El Departament d’Interior ha arxivat, sense sanció, l’expedient que s’havia obert contra un ciutadà que va enregistrar l’actuació d’un agent de la Brigada Mòbil que, presumptament, va colpejar l’exdiputat de Junts i vicepresident del Parlament Josep Costa durant la protesta convocada per grups independentistes en la cimera francoespanyola que es va celebrar a la ciutat de Barcelona el 19 de gener d’aquest 2023.
L’incident de Costa amb un agent de la Brimo dels Mossos és jutjat per un presumpte delicte de lesions, després de la denúncia de l’exdiputat, però de manera paral·lela, la Direcció General d'Administració de Seguretat (DGAS), després de rebre l’atestat policial de l’actuació dels antiavalots, va identificar i obrir un expedient per la Llei 4/2015, la coneguda com a llei mordassa, a un ciutadà que havia penjat a Twitter una fotografia identificant el policia que va colpejar Josep Costa en una de les línies policials que s’havien organitzat per tal d’evitar que els manifestants arribessin a on s’estava celebrant la reunió entre Pedro Sánchez i Emmanuel Macron.
Arxivada la denúncia i la multa de 601 euros
La sanció que la DGAS havia proposat contra l’home que s’havia identificat com l’autor de la fotografia, i tal com marca la llei, era de 601 euros. És la multa que correspon a publicar imatges d’agents de l’autoritat en el desenvolupament de les seves funcions, “per posar en risc la seguretat personal o familiar dels agents i de les instal·lacions protegides”. Amb tot, però, i segons ha pogut saber ElNacional.cat, l’home va presentar al·legacions a Interior i ahir la instructora va acceptar-les i ha arxivat el cas, sense sanció.
L’acceptació d’aquestes al·legacions presentades pel ciutadà i l’arxivament de l’expedient sense sanció, tot i que la llei mordassa permetria sancionar l’autor de les imatges que es van publicar de l’actuació de la Brimo dels Mossos d’Esquadra, forma part d’un canvi de rumb que va ordenar el Departament d’Interior per evitar que periodistes i activistes, quan actuessin sense violència, no fossin sancionats per aquesta llei. Actualment, eren les mateixes regions policials qui instruïen aquests tipus de denúncies i ara la DGAS ho ha derivat als serveis jurídics de les delegacions territorials del Departament d’Interior arreu del territori, aconseguint així un escenari més polític que policial.
El primer cas del canvi de criteri, Mireia Comas
Cal recordar el cas de Mireia Comas, que també va avançar ElNacional.cat, qui va ser denunciada pels Mossos per unes fotografies i finalment la DGAS va acceptar les seves al·legacions i va quedar en paper mullat. La fotoperiodista de Terrassa va fer unes fotografies a un equip de l’ARRO que estava fent un control en un barri de la ciutat i li van ordenar esborrar les imatges, un fet que ella es va negar a fer. Després, va ser denunciada, però l’expedient, també en aquesta Llei 04/2015, va ser arxivada. Aquell va ser el primer cas conegut que el canvi de criteri d’Interior en l’aplicació de la llei quan feia referència a ciutadans o informadors que publicaven imatges de la policia.