Investigadors de l’Hospital de Sant Pau, liderats pel neuròleg Ricard Rojas-García, han identificat una nova mutació en el gen ARPP21 que podria ser causant de l'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa devastadora que han visibilitzat figures reconegudes que l'han patit o la pateixen com el físic teòric Stephen Hawking o l'exfutbolista Juan Carlos Unzué. En concret, la troballa es tracta d’una mutació compartida (c.1586C>T; p.Pro529Leu) en el gen ARPP21 que codifica per una proteïna d'unió a ARN i s'ha trobat en un total de 10 pacients amb ELA de 7 famílies no relacionades en una regió al sud-est de la comunitat autònoma de La Rioja. La investigació s’ha publicat a la revista ‘Journal of Neurology, Neurosurgery & Psychiatry’.
La investigació es va iniciar després de detectar un nombre inusualment alt de casos d'ELA en aquesta zona de La Rioja. El nombre de casos identificats allà i la incidència mínima calculada superava considerablement el nombre de casos esperats durant el període d’estudi tenint en compte les dades d’incidència habituals, que solen estar entre dos i tres casos per cada 100.000 habitants anualment. "Ens vam adonar que hi havia molts pacients d'aquesta zona, de pobles molt propers, cosa que va cridar molt l'atenció", explica el Dr. Ricard Rojas-García, investigador del Grup de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca Sant Pau i un dels autors principals de l'estudi.
Entre el 5% i el 10% dels casos d'ELA tenen antecedents familiars de la malaltia, i en el 30% d'aquests casos, no s'ha pogut identificar una causa genètica subjacent després d'un estudi exhaustiu dels gens coneguts relacionats fins al dia d’avui amb l'ELA. L'objectiu dels investigadors de Sant Pau ha estat identificar nous gens relacionats amb l'ELA en casos on les proves genètiques van resultar negatives. Els científics van realitzar una seqüenciació del genoma complet en un grup de 12 pacients amb ELA (5 d'ells amb antecedents familiars) d'aquesta àrea única. L'estudi es va ampliar per incloure membres de famílies afectades i casos addicionals d'una regió circumdant més àmplia.
Massa casos per ser una zona tan petita
La regió sud-est de la comunitat de La Rioja és una àrea de 1219,42 km². Entre el 2009 i el 2022, tenia una població mitjana de 43.433 persones. La densitat de població era de 35,62 habitants/km². Tenint en compte una incidència mitjana d'ELA d'1,4-2,47 casos/100 000 persones/any, es van calcular un nombre esperat de casos de 0,44-0,77 per any en aquesta àrea, equivalent a 5-10 pacients durant el període d'estudi (2009-2022). En referència als casos d’ELA de tipus familiar, suposant una freqüència del 5-10%, el nombre esperat de casos a l'àrea seria de 0,02-0,08 cas/any o un cas nou cada 12,5-50 anys. Malgrat això, entre el 2009 i el 2022, a Sant Pau es van visitar 15 pacients de l'àrea d'estudi que complien els criteris diagnòstics d'ELA. 7 dels 15 (46,6%) tenien antecedents familiars d'ELA i es van considerar com a possibles casos familiars. D'altra banda, es van descartar mutacions conegudes causants d'aquesta malaltia mitjançant l'anàlisi de seqüenciació de l'exoma o un panell de gens personalitzats. Els investigadors assenyalen que es tracta d’una zona amb una elevada taxa d'emigració, per la qual cosa poden haver-hi casos a la resta de l’Estat.
Un millor diagnòstic i teràpies personalitzades
“Aquesta mutació no només ajudarà a diagnosticar l'ELA de manera més precisa, sinó que també obre la porta a investigar noves teràpies personalitzades i a estudiar la funció d'aquesta proteïna en la malaltia”, afegeix el Dr. Oriol Dols-Icardo, investigador del grup de Neurobiologia de les Demències i la Unitat de Memòria a l’IR Sant Pau i primer signant de l’estudi. El Dr. Dols-Icardo considera que aquestes troballes podrien obrir noves vies per al diagnòstic i el tractament de l’ELA. La identificació d'ARPP21 com a gen causant subratlla la importància de continuar investigant en àrees geogràfiques específiques per descobrir nous factors genètics. Encara que aquest descobriment s'ha fet en una regió específica de l’Estat espanyol, els investigadors creuen que podria tenir implicacions globals. "Això obre la porta al fet que altres equips de recerca en l'àmbit mundial revisin les seves bases de dades i pacients per veure si aquesta mutació també és present en altres llocs", expliquen.