La destrucció ocasionada per la DANA del 29 d'octubre de 2024 en el País Valencià podria haver generat unes pèrdues globals de més de 17.000 milions d'euros, segons un estudi presentat aquest divendres per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) —entitat de la Generalitat Valenciana amb col·laboració privada de Bankia, BBVA, CaixaBank, Iberdrola, Ford o Mercadona—. Aquesta xifra suposa, almenys, el 20% dels actius totals privats i públics ubicats a la zona d'afecció de la riuada (habitatges, comerços, indústries, béns agrícoles, maquinària, equipament i infraestructures).
L'Ivie adverteix que, tot i que encara no es coneix la xifra exacta de les pèrdues, l'impacte de les inundacions serà molt més elevat que el que es reflectirà en la caiguda del PIB inicial, ja que el càlcul d'aquesta magnitud no tindria en compte la destrucció d'actius que suposa la depreciació sobtada i extraordinària de bona part de l'estoc de capital. Les estimacions que ofereix l'informe es refereixen als 89 municipis afectats (excloent el municipi de València, perquè els seus danys arriben només a les pedanies del sud de la capital), una àrea la població de la qual s'ha duplicat entre 1960 i 2024 fins a superar el milió d'habitants.
L'estudi ofereix també les dades per als 20 municipis de l'Horta Sud i posa el focus a les quinze localitats més afectades, l'anomenada "zona zero". El 65% dels actius de la zona són habitatges (amb un valor estimat de 56.295 milions d'euros), mentre que el 35% restant està integrat per infraestructures públiques i altres construccions privades (23.605 milions d'euros). L'Ivie destaca al seu informe que l'augment poblacional ha incidit en els canvis en la cobertura del terra (que fins als anys 60 era preferentment agrícola), augmentant els usos artificials d'aquest, com edificacions (residencials i no residencials) i infraestructures.
Poca inversió en infraestructures hidràuliques
"Una de les conseqüències més destacables de l'expansió de superfícies artificials és que disminueix radicalment la seva permeabilitat a l'aigua", apunta l'informe, que ressalta el contrast entre la intensa ocupació de la zona i el seu caràcter inundable, així com el "limitat esforç inversor en infraestructures hidràuliques durant els últims quinze anys" a la zona de València. Sobre això, recorda que la major part de les inversions hidràuliques les realitzen les administracions públiques i les confederacions hidrogràfiques, però en ambdós casos es produeix "un fort ajustament a la baixa a partir de 2009, com a resultat de les retallades en les inversions públiques." D'unes xifres anuals d'inversió en infraestructures hidràuliques a la província situades entorn de 200 milions d'euros, es passa a menys de 50 milions a l'any a partir de 2011, la qual cosa suposa una caiguda del 75% que es prolonga fins als anys més recents.
La zona afectada és el 40% de la població i el 30% del PIB
En el seu conjunt, els 89 municipis afectats concentren el 40% de la població, el 35,6% de les empreses, el 30,7% de l'ocupació i el 29,7% del PIB de la demarcació de València. "La zona representa una de les concentracions d'ocupació industrial, comercial i logístic més grans" del País Valencià, afegeix, "per la qual cosa les alteracions dels fluxos d'activitat, al llarg dels mesos en els quals prolonguin els seus efectes, suposaran forts impactes en l'ocupació i el PIB". En el cas de l'ocupació, segons les últimes dades disponibles sobre els ERTO sol·licitats, els expedients d'ocupació resolts entre el 30 d'octubre i el 8 de gener de 2025 afecten 30.584 treballadors en el conjunt dels municipis (29.046 si s'exclou València), dels quals 14.539 són de l'Horta Sud i 13.786 de la zona zero. La zona inundada, al seu torn, suposa el 5,2% de la superfície total provincial de València. Aquest percentatge ascendeix fins al 31,1% del territori de l'Horta Sud i al 21% dels 15 municipis més greument afectats.
Així demanen els ajuts
Entre les recomanacions necessàries per afrontar la reconstrucció, l'Ivie considera que l'estimació de les pèrdues d'actius ha de ser la referència per quantificar la necessitat d'ajuts directes. "És fonamental —adverteix— que els ajuts tinguin la potència, agilitat i durada per respondre a la magnitud del desastre i reposar els recursos i els ingressos perduts; i també es requereix un sistema d'indicadors que permeti monitorar la recuperació". D'altra banda, es destaca el potencial de les eines d'anàlisi georeferenciades i s'insisteix en la necessitat d'elaborar un pla d'acció per esmorteir els danys de futurs esdeveniments similars, revisant "les prioritats de la despesa pública" i "augmentant l'esforç en infraestructures hidràuliques". "Cal aprofitar l'estratègia de recuperació per modernitzar i millorar el teixit productiu valencià", recomana l'Ivie abans de reclamar una "potent organització de resposta a les emergències, amb personal especialitzat, i una adequada formació de la ciutadania".