El 2024 es va batre el rècord d'alertes alimentàries des que existeixen registres, segons les dades publicades pel sistema europeu RASFF (Rapid Alert System for Feed and Food). En total es van registrar a les fronteres de la Unió Europea 5.364 notificacions.
D'aquestes alertes, que es resolen la gran majoria a les duanes, "hi ha un informe important que es demostren injustificades, falses o interessades, amb el consegüent perjudici econòmic i reputacional per als sectors i empreses implicats", segons l'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada, que indica que "crear alarma social partint de les alertes sanitàries o demonitzar els productes del nord de l'Àfrica suposaria un augment en els preus a tots els nivells; i reduir el volum d'importacions, a més del descens de la producció, que repercuteix directament en el consumidor."
Aquesta entitat sosté que, en els últims temps, són moltes les organitzacions, tant de consumidors com ONGs i altres entitats "que asseguren 'controlar' la qualitat del que consumim, que han posat en peu de guerra a nombroses empreses, sectors com el de l'alimentació, agricultura i distribució, incloses multinacionals, per culpa dels seus informes i alertes sanitàries, en molts casos gratuïtes i sense base científica ni oficial".
L'Institut Coordenades afirma que representants de la gran distribució i de supermercats a Espanya van advertir recentment dels "danys injustificats" que es produeixen en les vendes de múltiples productes per alertes sobre seguretat alimentària "tergiversades" i sobre les que després no es fa seguiment i van confessar: "Ens sentim indefensos". Així l'han traslladat directius del sector de la distribució i supermercats, que han indicat que estan "molt preocupats per l'ús de la informació en seguretat alimentària al nostre país", tenint en compte que, a més, és "un dels grans productors mundials d'aliments" i un "gran exportador".
El sector en el qual més s'incrementa l'allau d'alertes sanitàries és en l'alimentació, indica l'Institut Coordenades, que afegeix que "notícies tergiversades sobre presumptes alertes d'aliments importats generen una alarma que repercuteix seriosament en la confiança dels consumidors, en les empreses importadores i en els mercats espanyols i europeus, segons una anàlisi realitzada recentment per l'Institut de Coordenades de governança i economia aplicada. Falòrnies, desinformació o, en ocasions, interessos comercials i econòmics que intenten desacreditar als competidors i, no en poques ocasions, a empresaris espanyols".
Agrega que el cas de la maduixa del Marroc en les que s'hauria detectat hepatitis ha estat un dels més mediàtics dels últims temps. Molts mitjans i posteriorment associacions d'agricultors es van fer eco de l'alerta publicada pel portal europeu de notificacions sanitàries. Però aquesta entitat assenyala que no van incidir que els exàmens realitzats per organismes internacionals, com l'Oficina Nacional de Seguretat Sanitària del Marroc (ONSSA), van acabar que no s'havia detectat Hepatitis ni Novovirus en les proves fetes a l'aigua de reg i a les maduixes analitzades del camp d'on va sortir el lot que va donar positiu en aquesta malaltia en un punt d'entrada d'Espanya. I que la partida de maduixes presumptament amb hepatitis mai no va traspassar les fronteres i mai no van arribar a la cadena agroalimentària espanyola. L'ONNSA va realitzar les investigacions necessàries, que van permetre identificar el camp i la unitat d'envasament afectats, així com rastrejar l'enviament de maduixes exportades. Els representants de la gran distribució i els supermercats fins i tot assenyalen que, a més, anaven destinades a altres mercats. Però, malgrat això, les vendes de maduixes a les botigues d'alimentació espanyoles van caure entre un 10% i un 15%, xifren les esmentades fonts.
Un altre cas d'alerta sanitària injustificada que cita va ser denunciat per empreses del sector de l'alimentació, "ja que l'ONG Observatori del Benestar Animal estaria fent xantatge a supermercats i marques perquè arribin a acords de col·laboració amb ells, i de no fer-ho els amenacen de treure informacions negatives sobre els seus productes i les seves pràctiques contra el benestar animal", assegura l'Institut Coordenades.
Així mateix, apunta que també va ser mediàtic, poc temps després de l'alerta per les maduixes, quan l'Agència Espanyol de Seguretat Alimentaria (Aesan) va ordenar la retirada d'un lot de xocolata negra de la marca blanca d'una cadena de supermercats espanyols per la presència d'un cos estrany, que es va concretar "en un petit tros de plàstic en una tauleta. L'agència va emetre l'alerta amb l'única font i confirmació d'un client que havia enviat una foto gairebé dos mesos abans", diu l'entitat.
"Aquest cúmul de casos han posat en alerta i ha augmentat la preocupació al sector de la distribució d'aliments i supermercats que veuen com s'incrementen les falses informacions i per tant l'alarma entre els consumidors, que provoquen un descens en les vendes i un perjudici econòmic a tota la cadena, des de l'agricultor fins al client final. Des de l'àmbit de la distribució fa temps que reclamen als diferents ministeris que es realitzi un control i es gestionin les alertes de la manera correcta. Es posa en primer lloc la seguretat alimentària, però també recalquen la importància de l'ús de la informació perquè genera alarma en els consumidors i perjudica les vendes".
Per això, relata que el sector demana confiança en la seguretat alimentària europea, "que és eficaç i segur". Davant d'aquest tipus d'informacions, totes les agències dedicades al control d'aliments importats als ports i duanes espanyoles i europees "confirmen que són exhaustius i expliquen amb mecanismes de seguretat que resulten efectius, amb reacció immediata per bloquejar, recollir i destruir qualsevol aliment sospitós".
Diu l'Institut Coordenades que les alertes sanitàries, que detecten habitualment tant l'AESAN (Agència espanyola de seguretat alimentària i nutrició) en Espanya, com la RASFF (Rapid Alert System Feed and Food) a Europa, i INFOSAN (Xarxa Internacional d'Autoritats d'Innocuïtat dels Aliments) a nivell mundial, impedeixen que qualsevol aliment destinat al consum humà arribi als mercats i en conseqüència als consumidors si no compleixen els molt estrictes controls. "Precisament aquest tipus de controls i requisits formen part de les demandes dels agricultors europeus, que demanen d'incrementar-los i que s'igualin a les exigències fitosanitàries que ells han de complir".
L'Institut de Coordenades assenyala que "l'agroindústria espanyola és un èxit reconegut i la capacitat de produir en altres països, amb rigor i qualitat, forma part de l'equació. Altres discursos nacionalistes basats en informacions esbiaixades estan fora d'escenari. Caldria recordar que aquestes importants inversions fan créixer el PIB espanyol i simultàniament, fixen població i demanda de treballadors locals, evitant moviments migratoris desordenats. Els productes que d'aquests països arriben a Europa compleixen els requeriments més rigorosos".