El Departament de Justícia de la Generalitat (a través del Servei de Supervisió i Protectorat) investiga el destí i la gestió de l'herència i el patrimoni de Pere Mir i Puig, el principal mecenes de la investigació científica a Catalunya, mort el 2017. El Punt avui, explica que l'objecte d'aquest procés previ d'investigació és la Fundació Privada Cellex, a través de la qual Mir feia les seves donacions i aportacions al món de la ciència; el rotatiu destaca la donació de 8 milions d’euros que l’any 2013 que va permetre posar en marxa el centre d’investigació biomèdica que porta el nom de la fundació i que està a la Facultat de Medicina de la UB.

“S’ha iniciat un període d’actuacions prèvies a l’esmentada fundació (Cellex) amb la finalitat de requerir determinada informació i documentació per tal d’esclarir els fets exposats en el seu escrit de denúncia”, indica en un escrit el cap del Servei de Supervisió i Protectorat, Víctor Vallès. Justícia va fer un requeriment d'informació a Cellex el passat 13 de juny i ja l'ha rebut, ara l'està analitzant. De fet, fonts de Cellex han explicat a l'esmentat mitjà que han entregat la informació requerida "i més" i que "s’està al dia de totes les obligacions amb el Protectorat”.

La primera investigació

El 2019 Hisenda va engegar una investigació a Cellex com a destinatària de l’herència de Pere Mir i, segons expliquen, va “acabar bé”, amb només algunes “petites sancions”. Ara, un dels objectius de la investigació sol·licitada al Servei de Supervisió i Protectorat és saber l’abast real de l’herència del mecenes de la ciència. Després de morir, la fortuna de Mir oscil·lava al voltant dels 400 milions d'euros, segons estima Àngel Surroca, conseller delegat de Derivados Forestales, grup empresarial del sector químic amb origen a Sant Celoni i font del patrimoni del mecenes. La relació entre Surroca i Mir era molt estreta.

Molt diferent és la xifra que donen les fonts de Cellex: "Neguem rotundament aquesta xifra, que és inventada”. Segons aquestes fonts, Pere Mir va donar en vida uns 90 milions i després de morir el conjunt del seu patrimoni era d’uns 40 milions.

Els marmessors de Mir

Àngel Surroca és un nom clau en la denúncia. A l’altre costat, els noms clau són els de Jordi Segarra i Josep Maria Tabernero, que, amb Juan Francisco Capellas, van ser nomenats marmessors de Mir. Aquesta designació es va incloure en el testament del mecenes a través d’una modificació que s’hi va fer dos mesos abans que morís. Segarra, Tabernero i Capellas són, doncs, els responsables de donar compte del destí del llegat Mir, explica el citat diari.

Surroca desconfia de la gestió d'aquest llegat i ho exposa en un capítol del seu llibre De la fusta a la fusta. La història del grup Derivados Forestales (1942-2006), editat el 2022. El conseller delegat de Derivados Forestales es pregunta "què se n’ha fet de la residència de la Pleta de la Vall d’Aran, de les dues propietats de Suïssa, dels dos habitatges del carrer Modolell”. Per això i per altres dubtes demana una “investigació a fons del factor financer a l’estranger”.

El destí de Cellex

Cellex, també en un llibre publicat el 2018, explica sobre el llegat de Mir que es mantindran els compromisos, a deu anys, amb la Casa de Vilassar, l’ajuda als alumnes capacitats en matemàtiques, l’ICFO i l’institut oncològic del Vall d’Hebron. També s’hi diu que Cellex està destinada a dissoldre’s.