El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ha anunciat que la vaga del pagament dels lloguers es posa en marxa en pisos de Salou (Tarragonès) i del Vendrell (Baix Penedès), a on ja s’han deixat de pagar dos mesos, i a Sentmenat (Vallès Occidental) s’espera que s’iniciï la vaga l’1 de març del 2025. Els blocs, precisen, són d'Inmocaixa. “Comença la ja anunciada revolta de les claus”, ha asseverat aquest dimecres el portaveu en roda de premsa, conjunta amb dos llogaters dels blocs en vaga, Kika Aguilera i Marta Carrillo. A partir d'avui mateix, els convocats iniciaran un seguit d'assemblees en blocs d'habitatge protegit d'Inmocaixa per ampliar el nombre de vaguistes. S'aprovarà en cada cas quan s'aconsegueixi un 25% d'adhesió dels veïns de cada bloc. Aragonès ha explicat que aquest dimecres a la tarda també s’engegarà una campanya “porta a porta” amb “unes brigades llogateres” per 500 pisos de Barcelona on sospita es pot iniciar una vaga de lloguers. Són finques que, segons ha precisat, han contactat amb l’organització i que pateixen “algun tipus d’abús”.
El Sindicat justifica la vaga per les clàusules "abusives” en habitatge de protecció oficial i el portaveu ha fet èmfasi en el fet que són “les primeres passes d’un moviment vaguista” que sorgeix després de la manifestació del 23 de novembre a Barcelona. La mesura vol forçar l'adquisició per part de la Generalitat de totes les promocions d'habitatge protegit d'InmoCaixa, la millora de les condicions dels contractes de lloguer amb preus "adaptats a les capacitats econòmiques de les famílies" i anul·lar tots els desnonaments previstos, així com reallotjar tots els ja desnonats. "Aquest acte de desobediència consisteix en la retenció del pagament del lloguer com a mesura de força, pressió i negociació", alhora que assenyalen que es tracta d'una acció col·lectiva que requereix acompanyament i organització.
L'edifici de Salou tenia condició d'habitatge de protecció oficial fins a 2022, i es tracta d'un dels blocs que la Generalitat ha adquirit recentment. Kika Aguilera ha explicat que després de quatre anys de lluita “s’ha aconseguit que l’Incasòl hagi comprat” el bloc i espera que “faci contracte” als llogaters. Segons ha detallat la veïna, ja han retornat els dos últims rebuts que van pagar a InmoCaixa pel cobrament "fraudulent" de l'Impost de Béns immobles (IBI) i en solidaritat amb l'inici de la vaga. En concret, 23 dels 37 inquilins han retornat el rebut, d'un bloc que té fins a 80 habitatges, de les quals la meitat estan buides. D’altra banda, un grup de sis famílies d’una finca del Vendrell s’ha sumat a la vaga, també pel cobrament de l’IBI. Aragonès ha calculat que aquesta suspensió suma un total d’uns 20.000 euros i ha recordat que hi ha sentències del Tribunal Suprem que declara “il·legal” el pagament d’aquesta taxa a càrrec de l’inquilí en habitatge protegit.
Quant al bloc de Sentmenat, la veïna Marta Carrillo ha explicat que han decidit en assemblea que deixaran de pagar el lloguer el pròxim 1 de març si el 25% de les inquilines se sumen a la vaga. El lloguer no es pagarà a InmoCaixa, sinó que es podrà en un compte mancomunat, i en la primera assemblea han participat uns 30 pisos dels 147 que té la promoció de lloguer protegit. Han començat un registre de vaguistes per a animar a la resta dels veïns, que demanen que "es renovin els contractes sense clàusules abusives i amb preus adequats a la capacitat econòmica de les famílies". Carrillo ha dit que porten “anys d’assetjament immobiliari en forma de preus abusius, manca de manteniment dels edificis i més de 16 clàusules abusives” en contractes amb persones que “compleixen els requisits HPO”. Ha assenyalat també que “totes les veïnes estan en risc de desnonament”.
Denuncien el "lucre privat amb fons públics"
El portaveu del Sindicat de Llogateres ha exigit que l’Incasòl compri la totalitat de les 38 promocions d’InmoCaixa que estan en risc de “perdre la qualificació d’HPO” i així la Generalitat “s’assegura la incorporació d’habitatge al parc públic”. Es tracten d’uns immobles que es van construir entre 2002 i 2011 en una col·laboració publicoprivada i que inicialment eren propietat de La Caixa però sota règim HPO. Una qualificació que, segons ha indicat Aragonès, tenia dues fases, en una primera (entre 10 i 20 anys) s’havia de llogar a persones que complien requisits d’habitatge social i en una segona, “s’alliberava” amb diversos preus i també es podia comprar el pis. En aquesta línia, el portaveu de la plataforma ha criticat que “en les últimes setmanes” s’hagin fet anuncis dels governs català i espanyol i l’Ajuntament de Barcelona sobre HPO, però “no es coneixen els detalls”. Així i tot, ha defensat que “semblen dibuixar un model d’HPO concertat, que només ha garantit el lucre privat amb fons públics”.