Les emocions formen part de la condició humana. Però com es gestionen a la feina? Diversos estudis acadèmics constaten que la intel·ligència emocional és un recurs laboral indispensable en els contextos professionals, sobretot a l'hora de liderar equips de treball competents. "El funcionament d'un equip depèn, en gran manera, de la capacitat que tinguin els seus membres per a gestionar les emocions", assenyala Edgar Breso, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. Amb més de quinze anys d'experiència formant equips arreu del món, constata que "les empreses contracten les persones a partir de les seves competències tècniques, però les acomiaden per manca de competències emocionals". Per a aquest expert, "la intel·ligència emocional s'està convertint en la competència laboral clau".

Breso alerta, però, que quan parlem d'intel·ligència emocional ens solem centrar únicament en una de les seves branques: la gestió emocional. Tanmateix, saber gestionar les emocions no és l'única cosa que ha de fer una persona intel·ligent emocionalment. També cal saber interpretar les emocions dels altres. I aquest és un aspecte clau en una entrevista de feina: "La variable que ens ajudarà a demostrar a l'entrevistador que som competents en aquest àmbit és la percepció emocional, és a dir, la capacitat que tinguem per a llegir les emocions del nostre interlocutor, perquè només així serem capaços d'adaptar o gestionar les nostres pròpies emocions i tenir èxit", exposa el professor col·laborador de la UOC.

Per la seva banda, Mireia Cabero, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, opina que "cada vegada es posen més en valor les habilitats toves (soft skills) en els processos de selecció per competències". "Sabem que les competències tècniques han d'anar acompanyades de les emocionals per a poder proporcionar un alt rendiment. Per tant, una entrevista de feina és un petit laboratori per a corroborar si la persona té la competència emocional que el seu lloc de treball necessita".

I no solament els reclutadors valoren les competències emocionals a l'hora de seleccionar treballadors per a l'empresa. Segons un estudi, el 71% dels treballadors valoren més la intel·ligència emocional que el coeficient intel·lectual.

El benestar emocional, clau per a l'èxit professional

Un treballador amb intel·ligència emocional serà una persona "empàtica" que sabrà "entendre millor les necessitats i les conductes dels seus companys, clients, proveïdors, etc.", explica Breso. I no solament això, sinó que també serà "més competent a l'hora de processar informació i prendre decisions", tal com avalen els estudis fets en l'àmbit de les neurociències. Cabero afegeix que "el benestar emocional sustenta l'alt rendiment professional, perquè no és possible que el cervell racional i creatiu treballi en alt rendiment si emocionalment no estem bé".

"Un treballador que sàpiga gestionar bé les seves emocions i llegir les dels altres percebrà beneficis interiors, socials i laborals", apunta la psicòloga. Els beneficis interiors es tradueixen en el fet que estarà "motivat, gaudirà del dia a dia a la feina i experimentarà un estat de benestar". Els guanys socials seran que aportarà "positivitat i serenitat, gaudirà del treball en equip, serà legitimat i ben rebut pels companys i, en cas que sigui directiu, li serà més fàcil generar contagi emocional positiu". En l'àmbit laboral, aconseguirà "més concentració, més creativitat, més acceptació dels errors, una atenció al client de més qualitat i un rendiment més alt", diu Cabero, experta que lidera, precisament, un moviment dedicat a la cultura emocional pública, un projecte que es duu a terme dins la incubadora Hubbik de la UOC.

Desmotivació i dificultats per a promocionar-se

Per contra, a les persones a les quals els manca aquesta competència emocional els poden passar dues coses: que els generi malestar amb elles mateixes, amb el risc de patir patologies laborals com la síndrome d'esgotament professional o burn-out i la desmotivació laboral (conseqüència proximal), o que els provoqui dificultats per a promocionar-se i per a generar un clima de treball adequat per a maximitzar el rendiment del seu equip (conseqüència relacional), alerta Breso.

Cabero afegeix que el treballador tindrà "dificultats per a fer front interiorment a les adversitats i per a mantenir relacions d'equip que siguin nutritives, respectuoses, constructives i que impulsin l'equip a ser millor". A més, "li costarà ser legitimat i esdevenir un referent positiu" per als companys de feina, sobretot quan és la persona que ha de liderar i coordinar un equip.

Consells per als directius

La recomanació de Breso per als professionals amb empleats a càrrec seu és observar-los: "Cal mirar-los a la cara i observar quines emocions mostren per a poder-se adaptar al que demanen, i ser empàtic i assertiu". Per a Cabero, és bo que tinguin coneixements sobre emocions, cervell, benestar i neurolideratge, alhora que els recomana "la sensibilitat, la consciència i la intenció de comunicar-se amb ells mateixos i amb la resta des d'un lloc serè, comprensiu i constructiu". La psicòloga apunta que han de preveure "estratègies per al benestar dels equips i generar així climes emocionals que facilitin l'alt rendiment".

Per a Cabero, les empreses han d'incorporar la cultura emocional, que determina "les línies estratègiques de cura dels equips i de les persones, de generació de benestar emocional i de construcció d'espais i dinàmiques d'equip que multipliquin les competències emocionals dels seus professionals". Segons la psicòloga, es necessiten empreses "compromeses amb el creixement humà de les persones, perquè la sostenibilitat de les organitzacions ja no té a veure només amb resultats sostenibles, sinó amb el fet de viure de manera sostenible dins de l'organització", conclou.