L'any 2011, després de diversos ferits amb lesions oculars en diverses manifestacions i actuacions dels Mossos d'Esquadra d'ordre públic, la policia catalana adquireix els projectils de foam i les llançadores d'alta precisió. L'arma entrava en joc en les càrregues i dispersions policials com a filtre a les pilotes de goma. Abans de fer servir les pilotes, s'havia d'utilitzar el foam. 

Una nova eina precisa i una bala que no rebotava, de manera que s'evitava no poder controlar el tret i el seu destí. Es pretenia tenir una arma de dispersió efectiva, i alhora no lesiva per als manifestants que poguessin resultar ferits aleatòriament. 

Però els darrers anys, amb la prohibició de les pilotes de goma per part del Parlament de Catalunya, el foam s'ha convertit en l'eina indispensable dels Mossos d'Esquadra. S'utilitza a discreció i, tot i la precisió anunciada en un principi, en moments de gran tensió hi ha hagut ferits en parts del cos on no s'havia d'haver disparat, com ara al cap o de cintura cap amunt.

Des que es van comprar que s'ha estat demanant que es fes públic el protocol d'actuació. Han passat 10 anys i avui la conselleria d'Interior ha publicat al web dels Mossos d'Esquadra les explicacions tècniques de l'arma. No és exactament un protocol, però sí que s'hi poden consultar totes les dades tècniques de l'arma, les normes d'ús i la normativa, tan externa com interna, a la qual estan subjectes.

El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, es va comprometre a fer públic el protocol al Parlament, i amb el Síndic de Greuges, que aquest mateix any va demanar justament informació sobre les llançadores de foam, i finalment avui s'ha publicat. Alguns comandaments del cos no entenen com cap altre conseller abans havia donat l'ordre de publicar una mena de manual de funcionament que està sotmès a la llei d'una arma reglamentària que fa 10 anys que utilitza la policia catalana.

L'última víctima de bala de foam ha estat clau per acabar de fer pressió i publicar les dades.

Informació incompleta

Des d'Irídia, el col·lectiu d'advocats que més força ha fet per aclarir tota la normativa de les llançadores, avui valoren que només s'ha publicat un resum de la instrucció que s'havia de fer pública. El lletrat Andrés Garcia Berrio ha volgut remarcar que el que s'ha publicat avui "es deixa moltes coses molt importants". "És absolutament insuficient", rebla l'advocat.

"Considerem que el que s'ha de fer és publicar la instrucció en si mateixa, traient-ne només aquelles coses que siguin imprescindibles per a la seguretat del cos del Mossos d'Esquadra", ha subratllat Garcia Berrio.

Segons l'advocat, la publicació "no reuneix els estàndards generals de transparència, entre altres coses perquè no es diu a quines zones del cos es poden disparar els trets ni en quins supòsits ni de quina manera. Això és el que permet analitzar d'una manera profunda si una actuació s'ha dut a terme segons els protocols o no".

Entre els punts que qualifica l'advocat com a "greus" hi ha el detall que les llançadores es puguin disparar per sobre la cintura quan la persona a qui apunten tingui un objecte llancívol: "Això ens pot portar a situacions greus com poder disparar a la zona propera al cap perquè es porti un objecte a la  mà. Entenem que això és molt i molt preocupant. Exigim una revisió del protocol. Exigim que no es permeti el seu ús contra manifestants en general".

"És imprescindible que en aquesta revisió de la instrucció es prohibeixi el llançament més enllà de l'abdomen en qualsevol cas. Entenem que hi ha moltes eines policials" diu l'advocat d'Irídia, que remarca que no es pot posar en perill les persones.

Els detalls

Segons el document dels Mossos, datat divendres passat, l’arma està dissenyada per a “l’ús menys lesiu de la força”. És una eina policial més per a casos en què és necessari un “ús transversal o progressiu de la força per controlar la situació i fer que aquesta torni a la normalitat”. En general, diu la policia catalana, es poden fer servir en situacions que comportin: desordres públics greus i amb perill imminent per a persones, policia i béns immobles; per neutralitzar conductes violentes individualitzades que poden provocar lesions a persones o danys en béns; risc per a la integritat física de terceres persones, o situacions perilloses per a la seguretat ciutadana.

El model de la Brimo és el Brugger&Thomet BT-GL06, i utilitza cartutxos del calibre 40x46 “especialment dissenyat per a l’ús menys lesiu de la força”. Les municions que es poden fer servir principalment per part dels Mossos són “d’impacte, de curta i llarga distància per neutralitzar o controlar una situació”, coneguda com a foam. La curta distància són de 5 a 25 metres i la llarga distància va dels 20 als 50 metres. També poden disparar fumígens, que són artificis de fum, o gas CS i OC, tots dos per dispersar persones.



En el cas del llançament de foam, “s’ha de disparar de l’abdomen cap avall”, però “si la persona té un objecte llancívol, contundent o arma blanca, es pot adreçar a les extremitats”. Per disparar gasos i fums s’ha de rebre una ordre directa, que ha d’indicar el sector al qual s’ha d’adreçar el tret.

Abans d’utilitzar l’arma, els Mossos diuen que “sempre que sigui possible cal haver esgotat les vies de diàleg i mediació prèvies”. També caldrà avisar les persones que es farà ús de l’eina, però la comunicació prèvia no serà obligatòria quan, en el cas d’una manifestació o concentració, es produeixin “alteracions de la seguretat ciutadana amb armes o qualsevol altre mitjà d’acció violenta”, citant la coneguda com a ‘llei mordassa’ de protecció de la seguretat ciutadana del 2015 i la llei de llibertat de reunió del 1983.

En cada servei, el comandament de l’equip designa un agent per poder disparar. Les persones autoritzades a disparar reben formació a l’Escola de Policia de Catalunya per prevenir i neutralitzar situacions de risc per a persones i béns, se’ls reforça la formació en l’àmbit penal i el marc legal de l’ordre públic, se’ls ensenyen tècniques policials d’ordre públic i situacions de risc, tècniques de tir i armament, gestió emocional i assistència sanitària urgent.

“Com a norma general cal l’autorització expressa de la persona que exerceix el comandament de l’equip o del dispositiu”, afirma el document. Però “excepcionalment, i en casos d’extrema necessitat amb perill molt greu per a les persones, per als mateixos agents de policia o per als béns, es podrà utilitzar sense autorització de la persona que exerceix el comandament superior immediat”. En aquest últim cas cal informar, al més aviat possible, de l’ús, les circumstàncies que han provocat la necessitat de l’ús i els resultats de la intervenció.

Un cop s’han usat, les llançadores permeten la traçabilitat i control posterior. A cada escopeter i comandament se’ls demana que informin del nombre de projectils que s’han disparat en cada intervenció, el tipus de projectil, hora i lloc el més exacte possible de la utilització i incidències possibles detectades.

Tot aquest protocol es basa en la llei de creació dels Mossos d’Esquadra del 1994, la d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya del 2003, la llei de transparència del 2014 i el decret de transparència del 2021, a més del protocol de reparació del dany i indemnització a les víctimes policials, del 2014, el Codi d’Ètica dels Mossos del 2015 i la resolució del Parlament de Catalunya que va prohibir l’ús de bales de goma. D’altra banda, les disposicions internes del cos que regulen l’ús del foam no es fan públiques per raons de seguretat, però són una instrucció del 2008 sobre l’ús d’armes de foc per part dels agents, una del 2013 sobre l’ús d’armes i eines policials i la del 2014 que la modificava, una del 2014 sobre l’establiment del número operatiu policial (NOP) a la Brimo i les ARRO, i una de l’octubre passat que modificava el NOP per fer-lo encara més visible.