L'Armada Espanyola ha interceptat un vaixell i un submarí de guerra russos en aigües mallorquines. Els fets van tenir lloc el passat dimecres 11 d'octubre, però la informació ha transcendit gairebé una setmana més tard. L'Estat Major de la Defensa ha informat en un comunicat que el dimecres passat el vaixell espanyol 'Rayo' es va topar amb un submarí classe Kilo II i el remolcador 'Serguei Balk' quan transitaven pel mar Mediterrani a prop de la Zona Econòmica Exclusiva (ZEE), és a dir, a prop de les aigües territorials espanyoles.
A partir del moment en què es va trobar els vaixells russos, el 'Rayo' en va iniciar el seguiment i la vigilància, "acompanyant-los" en el seu trajecte fins que abandonessin les aigües territorials espanyoles. Segons els registres de la geolocalització de la nau, el Serguei Balk va envoltar la Península pel Mediterrani, posteriorment va creuar l'estret de Gibraltar i va continuar el viatge en direcció al Regne Unit. La seva última posició el situa al mar Cantàbric.
El vaixell 'Rayo' està integrat al Comandament Operatiu Marítim, i les seves tasques habituals consisteixen a fer operacions de vigilància marítima, com ara de verificació i control del trànsit marítim, supervisió de l'activitat pesquera i protecció de les línies marítimes de comunicació de l'àrea d'interès. Tanmateix, com a nau de les Forces Armades, forma part de la Força d'Acció Marítima (FAM), i també té la responsabilitat de "protegir els interessos marítims internacionals i el control dels espais marítims de sobirania i interès nacional", i participa en missions de les forces de seguretat de l'Estat contra el narcotràfic o el terrorisme.
Sigui com sigui, el Ministeri de Defensa ha subratllat que el procés d'escorta, com el que es va produir en aquest cas, és un fet rutinari, que es dona amb els vaixells que s'acosten als límits territorials d'aigües espanyoles. L'Estat Major de la Defensa explica que "les operacions permanents de vigilància i dissuasió són una eina eficaç per mantenir una vigilància dels espais de sobirania", un fet que, apunta, "permet detectar anticipadament amenaces i facilitar una resposta immediata i viable davant una potencial crisi".