acusaven directament El Periódico d'haver "fabricat clarament" aquest document.

Aquest tuit, que el van esborrar minuts després, va ser substituït per un altre amb un to una mica més suau en què ja deien que "sospitem que aquest document està fabricat".

Aquest també el van eliminar i el van canviar per un altre en què asseguren que aquest diari "publica un document molt sospitós".

Segons Wikileaks, les cometes que utilitza aquest document per citar la informació són les que s'utilitzen en castellà, però no en anglès, i encara menys en un document de la CIA. A banda d'això, els serveis d'intel·ligència solen parlar d'"Isil" per referir-se a Daesh i no d'"Isis".

I no només això. D'una banda, al text s'hi pot llegir "Irak", que és la forma d'escriure el nom d'aquest país en castellà, però no en anglès, que s'escriu igual que en català: Iraq. De l'altra, Wikileaks avisa que la CIA utilitza el terme "notice" en lloc de "nota", cosa que titlla de "greus errors" per tractar-se d'una nota dels serveis d'intel·ligència.

Encara hi ha un altre indici que fa dubtar Wikileaks. I és que al text també s'hi pot llegir "Spain" en lloc d'"ESP" que és el terme que sol utilitzar la CIA en els seus documents. L'economista Xavier Sala-i-Martin també fa notar que, a banda de tot el que ja ha advertit Wikileaks i Assange, hi diu "25 May" i no "25th May", tot i que les dues maneres són correctes depenent del context i l'estil.

Sala-i-Martin també troba "sospitós" que avisessin tots els cossos de l'Estat i li retreu que "el teu titular (i tweet) del dia 17 NOMÉS parlés que havien avisat els Mossos".

Per acabar, Sala-i-Martin subratlla que "la nota diu que té informació "no específica" i "no confirmada" i no diu quina forma tindrà l'atac".

Lligar fils

Enric Hernàndez s'ha mostrat confús en les diferents ràdios on ha estat entrevistat. A El Matí de Catalunya Ràdio ha assegurat que la nota els va arribar "xifrada i en format digital" i que han estat ells els que han publicat aquest text, mentre que a El Món a RAC1 ha posat damunt la taula que "aquesta informació no ha estat sostreta", sinó que "ha estat entregada", però ha apuntat: "No respectem la tipografia original, sinó la textualitat".

Mentrestant, a Herrera en Cope ha admès que al juny, quan van rebre la informació, no la tenien per escrit i ha assenyalat que "les paraules [de l'escrit] són textuals" d'una conversa que hauria mantingut amb algú del National Counterterrorism Center (NCTC).

El fotoperiodista Jordi Borràs ha volgut fer saber a Twitter: "Fa anys que utilizo protocols de xifratge per comunicar-me. Argumentar que el xifratge pot alterar ortografia/gramàtica és rotundament FALS".

La justificació d'Hernàndez

El director d'El Periódico ha aclarit a El Matí de Catalunya Ràdio que "la informació original l'havia obtingut la CIA", però ha assegurat que qui envia l'avís és el centre NCTC. Tanmateix, però, no queda clar de quina manera envien l'avís. 

D'altra banda, Hernàndez ha ratificat el que ja havia escrit a l'article, que és "quan es confirma l'atemptat, aquella informació que teníem va cobrar valor", i ha justificat que "es van assenyalar els Mossos perquè desconeixíem que altres cossos ho sabessin" fins el 17-A. Ara bé, Hernàndez ha aprofitat per acusar els Mossos de "no haver volgut contrastar la informació".