Trenta alumnes en una classe, tots ells amb els ulls enganxats a la pantalla i utilitzant la intel·ligència artificial per a realitzar la seva activitat acadèmica. No es tracta d'una distopia ni d'una realitat futura, sinó que està passant ara mateix en un centre de Barcelona, i amb el vistiplau de la seva direcció. Podria semblar irònic que una eina tecnologia que tant ha inquietat els docents en els últims mesos per la complicitat amb què l'han rebut els alumnes entri a l'aula per la porta grossa. Però és que aquí els estudiants no l'estan utilitzant de forma tramposa i discreta, sinó que estan aprenent quines són les limitacions i els inconvenients propis de la IA.
Aquesta setmana, el Col·legi Montserrat —situat en una ubicació immillorable de la capital catalana, a la falda de la serra de Collserola— està de celebració. El centre, que pertany a la congregació de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, ha presentat oficialment el seu propi protocol d'ús de la intel·ligència artificial. Fa ara unes setmanes, el Departament d'Educació també va compartir un recull d’orientacions i recomanacions a escoles i instituts per regular la irrupció d'aquesta nova tecnologia. Però, mentre que l'administració catalana ho ha fet gairebé a contracor, obligada per les irreprimibles forces de canvi, la direcció del Col·legi Montserrat ha optat per entomar el repte de cara. I el primer pas ha estat reconèixer que serà impossible frenar l'entrada de la IA a les aules.
La Mar Sánchez Izuel, directora del centre, va plantejar aquesta reflexió. "Això ha vingut per quedar-se, però com volem nosaltres que s'utilitzi? Un professor o un alumne, com poden fer servir la intel·ligència artificial de manera proactiva?", es va interrogar el col·legi durant el curs passat. "Doncs establim quan sí, quan no i com". És aquest el motiu pel qual s'ha redactat un protocol propi de la IA a les aules en què ha participat la direcció, però també els professors, els alumnes i les famílies, una cooperació transversal que ha servit per "generar confiança" entre tots els membres de la comunitat educativa. "No vam anar a preguntar què opinava cadascú, sinó formar-nos i veure quina potencialitat tenen aquestes eines", explica la directora.
Tres realitats a primària i ESO
I la intel·ligència artificial ja s'ha demostrat útil. Els alumnes de 3r de primària —de set i vuit anys— són els més joves que utilitzen aquesta nova tecnologia, i aquest dijous els toca. L'activitat consisteix en escriure una descripció d'un company de classe, introduir aquest text al programa Copilot de Microsoft perquè generi una imatge d'IA a partir de la descripció, i comparar la imatge artificial amb el company real per veure si s'assemblen. La professora Aurora explica que aquesta pràctica té com a avantatge que permet als alumnes potenciar el pensament crític i una certa autonomia. "Els ajuda a trobar els errors de les seves descripcions. Com que dona un producte immediat, van veient la imatge i poden corregir-la ells mateixos", detalla. A la Caterina li ha tocat descriure la seva professora, cosa que ha après a fer "en ordre" perquè li sortís el resultat desitjat.
A 1r d'ESO, també és dia d'intel·ligència artificial. Avui estan fent un projecte comú d'art i matemàtiques centrat en la Sonia Delaunay, pintora que utilitzava recurrentment les figures geomètriques per a les seves obres d'art. Per involucrar-hi la IA, els alumnes fan una activitat similar als seus companys de primària: han d'introduir una petició en diferents generadors d'imatges perquè reprodueixin un disseny de Delaunay de la manera més acurada possible. El Roc ha contrastat els diversos resultats, de manera que ha conclòs que "no tots els programes d'IA donen el mateix resultat" i que "provar-ne de diferents és beneficiós perquè, explorant una mica, es poden obtenir millors resultats". La professora Olga reconeix la utilitat de l'activitat perquè els alumnes "s'adonen que la primera resposta sovint no és vàlida" i treballen la seva metacognició. "Han de pensar com poden millorar els resultats i es veuen obligats a fer-se els amos dels seus processos d'aprenentatge", detalla.
En aquest centre, la intel·ligència artificial també s'ha utilitzat a 4t d'ESO. Els alumnes han hagut de fer una revista científica utilitzant de forma gairebé íntegra la IA, per a fabricar tant el text com les imatges. "Hem après a escriure millor els ordres que donem a la intel·ligència artificial per obtenir el format desitjat d'una portada de revista científica, o ser més específic en l'estil d'imatge que volem", relata l'Aima. I posteriorment, els alumnes, documentats sobre el temari, han acabat revistant el contingut. "La revista és d'IA, però té supervisió humana. Com que encara no està prou desenvolupada, sempre fa falta la nostra intervenció", assegura el Marc. I ho detalla, el Carlos, qui explica que "gran part" de la informació que ha retornat el programa tecnològic és incorrecte, per la qual cosa han hagut de revisar-la. "Hem descobert que la intel·ligència artificial ens pot ajudar i fer la vida més fàcil, però també s'equivoca. No tot el que diu és cert i sempre hem de verificar les dades".
"La IA és imparable i tots ens hem d'adaptar"
Davant d'aquest desafiament, el centre s'ha vist obligat a adaptar-se. "És un abans i un després, com en el seu moment va ser Google. Qualsevol pregunta que tu els fas te la podran respondre per internet, i per tant fa falta que canviïs la teva pregunta", explica la Mar Sánchez Izuel. "En el seu moment ja vam distingir entre preguntes 'googlejables' i no 'googlejables', cosa que genera pensament crític. Ara, amb la intel·ligència artificial passa el mateix".
De fet, la introducció de noves tecnologies a l'aula no és res nou per al Col·legi Montserrat. El centre ja va ser a l'avantguarda introduint l'u per u —és a dir, un ordinador per a cada alumne— el 2008, i a classe els estudiants utilitzen activament portàtils i tauletes. En aquell moment, la direcció ja va defensar que no podien introduir-se aquests elements a l'aula "per tenir un llibre de text en format PDF i llegir-lo des de la pantalla", sinó que havia de fer-se esprement la seva utilitat. "La tecnologia pot fer exponencials molts processos d'aprenentatge quan està al servei de la pedagogia. La IA té pros i contres, però com totes les eines, i depèn de com s'utilitzi", detalla la directora.
L'any passat, quan va plantejar-se l'entrada de la intel·ligència artificial a les aules, els docents van mostrar-se reticents a introduir aquesta eina. "Alguns professors estàvem espantats, ens preocupava pensar que no sabríem qui escrivia els treballs, si la IA o els alumnes", reconeix l'Olga. Hi coincideix el Francesc, qui també explica que en les seves sensacions barrejava "possibilitats i por". A l'inici d'aquest curs, però, la direcció va organitzar una sessió de sensibilització per a formar el professorat, i ara asseguren sentir-se còmodes amb l'eina. "Ens treu feina", diu l'Olga. "Normalitzar el seu ús ensenya els alumnes a ser sincers i honestos, a citar les fonts i a veure que el ChatGPT no ho sap tot". De la mateixa manera, el Francesc admet que adaptar el programa educatiu del centre per a aprofitar les "potencialitats" d'aquesta tecnologia ha estat útil per a alumnes i docents. "Al final, la IA és imparable i tots ens hem d'adaptar".
