Miners de coure dels Carpats, a Europa de l'Est, podrien haver estat la força impulsora de tres innovacions tecnològiques importants que van desembocar en la invenció de la roda ja l'any 3900 aC. Així ho suggereix un nou estudi que utilitza tècniques de mecànica estructural i els resultats de les quals es publiquen a la revista Royal Society Open Science.
Hi ha moltes proves arqueològiques que demostren que a l'Edat de Coure (entre el 5000 i el 3000 a.C.) ja hi havia rodes i vehicles a Europa, Àsia i el nord de l'Àfrica. Ho demostren escenes de batalles pintades en parets, rodes en miniatura, joguines de nens, enterraments amb carros i, fins i tot, referències textuals primerenques a la tecnologia. Ara bé, com que la roda es va implementar tan ràpidament, no queda clar on i quan es va inventar exactament o bé si es va inventar de manera independent en diferents moments i llocs.
Les tres teories sobre l'origen de la roda
La teoria principal sobre l'origen de la roda situa l'invent a Mesopotàmia sobre el 4000 a.C.i, seguidament, s'hauria estès cap a Europa. La segona suggereix que es va desenvolupar a la zona de la costa pòntica del nord de Turquia sobre el 3800 a.C., i la darrera és que es va inventar als Carpats entre el 4000 i el 3500 a.C. i que des d'allà es va estendre en diferents direccions.
La teoria dels Carpats la va presentar el 2016 l'historiador Richard Bulliet, professor emèrit de la prestigiosa Universitat de Columbia. El seu estudi es basa en el fet que sobre el 4000 a.C. el mineral del coure es va convertir en molt difícil de trobar, fet que requeria que els miners s'endinsessin a les mines i traguessin contenidors de mineral. Els models de carros de l'Edat de del Coure tardana que s'han trobat a la regió dels Carpats són rectangulars amb costats trapezoidals, similars als carros miners actuals, va escriure Bulliet al seu llibre La Roda: Invencions i Reinvencions.
Mecànica computacional
En el nou estudi, Bulliet i els coautors Kai James i Lee Alacoque, detallen el seu model de com probablement va evolucionar la roda. Partint del seu coneixement dels sistemes de rodes antics basats en evidència arqueològica, l'equip va fer servir mecànica computacional i ciència del disseny per investigar com les persones poden haver convertit un conjunt de rodets simples en un sistema de roda i eix. Al seu estudi, els investigadors suggereixen que es necessitaven tres innovacions per tal que la roda evolucionés. Hi havia la necessita de moure una cistella o caixa pesada, les persones probablement van fer servir rodets.
Tres innovacions
La primera innovació (rodets ranurats) hauria permès que la caixa es recolzés sobre els rodets i es mogués endavant i endarrere. La segona innovació va ser un joc de rodes, o rodes fixades a un eix, i la tercera seria aquella on les rodes es mouen independentment de l'eix, i va sorgir, probablement, uns 500 anys després del joc de rodes i va agregar maniobrabilitat al disseny, segons l'article.
Després de generar un disseny de joc de rodes optimitzat, l'equip de Bulliet va descobrir, basant-se en la seva anàlisi computacional, que l'evolució de la roda i l'eix a partir de rodets simples era una ruta de descens plausible que reflectia un disseny cada cop més eficient energèticament. Però les mines dels Carpats també podeu haver influït en el disseny. "L'entorn en el que operaven els desenvolupadors originals de les rodes contenia certes característiques úniques que van encoratjar un canvi cap al transport basat en rodets", va dir Kai James a Live Science en un correu electrònic. "Bàsicament, aquestes característiques ambientals van impulsar als desenvolupadors de la roda cap a aquest disseny en particular".
Tot i això, els investigadors van observar que la roda no va deixar d'evolucionar a l'Edat de Coure. Ara bé, encara que el nou model pot explicar com es va inventar la roda a l'Europa de l'Est, i possiblement es va estendre des d'allà, pot ser que no sigui l'última paraula sobre el tema. "Crec que encara és possible que múltiples civilitzacions descobrissin la roda de manera independent", va dir James.