Els investigadors de les diverses policies que treballen a l’Estat espanyol no s’hauran de donar cops de colze després d’un atemptat terrorista. Si més no, ja no ho podran fer públicament. El ministeri de l’Interior espanyol ha aprovat un nou Plan de Prevención, Protección y Respuesta Antiterrorista (PPPyRA) que deixa clar que a Catalunya seran els agents de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra de l’intendent Carles Hernández els que investigaran possibles atacs terroristes. Al País Basc seran les brigades d’Informació de l’Ertzaintza qui hauran d’assumir aquestes investigacions després de possibles atacs gihadistes al seu territori. L’objectiu del ministeri de l’Interior, que ha presentat la quarta versió d’aquest pla: aprovat l’any 2005 i modificat l’any 2009 i 2015, és millorar la coordinació entre els diversos cossos que han d’investigar aquests tipus d’atacs.
La revisió, la primera que s’ha fet des dels sagnants atemptats de Barcelona i Cambrils de 2017, ha incorporat tot el coneixement i marge de millora que va deixar al descobert la gestió posterior als atacs de l’agost a la capital de Catalunya i al municipi del Baix Camp. Tot i que l’atzar i la perícia d’alguns agents va permetre neutralitzar tots els integrants de la cèdula terrorista, les falles de coordinació, sobretot per no haver compartit informació, entre les policies estatals, el Centre Nacional d’Inteligència (CNI) i els Mossos van complicar la resolució d’un atemptat que mai s’havia viscut, amb aquesta magnitud i afectació, a Catalunya.
Els Mossos d’Esquadra, titulars de les investigacions terroristes a Catalunya
Les noves directrius del ministeri de l’Interior doten els Mossos d’Esquadra de la capacitat de primera resposta davant d’un atac terrorista, sent oficialment els titulars de les investigacions terroristes a Catalunya. En la gestió de l’incident i també en la investigació inicial. No canvia, però, qui en farà la tutela judicial. És competència de l’Audiència Nacional la investigació d’aquest tipus de delictes.
El jutge titular podria canviar de mans la investigació, donant-la després a un altre cos policial, però no és habitual i Interior espera que siguin els grups d’Informació de les quatre policies, segons el territori, qui n’assumeixin la gestió d’investigació. Les investigacions, després de la resolució de l’incident en calent, dels atemptats de Barcelona i Cambrils ja van anar a càrrec dels Mossos d’Esquadra, tot i que la pressió que va fer en aquell moment el govern espanyol per aconseguir traspassar les diligències a les unitats antiterroristes de la Policia Nacional.
Fonts de les unitats d’intel·ligència i Informació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional ja han posat el crit al cel, denunciant que perden part de les competències, “per la porta de darrere”, que tenen encomanades, com la lluita antiterrorista. Fonts consultades per ElNacional.cat mantenen que les investigacions prèvies de la guerra contra el gihadisme les podran seguir fent, els dos cossos estatals, per tot Espanya, també contra grups independentistes si aquests, segons ells, fan accions "terroristes". Aquesta directriu del ministeri és només per investigacions posteriors a un eventual atac terrorista.
El ministre espanyol de l'Interior, durant la presentació del nou pla antiterrorista / Chema Moya (EFE)
En cas d’atemptat en territori espanyol o si és a l’estranger contra interessos, béns o persones espanyoles, els Mossos també participaran de la Taula de Coordinació que s’activarà per tal de donar resposta de manera coordinada a l’incident, mobilitzar els recursos necessaris a tot l’Estat i també treballar en l’activació dels serveis d’assistència a les víctimes. A més de la policia catalana, l’Ertzaintza també entrarà en aquesta taula de coordinació reforçada que activarà el ministeri de l’Interior just després d’un atac terrorista.
El control antiterrorista a Catalunya, dels Mossos d’Esquadra
A Catalunya la potent Comissaria General d’Informació (CGI) dels Mossos d’Esquadra és qui més té per la mà la lluita antiterrorista a casa nostra. En col·laboració amb centres d’intel·ligència internacionals i les policies espanyoles, les àrees d’exterior de la CGI de la policia catalana tenen una radiografia sobre la situació actual a Catalunya i al nostre entorn més proper sobre el risc d’amenaça terrorista.
Els analistes i investigadors sota el comandament de l’intendent Carles Hernández tenen en marxa un seguiment gairebé minut a minut de les xarxes socials per lluitar contra l’adoctrinament digital, que s’ha disparat durant els mesos de confinament per culpa del coronavirus, i també per detectar “inestables”, el que en l’argot antiterrorista es coneixen les persones que, tot i no tenir estructura terrorista darrera ni cap encàrrec concret de grups com Estat Islàmic o Al Qaeda, pel seu adoctrinament, poden cometre accions terroristes de baix nivell de preparació: atac amb armes blanques o atropellaments, per exemple.
Per altra banda, la intel·ligència antiterrorista també destaca la possibilitat d’atemptat per part dels coneguts “llops solitaris”, terroristes enviats a casa nostra amb una missió, que ara mateix estan dorments, però que poden ser activats, des d’origen, en algun moment concret. I finalment, els Mossos d’Esquadra també treballen per detectar i detenir, tal com també recull el pla del ministeri, les cèdules locals autoadoctrinades, com els terroristes de Ripoll, que poden cometre atemptats com els de la Rambla amb més preparació, però fora dels radars de la policia, com va passar a Alcanar. Per millorar aquesta detecció, el Plan de Prevención, Protección y Respuesta Antiterrorista (PPPyRA) proposa nous focus d’investigació, tot i que no s’han fet públics.
Segueix el nivell 4/5 d’amenaça terrorista
La presentació d’aquest nou pla antiterrorista del ministeri de l’Interior no canvia ni els cinc nivells d’alerta per amenaça terrorista (d’1 a 5), ni tampoc l’actual alerta a Espanya, que segueix a nivell 4 sobre 5 des de 2015. En les conclusions d’aquesta modificació Plan de Prevención, Protección y Respuesta Antiterrorista del ministeri espanyol no varia tampoc quin és el principal focus de perill que tenim actualment, que és el terrorisme gihadista. Igualment, les unitats antiterroristes també han iniciat investigacions contra grups supremacistes blancs d’extrema dreta, però que percentualment i de realitat de perill, encara és molt lluny del risc real que implica l’islamisme radical.