Setmanes convulses per al Departament d'Educació. El malestar en el sector educatiu és latent. A la vaga de les escoles i instituts convocada de manera unànime pels sindicats d'educació durant sis dies de març (15, 16, 17, 23, 29 i 30 de març), se suma ara una contundent carta dels directors i directores dels instituts públics de les comarques de Girona. Els 73 responsables d'aquests centres han adreçat una missiva al director dels serveis territorials d'Educació a Girona —document que també han anunciat que faran arribar al conseller Josep Gonzàlez-Cambray— en què expressen molta "preocupació" per trobar-se, creuen, en un "punt de desconnexió que no havíem viscut mai". En el text, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, les direccions dels instituts gironins reclamen que se'ls escolti i exigeixen "solucions".
En relació amb les "notícies i canvis imposats pel Departament d'Educació" —canvis curriculars o avançament de l'inici del curs 2022-2023—, els centres ho entomen com un "menyspreu a la feina i al professorat", donat que aquests esdeveniments els han arribat, diuen, "pels mitjans de comunicació" o per reunions a les quals se'ls ha convocat però on no han tingut "veu ni vot". Per això, "davant la manca de diàleg", han enviat una carta amb les "preocupacions reals" amb l'objectiu que se'ls escolti i puguin rebre "respostes preferiblement per escrit i sense intermediaris".
Els topalls de l'avançament de l'activitat lectiva
Una de les decisions que ha aixecat més polseguera en el sector educatiu ha estat la decisió d'avançar l'inici del curs escolar. Els nens d'Educació Infantil i Primària començaran les classes el 5 de setembre, mentre que els alumnes d'Educació Secundària Obligatòria tornaran a les aules el 7 de setembre. Aquesta modificació en el calendari va comportar, pocs dies després de l'anunci, l'ocupació durant més de 24 hores de la seu del Departament d'Educació per part dels sindicats USTEC, CCOO, UGT, la Intersindical i Professors de Secundària. Al voltant d'aquesta qüestió, els directors dels instituts de les comarques gironines alerten que aquest nou calendari és "difícilment compatible amb la gestió de les llistes d'espera de l'ESO fins al 2 de setembre o amb el manteniment de les proves extraordinàries de Batxillerat, que s'hauran de celebrar els dies 1 i 2 de setembre" i que complica "la programació dels darrers dies lectius del mes de juny". Paral·lelament, posen en relleu que també serà complex gestionar l'adaptació del professorat nouvingut, atès que, en aquests casos, no s'incorporaran als seus nous centres fins a l'1 de setembre.
L'altre topall el veuen en els períodes de matriculació d'ESO (del 21 al 29 de juny), Batxillerat (del 23 al 29 de juny) i cicles formatius (de l'11 al 15 de juliol continuïtat i fins al 28 de juliol per als graus superiors i la segona fase dels graus mitjans). En aquesta línia, demanen avançar aquestes dates per evitar no tenir pràcticament marge "per fer determinats tràmits administratius i prendre decisions importants", com ara pot ser si s'ofereix una matèria optativa en funció del nombre d'alumnes que s'hi matriculin. Així doncs, el que lamenten les direccions és que aquest avançament del calendari "s'ha pres al marge de l'opinió del professorat, els directors, la inspecció educativa i ni tan sols s'han efectuat els tràmits preceptius de consulta a les organitzacions sindicals i al Consell Escolar de Catalunya".
El nou currículum d'ESO, un altre focus de polèmica
L'esborrany d'Educació amb una nova proposta d'ordenació curricular de l'Educació Secundària Obligatòria ha estat un altre dels punts controvertits en el si del sector educatiu. Entre els aspectes destacats, era la desaparició —provisional— de Filosofia a 4t d'ESO. Els instituts de Girona ressalten que el fet que només es pugui disposar d'un esborrany, que pot estar subjecte a canvis, no els permet efectuar el debat intern i "concretar les accions necessàries per adaptar-se als nous currículums". Els directors demanen "disposar de temps per a la participació de la comunitat educativa en el disseny del currículum propi del centre" i concreten que el que no comparteixen és l'obligatorietat de l'assignatura de Religió, la reducció d'hores lectives de matèries com Tecnologia, Música o Visual i Plàstica i la desaparició de l'optativa d'Arts escèniques i de Filosofia.
Respecte al currículum de Batxillerat, lamenten que el Departament no hagi presentat fins al moment "ni tan sols un esborrany de la nova ordenació" d'aquests estudis, tot i que a "la darrera junta central de directors, es va dir que els canvis són molt significatius". Detallen en la missiva que, a hores d'ara, "no se sap quins centres han d'oferir el Batxillerat general" i critiquen que se'ls va demanar, "amb un termini de 24 hores, quins centres voldrien organitzar aquest batxillerat sense absolutament cap informació prèvia i sense saber què representa per al centre, ni amb quins recursos es podrà comptar". Si es vol exercir una autonomia de centre, indiquen els directors dels instituts gironins, "cal disposar de temps per a la participació de la comunitat educativa en el disseny del currículum propi del centre". "No tenim cap informació de quina serà l'estructura de les Proves d'Accés a la Universitat els propers anys i això és un condicionant fonamental per a la programació del currículum", reblen.
El català: suport al model d'immersió lingüística
La comunitat educativa ha estat notícia en les darreres setmanes per la sentència del TSJC que obliga la Generalitat a complir a les escoles i instituts un mínim del 25% de les hores lectives en llengua castellana. Molt s'ha especulat i parlat sobre els efectes que tindria no acatar aquesta resolució judicial i sobre qui recauria aquesta responsabilitat en cas de desobeir. Els responsables dels centres educatius es mostren preocupats a la carta i demanen "concretar quina serà la responsabilitat de les direccions en aquesta qüestió, tenint en compte les possibles repercussions professionals que es poden derivar d'una actuació que no sigui legalment correcta". Exigeixen, per a més inri, "aclarir quina serà la posició política del Govern" i com els afectarà. Afegeixen, però, que defensen "el model d'immersió lingüística com a únic model possible i d'èxit".
Altres punts de la carta, que són elements que neguiteja a les direccions, són la "manca de flexibilitat de la comissió d'estratègia digital per adaptar el contingut a la realitat del centre i del professorat que hi treballa" o que no s'incrementi "les despeses de funcionament dels centres" tenint present "l'augment desmesurat del preu de l'energia". Respecte a aquest tema, reclamen una "previsió" i sostenen que, en els darrers mesos, no han rebut "la dotació mensual per a fer front a les despeses de funcionament". Finalment, defensen seguir amb la jornada continuada i traslladen la seva disconformitat amb el fet que als instituts-escola es faci jornada partida, pregunten si tindran professorat de reforç per al curs vinent i lamenten que "la càrrega dels equips directius s'ha multiplicat i s'ha de fer amb una persona menys, cosa que provoca un estrès laboral difícilment assumible".