Una investigació que pot canviar-ho tot. Tal com han anunciat avui la Societat de Ciències Aranzadi i el Govern navarrès, la troballa el 2021 d'una planxa de bronze a prop de Pamplona suposa una revolució per la llengua basca, ja que en aquesta peça de més de 2.100 anys d'antiguitat hi hauria inscrites les primeres paraules en euskera de la història, un fet que canvia tot el que estava escrit fins ara sobre aquesta llengua. A més, també suposa el document en una llengua cooficial de l'Estat més antic que s'ha trobat mai. La planxa va rebre el nom de "la Mà d'Iraulegui", ja que es va trobar al puig d'Iraulegi, es va fer durant l'Edat del Bronze a un poblat a prop de l'ara capital navarresa que va ser atacada per les tropes romanes, una situació molt comuna en aquella època. Segons els investigadors que han estudiat al detall aquesta peça, hi ha la paraula "sorioneku", que els experts han traduït com a "bona sort". L'objecte estava dissenyat, segons els investigadors, per penjar-lo a les portes i cridar a la bona fortuna. 

Els fets es remunten al 2018, tal com explica el diari El País, quan l'alcalde del municipi va demanar a aquesta societat i al govern navarrès per excavar la zona sobre els quals s'aixequen els murs d'un castell medieval: allà van trobar les restes de l'assentament que va ser cremat i destruït amb l'arribada dels romans. Tres anys després, el 2021, es va trobar aquesta planxa en forma de mà i un cop va ser analitzada al laboratori, es va poder contrastar que en els seus dits apareixen inscripcions: 40 signes en quatre línies. Ara, aquestes, serien les primeres paraules escrites mai en euskera. Avui, la persona que va identificar les paraules, el catedràtic Javier Velaza ha volgut destacar la importància d'aquesta peça, ja que "constitueix el primer document indubtablement escrit en llengua basca i en uns signes específicament bascos, a banda de ser el text més ampli conegut fins ara". 

Només s'ha pogut traduir la primera paraula 

El Govern de Navarra també ha volgut donar a aquesta troballa la importància que es mereix i la seva presidenta, la socialista Maria Chivite ha presidit l'acte de presentació de tota aquesta nova informació, acompanyada per altres autoritats, així com l'equip d'arqueòlegs que van participar en l'excavació i n'han explicat tots els detalls. Amb tot, fins ara només s'ha pogut traduir aquesta primera paraula de la Mà d'Iraulegui, i, per tant, encara falta molta feina per fer per acabar d'identificar les quatre que resten. Per això, ja s'ha organitzat un altre acte per poder presentar amb més profunditat tots els detalls d'aquesta troballa que suposa un abans i un després per l'euskera, ja que segons han constatat els investigadors, no té res a veure amb cap altre de les llengües que es parlava en l'Edat de Bronze, de caràcter cèltic o indoeuropeu. Aquestes es presentaran el 16 de desembre en un nou esdeveniment. Tot i que el sistema gràfic emprat en aquest text pertany al sistema ibèric, els investigadors han remarcat algunes característiques que els han portat a identificar-lo com un sistema específic del territori vascó, el poble autòcton que vivia al que ara és Navarra i on s'ha trobat la Mà d'Iraulegui. En aquest sentit, destaca la semblança entre "sorioneku", que és la paraula que es pot llegir a la mà, i zorioneko, que en basc significa de bona fortuna o afortunat.